Mallorca 2017

 DIMARTS 25 DE JULIOL

Han passat tres anys des que el darrer grup de joves del nostre esplai es va llançar a la conquesta de les terres mallorquines. I no era pas la primera vegada, ja que tres grups ens han precedit, joves d’entre els quals estaven els monitors que ens acompanyen.  Però avui ens toca a nosaltres, ara és el nostre moment... Aquí comencem la primera aventura del nou grup de joves!!! El principi de la història ja el sabeu, perquè el vàreu viure amb nosaltres. A les vuit del vespre ens vam trobar puntuals al Port de Barcelona amb les motxilles plenes a vessar de roba, però encara més plena d’il·lusió i ganes de passar-ho d’allò més bé amb tots els companys i monitors. Des del primer moment sabíem que una gran aventura estava per venir, una altra pàgina per escriure en la història del nostre esplai, i és per això que els nervis ens han acompanyat en els primers moments. Mares, pares, germans i la resta de monitors que no han estat tan afortunats per poder-nos acompanyar ens han vingut a acomiadar, fet que només succeeix en les grans ocasions. Cap a les deu de la nit, ja després de dir-nos adéu, hem embarcat al vaixell que ens portaria fins al nostre destí. Encara hem hagut d’esperar una hora abans de deixar el port, temps que hem aprofitat per instal·lar-nos i sopar els entrepans que ens heu preparat abans de sortir de casa. A les onze, puntuals, hem posat rumb cap a l’illa de Mallorca i hem pogut veure la sortida des de la coberta del vaixell. Cada vegada les llums de Barcelona es veien més llunyanes, cada vegada estàvem més a prop de les Balears. Algunes expedicions posteriors per les diferents cobertes del vaixell ens han permès descobrir un heliport des d’on s’escoltava, fluixeta, música. Només ens ha calgut parar l’orella i seguir la melodia per arribar al lloc on estava la festa del vaixell. I quasi ens ho perdem! Sort que estem en tot! Allà hem pogut cantar i ballar una estoneta, abans que alguns decidíssim intentar anar a dormir i d’altres... Bé, altres hem fet tot el possible perquè els monitors no es perdessin tan apassionant travessia marítima. Hagués estat una llàstima que no poguessin gaudir del trajecte nocturn per haver-se quedat adormits. Però no us preocupeu que hem anat fent torns, per tal que això no passés. A les sis del matí, els primers rajos de llum del dia ens han permès veure, encara lluny, l’illa que cada vegada s’ha anat fent més gran davant nostre. A les set, finalment, el vaixell ha atracat al port de Palma i nosaltres, més adormits i cansats que altra cosa, ens hem dirigit cap a l’autobús que en poc més d’un quart d’hora ens ha portat fins a la Plaça d’Espanya, on hem esmorzat abans d’agafar el tren que, finalment, ens ha portat fins al nostre destí final, el poble de Binissalem. I no ho podíem haver fet en millor dia, el de Sant Jaume, el seu patró. Carregat fins al capdamunt amb les nostres motxilles, bosses, guitarra..., i amb el pes a les espatlles de les hores transcorregudes sense gairebé dormir, hem enfilat el darrer tram del nostre camí, el quilòmetre final que ens separava de la casa de Ca n’Arabí. I sí, a les deu del matí ho hem aconseguit, podíem dir del tot que ja havíem arribat, que Mallorca ja estava sota els nostres peus. Només descarregar, i sense ni tan sols instal·lar-nos, ens hem posat els banyadors i hem anat directes a refrescar-nos a la piscina. El camí havia estat dur, i no hem trobat manera millor de treure’ns la calor. Alguns fins i tot hem fet una migdiada, encara que ni havíem dinat, però aquesta estona de repòs ens ha anat d’allò més bé. El primer àpat a la casa que ens acull ens ha permès recuperar l’energia amb un bon plat de llenties, lluç amb patates i un plàtan. Ara sí que havia arribat el moment de barallar-nos per les habitacions i, encara més, per la preuada llitera de dalt. Després de desfer les motxilles, posar els llençols al llit..., en fi, tal com sempre quan anem de colònies, hem tornat al pati de la casa per esperar l’arribada de dos peculiars personatges. Es tractava de dues tècniques de televisió que ens han anunciat que havíem estat preseleccionats per participar a l’edició d’enguany de “Ses Supervivents Mallorca 2017”. Tot i això, si volíem entrar a l’illa definitivament havíem de superar una prova final. De què tractaria? Estàvem disposats a fer qualsevol cosa per no perdre’ns aquesta aventura! Doncs no hem trigat en saber-ho, tot i que hem hagut d’esperar a recórrer el quilòmetre  que ens separa del centre de Binissalem, just a la Plaça de l’Església. Allà hem descobert que la prova consistia en esbrinar, formant quatre grups diferents, diferents preguntes sobre el poble: el nom de l’alcalde, el carrer on es troba l’oficina de correus, la distància que ens separa de Palma... I també hem hagut de demostrar les nostres habilitats com a supervivent, tot cercant diferents objectes: el pinyol d’una oliva, tres escuradents, un mapa de Mallorca, un elefant rosa... Hem anat fent front al repte amb major o menor fortuna, tot i que el resultat final no el sabríem fins després de sopar. Així que de nou hem tornat a la casa per retrobar-nos amb una part de la casa que també començàvem a enyorar: les dutxes. Per fi hem recuperat el bon aspecte amb que us vam acomiadar i hem esborrat definitivament els signes del pas de les hores que es reflectien en el nostre cos. I ja ben nets i perfumats hem anat a sopar, avui amanida de pasta, nuggets de pollastre amb patates fregides i un tall de meló. Els darrers rajos de llum de la jornada ens han portat el recompte de punts de l’activitat de la tarda, just abans que un altre personatge aparegués dalt del balcó de la casa: en Jordi Xavier, el presentador del programa. Després de baixar al pati de la casa ens ha donat el resultat de l’activitat de la tarda i ens ha comunicat que tots els grups havíem superat els cinquanta punts i que, per tant, tots podríem entrar a l’illa, tots podríem formar part d’aquesta aventura. Gràcies a un altre joc de pistes per dins de la nostra illa hem aconseguit una cartilla per a cadascú on poder anotar els punts que anirem aconseguint al llarg d’aquests dies, tant de manera individual, com grupal, ja que al final hi haurà un equip guanyador i un participant que s’alçarà amb el premi final del programa. Com heu vist ha estat un dia molt intens i cansat, fins i tot massa, així que amb prou feines ens han quedat forces per llegir els vostres missatges, reflexionar plegats gràcies a un conte que hem llegit que tractava sobre l’esperança i el poder que té l’ésser humà en el món, i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Abans de rentar-nos les dents i ficar-nos dins del sac els monitors ens han explicat que ens preparéssim la motxilla, perquè la nostra aventura continua i demà anirem a... Per això encara haurem d’esperar que un nou sol surti sobre el cel de Binissalem. Ahir quan vam deixar el port, ens vam acomiadar de tots vosaltres, però una mica i sense saber-ho, en el fons també ho vam fer de nosaltres mateixos. I és que d’aquí a deu dies, quan tornem a casa, ja mai més serem els mateixos, haurem viscut la nostra primera aventura com a joves, haurem tornat a conquerir amb l’esplai Mainada les terres mallorquines. I de ben segur que haurem après, compartit, rigut... En definitiva, haurem seguit creixent com a persones tots plegats. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume, Patró de Binissalem, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DIMECRES 26 DE JULIOL

Aquesta nit hem dormit com feia temps que no ho fèiem. Només tocar els sacs, la son es va apoderar de tots nosaltres. Per fi ens hem retrobat amb un llit. No és com el de casa, però quan es viu una aventura en una illa deserta ja se sap... Algunes comoditats han de quedar fora. Avui els monitors ens han deixat dormir fins a les vuit en punt del matí i, com que hi ha coses que no canvien encara que estiguem en una illa, la música ha ressonat per totes les habitacions. Això no podia voler dir altra cosa que començava un nou dia de la nostra aventura mallorquina, així que sense temps per perdre hem sortit dels sacs, hem passat pel lavabo, hem agafat les motxilles que ja havíem deixat mig enllestides abans d’anar a dormir i hem anat cap al menjador per agafar la primera dosi d’energia del dia. Llet, xocolata, sucs, magdalenes, cereals... Ara sí que definitivament el dia es veia diferent i ja podíem fer front a tot el que vingués. Després de recollir la bosseta del picnic i una ampolla d’aigua hem emprès altra vegada el conegut quilòmetre que ens separa de l’estació de tren, el qual ens ha recollit cap a dos quarts de deu i ens ha portat fins al centre de Manacor en poc més de tres quarts d’hora. Allà no hem tingut temps per gairebé res, només descansar una estona sota l’ombra d’algun arbre i esperar l’arribada de l’autobús que després d’uns vint minuts ens ha portat fins a la nostra primera parada d’avui: les famoses i conegudes Coves del Drach. Fins a aquest moment no havíem estat conscients que Mallorca és terra de turistes i ens hem confós entre una gran multitud de gent que buscava l’entrada i esperava el seu torn. Però com que nosaltres som molt hàbils, ràpidament ens hem fet lloc entre la gentada. Això i que a pocs se’ls hi acudiria barrar el pas a un grup de dinou adolescents caminant en ramat fins al seu destí. Aquí els monitors ens han explicat com es van formar les coves, les estalactites i les estalagmites, l’existència d’un gran llac subterrani i un munt de coses més que hem vist tot seguit quan ens hem endinsat a les profunditats de l’illa de Mallorca. Ha estat impressionant veure aquella construcció natural conformada pel pas de milers i milers d’anys, gota a gota. A més a més, per si no heu tingut l’oportunitat de visitar-les, us explicarem que la il·luminació està dissenyada per realçar totes les formes naturals i que atorguen a aquest paratge un aire misteriós que és d’allò més recomanable. Al final del recorregut hem arribat al gran llac subterrani que porta el nom del seu descobridor, Martel. Allà hi ha unes grades des d’on hem pogut contemplar un espectacular concert de música clàssica amb què ens han obsequiat uns músics que, mentre viatjaven en unes barques pel llac, anaven tocant els seus instruments. Finalment, la nostra visita per les Coves del Drach ha finalitzat fent nosaltres mateixos un trajecte en barca pel llac, no sense abans fer la corresponent cua de turistes. Ja era més enllà del migdia, així que sense temps per perdre ens hem dirigit cap a la platja de Porto Cristo, on ens hem pogut refrescar una estona, per primera vegada en aquesta aventura, dins del Mediterrani. I tot anava bé fins que el cel mallorquí ha decidit regalar-nos una sorpresa de dubtós gust: s’ha posat a ploure! Primer una goteta, després una gota, després una altra... I així fins que les rialles s’han convertit en lamentacions. Es veu que un microclima s’havia instal·lat sobre el cap dels monitors i no percebien la pluja com nosaltres, així que ens hem encarregat de repetir-los una i altra vegada que ens estàvem mullant. Finalment, i gràcies a la nostra incisiva insistència ens hem traslladat a la plaça del passeig de Porto Cristo, sota l’aixopluc d’uns arbres. Allà, tot que ens seguíem mullant una mica, hem decidit que res no ens aturaria, perquè estem junts, així que hem tret els nostres picnics: entrepà de tonyina, entrepà de formatge, unes peres i una poma. A més els més, els monitors ens han complementat el dinar amb unes bosses de patates i unes begudes. Mossegada a mossegada la pluja ha anat a afluixar fins que el sol a tornat a sortir tímidament, moment que hem aprofitat per anar fins a l’autobús que ens ha retornat a l’estació de tren de Manacor. Ha estat aquí on els monitors han aprofitat per comprar, ja que si ho recordeu ahir no ho van poder fer, perquè era festa a Binissalem. I el millor de tot, ens han portat el berenar: un gelat de nata i xocolata. Ara sí que hem oblidat del tot les penúries que hem passat sota la pluja. Alguns encara amb la xocolata als llavis, hem agafat el tren que ens ha portat de nou fins a Binissalem, pocs minuts després de les sis de la tarda. Com que el quilòmetre de retorn a la nostra illa deserta ara feia pujada i el sol tornava a brillar amb força, hem decidit anar directes a la piscina. No hi ha millor manera d’acabar una excursió! Bé, amb una piscina i una reparadora dutxa abans d’anar a sopar, avui crema de verdures, mandonguilles amb arròs i un iogurt. La nit ja havia caigut sobre Mallorca, uns minuts abans que la foscor us arribés a vosaltres, quan de tornada al pati de la casa ha aparegut un altre personatge. El “Cabezón”, el famós personatge del programa de manualitats, ha vingut com a convidat especial per explicar-nos que una aventura com la nostra bé mereix fer-se una samarreta exclusiva d’allò més bonica. Avui hem fet el primer pas, tenyir-les, però encara ens faltarà pinta-les quan s’hagin assecat. La nit ha continuat llegint els vostres missatges i anunciant la classificació provisional, tant individual com per equips, de “Ses Supervivents Mallorca 2017”. A continuació, ens han explicat que els punts que hem anat guanyant els podríem anar bescanviant en les grans subhastes nocturnes, i hem fet la primera. D’aquesta manera hem pogut licitar per begudes, xocolata, llaminadures i algun que altre paquet sorpresa, pels quals ens hem hagut d’arriscar si volíem saber que contenien. I com en tot en la vida, alguns hem tingut més sort que d’altres, però tots ens hem divertit per igual. El punt i final a aquesta intensa jornada l’ha posat la lectura i posterior reflexió d’un nou conte que ens volia fer veure que cada dia és una joia i que l’hem d’aprofitar. Ara sí que amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem après que un dia perdut és un dia que no tornarà. Demà, quan la lluna i els estels donin pas a un nou dia, tindrem una nova joia que de ben segur omplirem d’aventures i vivències que ja seran nostres per sempre. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume, que també és el Patró de Manacor, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DIJOUS 27 DE JULIOL

Com ja heu anat llegint, portem dos dies de molta activitat: el viatge en vaixell, l’arribada a la casa, la sortida a Manacor, les Coves del Drach i Porto Cristo... És per això que els monitors han decidit que avui podríem dormir mitja hora més i ens han llevat a dos quarts de nou. En un principi ens ha sembla d’allò més bé, tot i que després haguéssim desitjat no haver sortit del sac en tot el dia! Tot i la mitja hora extra de son, ens ha costat bastant posar-nos en marxa, quan la música ha ressonat per tota la casa, perdó, per tota l’illa de “Ses Supervivents”. Amb els ulls mig clucs ens hem vestit, hem passat pel lavabo i directes al menjador on ja ens estava esperant la primera dosi d’energia del dia. Ens aquells moments els monitors encara guardaven el secret de què ens depararia la jornada, tot i que l’arribada d’una bossa de picnic com la d’ahir ens ha fet presagiar que aquesta jornada tampoc la passaríem plàcidament a la nostra casa, a la nostra illa. I així ha estat... Però abans de saber el nostre proper destí, els monitors ens han fet saber que, tal com podíem apreciar, amb el pas de les hores la casa havia anat perdent l’aspecte amb què la vam trobar el primer dia quan vam arribar. Tot i que a alguns ens ha costat trobar aquestes diferències, ens hem hagut de resignar a l’evidència i poar-nos a fer dissabte, encara que fos dijous. Uns hem netejat l’exterior i la planta baixa, altres les habitacions i els més afortunats ens hem encarregat dels lavabos. Val a dir que aquest darrer grup té la tasca pendent de tenir en compte que la neteja dels lavabos també inclou assegurar l’existència del paper higiènic, per tal de minimitzar ensurts posteriors... Bé, ja us podeu imaginar... El quart grup s’ha encarregat de preparar uns entrepans de pa de motlle per prendre’ls a mig matí, però... On ens els menjaríem? L’enigma s’ha desvetllat just quan els darrers hem acabat les nostres obligacions. En aquell moment una veu ens ha anunciat que un bon supervivent no ha de tenir cap problema per caminar i caminar llargs recorreguts ni per orientar-se per la muntanya. Per grups, hem anat sortint de la casa en intervals de set minuts cap a un destí incert. Només sabíem que havíem de seguir unes marques que aniríem veient si estàvem ben atents i que en els trencalls hauríem de resoldre uns enigmes, la resposta del qual ens indicaria el camí correcte. Ara sí que ja sabíem què ens esperava al llarg del dia i, per tant, hem anat a buscar tot allò que necessitaríem: crema solar, gorra, calçat per caminar, el picnic, l’aigua i molta força. El primer grup ha enfilat el camí de l’estació. Set minuts més tard han sortit els següents i així hem anat fent fins que hem estat tots en ruta. El primer trencall ja ha estat problemàtic. Quantes palmeres té la casa, cinc o sis? Tornàvem per comptar-les o ens arriscàvem a perdre’ns per una zona desconeguda. Evidentment, i com bé haureu encertat, el món no és per als covards, i a nosaltres ens va el risc! Pas a pas, alguns amb més encerts, alguns amb més errors, hem anat avançant pel camí, sota un sol que a fregar del migdia brillava amb força, amb molta força. Però no us preocupeu que portàvem molta aigua i molta crema solar. I així, a través de la comarca del raiguer, entre camps de conreu i vinyes, hem anat completant els prop de tretze quilòmetres que separaven Binissalem del Refugi dels Tossals Verd, al terme municipal d’Escorca. Val a dir que el trajecte ha estat més o menys suau i sempre agradable, tot i la calor que feia. La conversa amb els companys ha estat la millor manera d’anar fent i, a més a més, hem tingut l’oportunitat de conèixer-nos una mica més entre nosaltres. No podem dir el mateix del darrer quilòmetre, el qual semblava que no acabava mai. La pujada era més que notable i el cansament acumulat feia que cada passa fos un món. Tot i això no ens hem rendit i tots els grups hem anat arribant al nostre destí, on ens estava esperant una bona ombra, una font d’aigua fresca i... Un bar! Sí, un bar perdut al mig de la muntanya! No us enganyarem, el preu no era pas d’allò més ajustat, però en aquell moment haguéssim donat qualsevol cosa per una beguda ben freda. Creieu-nos que ens ha fet més profit a nosaltres aquesta despesa que l’iman de nevera que us podríem haver portat amb els diners invertits. Quan el darrer grup ha coronat el cim, ha arribat l’hora de dinar. El picnic d’avui tenia un entrepà de llonganissa, una de llom, una poma i unes galetes de xocolata. Entre unes coses i altres el migdia s’ha convertit en tarda, i a dos quarts de cinc hem pensat que havia arribat el moment d’emprendre el camí de tornada si volíem aprofitar una estona de piscina. I és que gairebé tres hores ens separaven d’aquest objectiu. El camí se’ns ha fet una mica més lleuger, ja que ara feia baixada i, a més a més, anàvem junts. Tot i això, els nostres peus començaven a acusar els quilòmetres recorreguts i unes galetes de xocolata a mig camí de tornada han estat la millor solució per fer front al darrer tram amb energia. Finalment, la nostra illa s’ha obert pas entre nosaltres, cada vegada la teníem més a prop. Només ha calgut un darrer esforç per arribar amb el temps just de posar-nos el banyador i de cap a la piscina. Si la d’ahir va ser reparadora, la d’avui encara ho ha estat més, després de caminar durant gairebé set hores. Una dutxa ràpida, ja que hem apurat el temps al màxim dins l’aigua, ens ha fet retornar el nostre bon aspecte habitual abans de sopar, avui un aperitiu, estofat de vedella i un flam. Com us podeu imaginar el cansament de la jornada s’ha fet notar fortament coincidint amb la caiguda del sol, així que hem organitzat una sessió d’estiraments i massatges, mentre escoltàvem una suau música relaxant. Esperem que faci el seu efecte i que demà ens llevem sense notar el pes de la caminada. La nit ha acabat llegint els vostres missatges, reflexionant amb un conte sobre l’amistat, comptant els punts aconseguits al llarg de la jornada, tant de manera individual com per equips, i finalment inaugurant una part de l’illa que encara no coneixíem. Es tracta d’una estança a la qual només es pot accedir si així ho decideixen els companys. Aquest privilegi comporta una nit diferent amb un munt de comoditats. I mentre uns gaudíem d’aquesta nova zona, els altres ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dents i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem descobert que Mallorca és molt més que sol, platja i turistes. Avui hem comprovat de primera mà que Mallorca té moltes altres coses diferents a les que apareixen normalment per la televisió. Mallorca també és muntanya, natura i excursió. I estant nosaltres també és compartir, companyonia, esforç i rialles. Mares i pares, no patiu que la lluna de Binissalem i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DIVENDRES 28 DE JULIOL

Després de l’intens dia d’ahir, aquesta nit hem dormit plans. Hem descansat de valent, tot recuperant els peus i diversos músculs del nostre cos que no sabíem ni que existien. Seria avui el dia de les bicis i el repòs hauria estat només un miratge? Abans d’anar a dormir, els monitors no ens van dir res, però... Tornaríem a marxar avui de la casa? Com ja sabeu, aquesta aventura mallorquina és tota una sorpresa, així que millor no preguntar gaire i deixar-se portar. Quan hem escoltat la música, hem sabut que un nou sol havia sortit sobre Binissalem, teníem un dia per omplir tots junts. Com que ja eren dos quarts de nou, ràpidament ens hem vestit, hem passat pel lavabo i hem anat cap al menjador. Encara no us ho havíem explicat, però els àpats no els fem a la nostra illa, a la nostra casa, sinó que anem a una illa veïna on hi ha un restaurant. És aquí on heu pogut anar veient que ens alimenten d’allò més bé. Tot i està en una illa deserta, la veritat és que no passem gaires penúries alimentàries. L’esmorzar ens ha portat la llet, les galetes, les magdalenes, els cereals... Bé, ja sabeu, tot allò necessari per agafar la primera dosi d’energia del dia. Amb la tornada a la nostra illa han arribat les úniques obligacions de la jornada: els serveis. Un grup ens hem encarregat dels lavabos, i aquesta vegada sí que ens hem assegurat que hi havia paper higiènic; uns altres hem recollit les quatre coses que teníem abandonades pels exteriors de la casa; un tercer grup hem escombrat les habitacions; i els darrers hem escombrat la planta baixa i hem portat les escombraries en el contenidor. Entre tots, la feina és més divertida i és fa més ràpid. I entre tots també és més fàcil intentar amagar-se en un racó i esperar que els monitors no s’adonin que les escombres i nosaltres no som gaire amics. Llàstima que sempre ens acaben trobant! De tornada al pati de la casa, amb tota l’illa que feia olor de net, hem fet un parell de balls que ens han acabat de despertar i ens han permès recordar que seguim tenint els peus sota el nostre cos i que ells també recorden l’esforç de l’excursió d’ahir. Només havíem fet que seure un moment quan de sobte han aparegut uns nous personatges, els indígenes de la nostra illa. Tot i això, parlaven la nostra llengua i ens hem entès d’allò més bé. Ens han explicat que els bons supervivents han de ser capaços de protegir el seu territori de l’arribada d’amenaces exteriors. És per això que avui cadascun dels quatre grups hauria de protegir una bandera situada en quatre punts diferents de l’illa. I per fer-ho necessitaríem un bon armament, però no pistoles i bombes que fan mal, sinó d’altres molt especials que descobriríem més endavant. Ara era el moment de guanyar punts per poder bescanviar posteriorment per aquest peculiar armament. Com més punts aconseguíssim, més opcions tindríem d’alçar-nos amb la victòria. Els punts s’han anat atorgant en funció de les nostres habilitats en diverses proves: fer una cadena amb la roba que portàvem, passar-nos una pilota de ping-pong bufant-la i sense que caigués a terra, batalles a la gatzoneta i sent l’equip que més ràpidament ens alçàvem del terra estant espatlla amb espatlla. Suant de valent i amb algun que altre cop, hem anat guanyant els nostres punts que hem canviat per les nostres armes: globus amb pintura, ampolles d’aigua de colors, pistoles d’aigua... A continuació hem dut a terme la batalla per la bandera dels equips contraris, tot protegint la nostra, però de l’única manera que sabem, lluitant amb els colors! Hem acabat xops de dalt a baix, fet que hem agraït donada la calor que feia sobre l’illa, i ja que estàvem posats hem aprofitat per anar una estona a la piscina abans de dinar, avui amanida de freda de patata, pollastre amb enciam i un tall de síndria. Com que avui tenim un dia més tranquil, de tornada a la casa hem decidit que, els qui volguéssim, podríem fer una estona de migdiada, mentre la resta estaríem a la planta baixa fent polseres de fil, xerrant una estona o, fins i tot, fent-nos un peeling facial. Però com sempre succeeix, és molt més divertit evitar que els monitors dormin a fer-ho nosaltres mateixos. La tarda ha continuat amb el berenar, una crep de xocolata, i el principi d’un joc de rol. Els bons supervivents han de ser capaços d’observar, fer preguntes i extreure conclusions. I és això el que faríem amb aquest joc de rol inspirat en Batman. Cadascú de nosaltres ens hem convertit en un personatge diferent i, després de llegir-nos les instruccions, hem començat a interactuar amb uns i altres, a veure què en trèiem de clar. Aprofitant la darrera escalfor del dia, hem tornat a la piscina, on hem estat jugant i nedant una estona abans de passar per les dutxes. I per sopar, una altra sorpresa! Avui no hem anat al menjador de sempre, sinó que hem quedat a la terrassa de la pròpia piscina, tot menjant a l’aire lliure. I no ha estat un sopar qualsevol, ja que hem gaudit d’una hamburguesa amb patates fregides i un gelat per postres. La tornada a l’illa ens ha portat el darrer joc del dia, una activitat amb què hem pogut seguir acumulant punts a les nostres cartilles. Es tractava d’endevinar diferents personatges, descrivint-los, fent mímica o cantant, segons cada ronda. Amb nous punts a la butxaca hem dut a terme la segona subhasta de la nostra aventura on hem aconseguit begudes, patates, olives... Qualsevol cosa ens anava bé per fer un aperitiu abans d’anar a dormir. I així ho hem fet mentre escoltàvem els vostres missatges i reflexionàvem sobre un conte que avui tractava sobre la importància de pensar per què fem les coses i no fer-les perquè sempre ha estat així. Abans de rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit, els monitors ens han avisat que tornéssim a enllestir les motxilles, fet que feia presagiar que demà el dia tornarà a ser de tot menys tranquil. Però... On continuarà la nostra aventura mallorquina? Serà el dia de les esperades bicis? Ens abandonaran a la muntanya sense menjar ni aigua? Aquestes preguntes tindran resposta, però per això encara haurem d’esperar que les estrelles s’amaguin per deixar pas a un nou sol, una nova oportunitat per seguir omplint el món de colors. Mares i pares, no patiu que els indígenes de l’illa i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DISSABTE 29 DE JULIOL

Ahir vam tenir un dia més o menys tranquil, sense sortir de la nostra illa, però l’avís dels monitors proposant-nos que ens deixéssim feta la motxilla abans d’anar a dormir feia presagiar que avui les coses canviarien. I ja veureu que com han canviat. Ha estat un dia de tot menys tranquil. Però anem a pams... Com cada matí, la música ressonant arreu ens ha indicat l’inici d’un nou dia, avui cap a dos quarts de nou. Mentre alguns acabàvem d’enllestir els darrers detalls de la motxilla, altres estàvem vestint-nos o visitant el lavabo. Poc abans de les nou ja ens estàvem dirigint plegats cap al menjador, no sense abans haver desesperat als monitors per la ja habitual tardança d’uns quants, que tenim el mirall com a objecte més preuat. Havíem d’agafar energia per fer front al nostre destí incert, així que ens hem ben atipat de llet, sucs, magdalenes, galetes... Tot seguit, i equipats amb les bossetes dels picnics i una ampolla d’aigua ben freda, hem tornat a recórrer el quilòmetre que ens separa de l’estació de tren i que gairebé havíem oblidat, després de dos dies sense fer-lo. Poc després de dos quarts de deu estàvem al tren que en poc més de mitja hora ens havia de portar al lloc on tot va començar, la ciutat de Palma de Mallorca. Mentre fèiem aquest trajecte els monitors ens han fet saber que avui viuríem un dia típicament “guiri”, ja que els autèntics supervivents també han de poder sobreviure sense perdre’s entre la multitud que s’aplega dins la platja de S’Arenal. L’alegria s’ha desfermat en saber que per fi havia arribat l’anhelat dia de torrar-nos al sol sobre la sorra. Però per a això encara hem hagut d’esperar que el tren arribés a la Plaça d’Espanya, des d’on hem agafat un autobús que en poc més de mitja hora ens ha portat fins a la platja. Hauríeu d’haver vist la cara de felicitat dels monitors, especialment els nois, quan han vist aquella gentada. Fins i tot els hi brillaven els ulls de l’emoció. No digueu que no és el somni de qualsevol poder passar un dia amb la tovallola apilada sobre d’altres tovalloles, estirat amb un peu a la cara, i tot això mentre la sorra es va escolant per totes les escletxes i racons del cos. I com que ho sabíem, hem pensat que caldria allargar aquest benestar tan com fos possible, especialment com a premi per als monitors que desprenien alegria. Els monitors s’han portat molt bé fins a dos quarts de tres, moment en què han decidit que ja hi havia prou. La veritat és que hem transigit, no tant per compassió, sinó perquè teníem molta gana. Així doncs, ens hem canviat, hem recollit les tovalloles i la resta de coses que teníem escampades per l’escassa parcel·la de sorra que hem estat capaços de conquerir i ens hem dirigit a un parc proper. Allà ens hem pogut posar a cobert sota l’ombra d’uns arbres i, tots junts en rotllana, ens hem menjat el picnic d’avui, que portava un entrepà de formatge, un de pernil, un préssec i un suc. Quan hem acabat no ens ha quedat temps per gaire, ja que quan tot just alguns ens hem mig estirat, disposats a fer una mica de migdiada, els monitors ens han anunciat que havia arribat el moment de marxar. Calia ara desfer el camí que havíem fet al mati, i hem començat per agafar l’autobús que ens ha portat fins a la Plaça Espanya, mentre alguns hem aprofitat per acabar la migdiada que no hem pogut completar abans. Entre unes coses i altres ja eren passades les cinc, bona hora perquè els monitors ens portessin a un lloc de gelats, granissats i orxates. No podíem haver trobat una manera millor de fer passar la calor, intensa durant tot el dia. Poc després de dos quarts de cinc estàvem de nou al tren que en una mica més de mitja hora ens ha retornat a Binissalem. Però com ja sabeu després de tots aquests dies, una vegada més encara ens quedava el darrer ascens, el quilòmetre final abans d’arribar a la nostra illa. Ja eren vora les set, però ens quedava el temps suficient per refrescar-nos a la piscina i acabar-nos de treure la sal de la platja que encara dúiem al cos. Sembla que l’energia no se’ns acabi mai, perquè quan ha arribat l’hora de les dutxes ens haguéssim quedat una estoneta més dins l’aigua. Els sabó ens ha retornat el nostre impecable aspecte habitual, aquell que només uns adolescents com nosaltres aconseguim després d’hores i hores davant del mirall per desesperació dels nostres monitors. Avui, igual que ahir, hem tornat a sopar al bar de la piscina, amanida freda d’arròs, pollastre amb amanida i un tall de meló. La nit ha estat bastant tranquil·la, ja que estàvem bastant cansats... Mentre uns hem començat a pintar les samarretes que vam tenyir l’altre dia, uns altres hem rentat roba, que la neta ja comença a escassejar. El final de la nit ens ha portat una nova subhasta amb importants i suculents productes, els vostres missatges i un nou conte que aquesta nit ens ha permès reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions. El pas pel lavabo, el pijama i la nostra bonica cançó de bona nit han posat el punt i final a un altre dia de la nostra aventura, no sense abans ser avisats que no desfem gaire les motxilles, perquè demà tindrem una altra sortida. Però què farem? On anirem aquesta vegada? Del que estem segurs és que demà, quan surti un nou sol, seguirem junts a la nostra illa, gaudint els uns dels altres, creixent plegats. Mares i pares, no patiu que el mar Mediterrani i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIUMENGE 30 DE JULIOL

Avui a dos quarts de nou, la mateixa hora que en els darrers dies, ha ressonat la música per tota la casa. Ja des del llit ens hem seguit preguntant quina seria l’aventura d’avui, perquè estava clar que tampoc ens quedaríem a la casa, però no teníem més informació. Amb la intriga dins del cos hem sortit dels nostres sacs, ens hem vestit, hem passat pel lavabo i hem anat a esmorzar. Cada dia que passa ens costa més mantenir-nos dempeus davant del got de llet, el suc, les magdalenes i les galetes. El cansament acumulat de tots aquests dies ens comença a passar factura, però no patiu que res ni ningú ens aturarà, seguirem fins al final!!! Ara ja sí amb l’energia plena després del primer àpat del dia, hem tornat a la casa a enllestir les motxilles. Els monitors ens han donat el picnic, un entrepà per esmorzar a mig matí, un plàtan i una ampolla d’aigua. Encara no sabíem què passaria, però la cosa pintava molt seriosa, amb tot el que ens havien donat. El misteri s’ha desvetllat cap a dos quarts d’onze del matí, quan d’una gran furgoneta aparcada a l’exterior de la nostra illa han començat a sortir bicis, cascos i cistelles. Ara sí que ja no hi havia dubtes, la jornada sobre rodes, tan esperada per uns i tan temuda per altres, havia arribat! Hem necessitat gairebé mitja hora per trobar la nostra talla de bici, ajustar-nos els cascos, rondinar una mica i fer les primeres pedales. Amb tot, cap a les onze ja estàvem tots en fila baixant pel nostre habitual camí, però amb molta més lleugeresa que les altres vegades. I és que les baixades sobre rodes són una altra cosa! Ja veurem què passa amb les pujades... Abans d’arribar a l’estació de tren de Binissalem ja ens hem desviat per un camí des del qual hem pogut divisar el Puig Major, un cim de la Serra de Tramuntana que és el punt més alt de Mallorca i de totes les Illes Balears, elevant-se fins els 1.445 metres. Ha estat aquí on en Joan, el nostre guia que encara no us havíem presentat, ens ha explicat que la cúpula que es veia al cim es tracta del radar militar aeri i marítim més important d’Europa i que dóna servei a tota la demarcació oest del Mediterrani. Aquell mateix camí, uns quants centenars de metres més enllà, ens ha portat fins al poble de Lloseta. Tot i que hem transitat per alguns del seus carrers, no ens hi hem detingut i hem sortit per un camí situat a l’altre extrem del poble. Des d’allà hem pogut divisar el Puig Massanella, el segon de Malllorca, amb una alçada de 1.364 metres. En Joan també ens ha explicat que durant el recorregut veuríem molts avellaners, oliveres i vinyes, i des d’on estàvem ja n’hem pogut veure uns quants de cada. La següent parada ha estat a la capital de la comarca del Raiguer, Inca. Es tracta de la tercera ciutat més important de Mallorca després de Palma i Manacor, la qual té poc més de 30.000 habitants. Aquesta ciutat de la Mallorca central destaca per la seva indústria del calçat i per les seves famoses torradetes, les quals hem pogut degustar més tard. Doncs bé, a Inca ens hem menjat un entrepà de pa de motlle de pernil i formatge i un plàtan, moment que hem aprofitat per descansar una mica. Però no gaire, perquè ràpidament ens hem dirigit cap a la Plaça del poble i l’església, abans de deixar enrere Inca i prosseguir la nostra travessa. Camins, arbres, vegetació, natura, més camins, algun que altre tros asfaltat, lamentacions i renecs, un sol de justícia que semblava que no pensava afluixar... Tot això s’ha anat succeint al llarg de la resta del matí, mentre anàvem descobrint gran racons de la comarca del Raiguer. Eren més de dos quarts de dues quan hem decidit que ja no podíem més i en Joan s’ha apiadat de nosaltres... Per fi ens ha deixat baixar de les bicis al poble de Biniagual. Allà hem pogut dinar els nostres entrepans de pernil dolç i un altre de truita a la francesa i un préssec. Ah! I els monitors ens han donat una de les torradetes d’Inca que us hem explicat abans. Semblava que no podíem més, però ha estat acabat de dinar i uns hem tornat a agafar les bicis, mentre d’altres aprofitàvem una ampolla de plàstic buida per fer un xuts. En fi... Qualsevol cosa abans que deixar fer la migdiada als monitors. Tot i ser la primera hora de la tarda, la calor se seguia fent present amb força, però això no ens ha detingut i carregats de nou d’energia hem tornat a pujar a les nostres bicis per dirigir-nos a la nostra següent parada, el poble de Sencelles. Aquí hem pogut tornar a descansar i prendre alguna beguda freda o un gelat. Després d’això ho veiem tot diferents, ara ja podíem fer front a tot el que ens vingués per endavant! O això pensàvem fins que deu minuts més tard se’ns ha passat l’efecte del gelat i hem tornat a recordar als monitors repetides vegades, un a un i per torns, la calor que teníem, les ganes que teníem d’aigua freda, el mal que ens feia tot el cos i com de llarga era la ruta. Segur que ells no se’n podien fer el càrrec de com de malament ho estàvem passant i és per això que els hi hem anat recalcant insistentment. I el pitjor encara estava per arribar, perquè després d’un breu recorregut pel poble de Binissalem i de creuar les vies del tren havia arribat el moment de fer el darrer quilòmetres, aquell que tan bé coneixem, però aquesta vegada de pujada i sobre rodes. Deixarem de banda els detalls d’aquest dramàtic ascens finals, però sí que us podem dir que hem arribat tots sans i estalvis. I com que el nostre poder de recuperació és sorprenent, només acomiadar-nos i donar les gràcies al Joan per tot el que hem fet après de la seva mà, ja estàvem demanant la visita a la piscina, però sense perdonar el berenar, un croissant amb xocolatada o sobrassada mallorquina. Com us podeu imaginar la piscina d’avui ha estat de les millors de la nostra aventura, i ja dins de l’aigua hem començat a recordar i valorar tot el que hem viscut avui, malgrat l’esforç que això ens ha suposat. Després de la dutxa de rigor ha arribat el sopar, avui ben especial. I és que hem pogut degustar un munt de plats diferents de la cuina tradicional de la terra que ens acull: sopa mallorquina, tumbet de peix, xot mallorquí, i altres coses no tan de la zona com el pollastre, la truita de patates o les croquetes. I per postres un xarrup de taronja o de llimona. Ha estat un plaer tastar aquests plats tan típic d’aquí. De tornada a la casa, avui sí que amb la panxa ben plena, hem acabat de pintar les samarretes que ens van quedar pendents l’altre dia. A continuació hem llegit els vostres missatges i, abans que acabés el dia, hem celebrat l’aniversari del Josep Oriol, que avui feia 13 anys, amb un pastís de llaminadures i bufant les espelmes com mereix l’ocasió. Les forces començaven a flaquejar, però encara no era gaire tard, així que hem decidit veure una pel·lícula tots junts al pati de la casa, amb els pijames ja posats i armats amb les nostres màrfegues. Tan bon punt s’han acabat les crispetes, el motor que ens feia seguir desperts, tot i que la pel·lícula era molt interessant, hem anat aclucant els ulls, ens hem anat adormint. Uns abans que altres, però tots hem acabat acusant el cansament de tota la jornada, i pocs han estat els qui han resistit fins el final. Avui dormirem al pati de la casa, tots junts, sota el mantell d’estels que brillen sobre el cel de Binissalem. Avui hem descobert que amb una mica de sacrifici es poden arribar a un munt d’indrets de Mallorca que queden ocults per a la majoria de turistes i que ens estan esperant. Però per sobre de tot, avui hem comprovat que junts podrem arribar més lluny. Mares i pares, no patiu que els estels i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DILLUNS 31 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat tal com ens vam adormir: tots junts al pati de la casa, sobre les nostres màrfegues i tapats amb els sacs. La veritat és que hem pogut apurar fins que ens han despertat els monitors, ja que, afortunadament, ens cobria l’ombra de la nostra illa. No podíem haver escollit millor lloc on passar la nit... Tot i això, a dos quarts de vuit, com cada matí, ha arribat el moment de recollir-ho tot i entrar cap a les nostres habitacions. Després de l’habitual pas pel lavabo i de penjar-nos el fulard, ens hem dirigit cap al menjador, on ja ens estava esperant la llet, els sucs, les galetes, els cereals... Bé, ja sabeu, el nostre esmorzar de cada matí. Avui no han aparegut les ja conegudes bosses de picnic, així que, nosaltres que som molt llestos, hem suposat que la nostra aventura compliria una setmana passant el dia a la  casa. Per fi podríem descansar una mica, hem pensat equivocadament! Perquè, com veureu, quedar-se a la casa no ha estat pas sinònim de descansar precisament. De tornada al pati de la nostra illa els monitors ens han fet veure una cosa que a nosaltres se’ns havia passat del tot per alt, o això fèiem veure. I és que després de dos dies marxant just després d’esmorzar i anant a la piscina només tornar, la nostra illa començava a tenir un estat més que dubtós. És per això que calia fer mans i mànigues i posar a dansar les escombres, les baietes i els draps. Sense gaire entusiasme, però sabent que no ens quedava altre remei, hem anat acomplint les nostres obligacions. Sort que els monitors han amenitzat tan feixuga tasca amb la música que ressonava per tota l’illa i, d’aquesta manera, entre escombra i drap, hem anat fent algun que altre ball. De tornada al pati de l’illa, quan ja han acabat tots els grups amb les seves tasques, han aparegut dos nous personatges que encara no coneixíem. Es tractava de l’Alberto i d’en Chicote, dos convidats especials que venien directament del seu programa de televisió “Pesadilla en la cocina”. Ens han explicat que els bons supervivent han de saber cuinar amb pocs recursos. És per això que avui cada grup hauria de preparar el berenar per a tots els altres participants, però amb un pressupost màxim de deu euros. Evidentment es valoraria l’originalitat i creativitat del berenar, la seva presentació, el gust... Ràpidament ens hem posat a pensar què podríem fer, per tal d’aconseguir sorprendre a un jurat d’allò més exigent. Amb l’esbós d’algunes idees hem començat a fer la llista de la compra. Ha estat molt difícil ajustar-nos als diner que disposàvem, ja que la nostra imaginació és desbordant i no tenim idees barates. Tot i la llista realitzada, de ben segur que l’hauríem d’acabar d’ajustar al supermercat quan anéssim a per tot el que necessitàvem. D’aquesta manera, hem agafat les nostres motxilles i hem dirigit les nostres passes cap al poble. Allà hem escollit dos representants per cada equip que han estat els encarregats de fer la compra, mentre els altres esperàvem en un parc proper. Hem hagut d’esprémer bé els nostres cervell, per tal d’aconseguir el repte de fer la compra sencera i, després d’alguns sacrificis i d’algun producte inesperat, hem omplert les motxilles i hem tornat a posar rumb cap a la casa. Us hem de dir que l’ascens ha estat bastant complicat, ja que a aquella hora del matí el termòmetre fregava els quaranta graus i, tot i l’aigua que portàvem, la sola de les sabates se’ns enganxava a l’asfalt. Finalment hem arribat a la nostra illa que, no sabem si ja us ho havíem dit, però té aire condicionat. Això ja era una altra cosa! Encara estàvem acabant de guardar la compra als armaris o a la nevera que els monitors en han fet saber que aquesta nit es produiria la gran semifinal de “Tú sí que vales”. I és que un bon supervivent, també ha de saber demostrar totes les seves habilitats per entretenir a la gent. Podríem fer qualsevol espectacle que se’ns acudís, individualment, per parelles o en trios, fent servir tot el material disponible a l’illa: teles, maquillatge... Com veieu, avui es tractava d’una dia d’allò més creatiu. Eren ja les dues, l’hora de dinar, avui macarrons amb tomàquet, croquetes amb patates fregides i un tall de síndria. De tonada a la nostra illa, i donat que els nostres berenars havíem d’estar llestos a les sis, ens hem posat a cuinar. Formatge, xocolata, fruita, iogurt, llet... No hi mancava res. El que encara estava per veure era el resultat final, però per això encara hauríem d’esperar. Finalitzades les nostres creacions, molts de nosaltres hem descobert que ni la cuina ni els estris emprats es netegen sols. Hem viscut enganyats durant tant de temps! Abans del berenar ens ha quedat temps per descansar una estona, escoltar música o xerrar amb els companys, això sí, dins de l’illa, perquè fora la calor era insuportable. La tarda ha avançat i ha arribat el moment de la gran degustació. Hem començat amb un pastís de galetes, hem seguit amb una broqueta de fruita embolicada amb una crepe, per seguir amb un batut de plàtan i galeta, i acabar el menú amb un remenat dolç de pastanaga. Al jurat li ha costat molt saber quin era el berenar menys dolent, ja que el nostre nivell culinari s’ha demostrat que és una mica... Diguem que insuficient! Sort que de sobte han aparegut a la nostra illa els oncles del David, que viuen a Mallorca, i la seva visita ha vingut acompanyada de dues meravelloses ensaïmades, una llissa i una de cabell d’àngel. Amb això encara hem pogut salvar la tarda, després d’admetre que entre les nostres moltes qualitats no està la cuina. Després d’acomiadar a la Loli i al Joan Antoni i agrair el seu regal ens hem dirigit cap a la piscina, on hem pogut gaudir dels darrers rajos de sol dia. El temps dins l’aigua se’ns passa com si res, però avui hem pogut estar-hi gairebé dues hores, abans de dutxar-nos i anar a sopar, avui també a l’aire lliure. Aquesta nit hem tingut salsitxes amb amanida i un tall de meló. De tornada a la casa els monitors ens han deixat mitja hora per ultimar els detalls de la nostra actuació nocturna, ja que si ho recordeu aquesta nit hem celebrat la gran semifinal de “Tú sí que vales”! Hem tingut de tot: acudits, actuacions musicals, balls i alguna que altra cosa que ens costaria de qualificar. Amb tot, tres grups i un solista han estat els finalistes que hauran de competir pròximament a la gran final per emportar-se el preuat trofeu de l’edició d’enguany. La nit ha continuat amb la lectura dels vostres missatges i, per acabar, hem votat qui aniria avui a l’estança VIP de l’illa que portava dies tancada. S’havia corregut la veu que els darrers que hi van accedir van sortir molt contents d’ella al dia següent, però avui les comoditats no eren les mateixes i anomenar-ho premi ha estat més que dubtós. No hi havia matalassos, només unes màrfegues, i en comptes de les begudes i aperitius de l’altra nit, ara només hi havia aigua i menjar per a gats. Això ens ha ensenyat que el que avui és d’una manera, un altre dia en pot ser d’una altra. Després d’un altre intens dia, només en han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Ja hem sobrepassat l’equador de la nostra aventura, però encara ens queden tres dies sencers que pensem aprofitar d’allò més. I no dubteu que així serà, perquè abans d’anar a dormir els monitors ens han avisat que demà ens haurem de llevar una hora abans que avui. Ja no preguntem on anirem, perquè hem descobert que el més important no és on, sinó amb qui, i el nostre “amb qui” no podria ser millor. Mares i pares, no patiu que el Puig Major, la muntanya més alta de Mallorca, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DIMARTS 1 D'AGOST

Quan la música ha ressonat per tota la casa hem recordat les sabies paraules dels nostres monitors quan ahir, abans d’anar a dormir, ens van proposar que aprofitéssim al màxim les poques hores de descans que teníem. Però ara ja era massa tard per tornar enrere. Ens agrada massa la festa nocturna, ficats dins dels sacs i cridant d’habitació a habitació, però no estem segurs que això compensi quan t’has de llevar a dos quarts de vuit del matí. Sigui com sigui, no hem pogut rondinar gaire, ja que el tren sortia cap a un destí incert i encara havíem d’enllestir les motxilles i l’esmorzar. Avui no ens hem pogut allargar amb la llet, el suc i els cereals, i hem hagut de fer el quilòmetre que ens separa de l’estació gairebé corrents, perquè el tren en direcció a Palma sortia poc minuts més tard de les nou. Però no patiu, que finalment hem arribat a temps. Suats, però a temps. Sort que tots els trens tenen aire condicionat i hem pogut aprofitar per recuperar plàcidament l’estona de son que ens faltava d’aquesta passada nit. No gaire, perquè en menys de mitja hora tornàvem a estar a l’indret que millor coneixem de Palma, la Plaça Espanya. Aquí encara hem hagut d’esperar pacientment una mica, fins que a les deu en punt ha sortit el bus que ens havia de portar a... És veritat, encara no sabíem on anàvem... Els bus ens ha portat en poc més de mitja hora fins al poble de Sòller, un municipi situat a la costa nord-oest de l’illa de Mallorca de menys de quinze mil habitants. Després de caminar pels seus carrerons des de l’estació fins al centre, hem arribat davant l’església. Allà hem pogut veure el tradicional tren de Sòller, que fa el recorregut des de Palma, i porta circulant amb els mateixos vagons des del principi del segle XX. A continuació hem recorregut un carrer ple de botigues per a turistes i, evidentment, hem sentit la temptació de tafanejar que hi havia dins. Els monitors han sucumbit a las nostres demandes i ens han deixat mitja hora per fer una volteta per a aquell carrer, mentre ens esperaven a la plaça. Esperem que alguns dels obsequis, uns quants d’ells de dubtós gust, acabin ens les vostres mans. Eren ja les dotze i el sol escalfava amb tota la seva fúria. Havia arribat el moment d’emprendre el trajecte que ens separava del Port de Sòller i, per tant, de la platja. Però aquesta no ha estat una tasca fàcil, perquè el camí eren tres quilòmetres i mig, gairebé tres quarts d’hora. Suats com mai i acalorats de cap a peus hem vist la platja que s’obria pas entre les muntanyes. Valia la pena el camí recorregut per veure aquesta imatge de postal, i encara més per poder-nos posar dins l’aigua. Ens hem banyat llarga estona i fins i tot hem anat fins a una plataforma que estava uns quant mestres mar endins. Ja ni ens recordàvem de la calor que havíem viscut abans de poder gaudir d’aquest moment, quan ha arribat l’hora de dinar, avui un entrepà de tonyina, un de formatge, prunes i peres. Després de descansar una estona encara ens ha quedat temps per tornar-nos a banyar, però de manera més relaxada, per la vora del mar. Cap a les quatre hem decidit que ja en teníem prou d’aigua, i que havia arribat el torn dels gelats i les begudes fredes. El punt i final de la nostra aventura a Sòller l’hem posat a la parada del bus que ens ha portat de nou a la Plaça Espanya de Palma. Aquí hem hagut d’esperar una mitja hora abans que el tren ens portés de tornada al que ja és el nostre poble, Binissalem. Eren ja passades les set de la tarda, però després de fer el nostre quilòmetre de rutina no volíem perdre l’oportunitat de passar per la piscina. És per això que hem convençut els monitors de sopar més tard, a dos quarts de deu, i així hem gaudit d’una estona més d’aigua. Després de passar per les dutxes i amb els darrers rajos de llum hem sopat una amanida freda de cigrons, peix amb verdures i un gelat de torró. Tot i que la nit ja havia caigut sobre la nostra illa, no ho ha fet la temperatura, que se situava en els trenta graus. Però ja sabeu que res ens deté i només tornar al pati ha arribat un altre convidat especial, la Miley Cyrus, que ens ha explicat que els bons supervivent s’han de saber divertir d’allò més. Però com? Estava clar que sent ella no podia ser d’altra manera que cantant. I així ho hem fet amb el gran karaoke de “Ses Supervivents Mallorca 2017”. Tots hem anat passant per davant de la pantalla, individualment o en grups, per cantar, o intentar-ho, tot allò que ens posessin per davant. Alguns hem descobert que no ho fem pas malament i d’altres haurem de seguir buscant amb quines habilitats podrem guanyar-nos la vida. Quan la veu ha dit prou i els principis d’afonia s’han instal·lat a les nostres goles hem llegit els vostres missatges i hem dut a terme una nova subhasta amb què gastar els punts aconseguits en els darrers dos dies. Xocolata, galetes, olives... Si és que ja no val la pena que ens portem tot això amagat a les nostres motxilles com si fóssim contrabandistes, perquè gairebé cada dia anem a dormir amb la panxa ben plena. Avui ens hem llevat molt d’hora i ens hem allargat fins a altes hores de la matinada, així que amb prou feines ens han quedat forces per rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit, tot esperant que el termòmetre ens doni una treva i podem conciliar el son. La nostra aventura va arribant a la seva fi, però encara no hem dit pas la darrera paraula. Mentre estiguem junts, seguirem escrivint plegats la nostra història, la que ens fa créixer com a grup, la que ens fa créixer com a persones. Mares i pares, no patiu que Sant Bartolomè, el Patró de Sòller, i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

 DIMECRES 2 D’AGOST

Després de dies i dies de llevar-nos d’hora, i encara més tenint en compte la matinada d’ahir, avui els monitors ens han deixat llevar-nos una mica més tard de les nou. Hem d’aprofitar cada moment que ens queda, que ja no són gaires, però també hem de descansar. Així doncs, la música ha marcat l’inici d’un nou dia a la nostra illa de Binissalem i, veient l’hora que era, ens hem afanyat més que mai en vestir-nos, passar pel lavabo i anar a esmorzar. Estava clar que la nostra aventura viuria avui un dia tranquil, sense sortir de l’illa, tot i que ja heu anat veient que de vegades els dies tranquils, tenen de tot menys tranquil·litat. Després de la llet, el suc i les magdalenes ens hem posat amb les nostres tasques habituals el dia que no sortim de l’illa: netejar els lavabos, les habitacions, l’exterior de la casa... La veritat és que la brutícia començava a ser més que perceptible, però treballant junts no ens ha calgut gaire més de mitja hora per tornar a la casa l’aspecte que mereix. El sol brillava amb més força que mai, però això no ha impedit que féssim la primera activitat del dia: una partida al joc de l’oca. Com us podeu imagina, sent quatre equips i un munt de gent, no hem jugat amb un taulell com els que tenim a casa, sinó que tots els exterior de l’illa eren diferents caselles. L’u a l’entrada, el dos més enllà, el dotze a la tanca, el vint sota unes escales... I així fins a completar tot el circuit amb el número trenta. Ja sabeu com va això... Amb alguns l’atzar ha estat generós i les oques ens han ajudat a anar d’una a l’altra, però els menys afortunats hem hagut de tornar a començar després de caure a la calavera. Ah! No penseu que avançar era tan fàcil com llançar els daus, perquè cada casella portava amb ella una petita prova que havíem de supera: cantar una cançó, fer un ball, donar voltes amb el dit a terra, contestar a preguntes de cultura general... Una mica de tot! Un ha estat l’equip guanyador, però poc ens ha importat, perquè la resta també ens ho hem passat d’allò més bé. La calor a aquelles hores del migdia era gairebé insuportable, fregant els quaranta graus, així que ha estat més que obligat agafar els monitors i portar-los a la piscina, on hem estat refrescant-nos més d’una hora i mitja. I només els hem deixat sortir, perquè havia arribat l’hora de dinar, avui sopa, llom arrebossat amb arròs i salsa de pebre i per postres fruita. Eren les tres i fora de l’illa no s’hi podia estar. La calor segui sent d’allò més sufocant, així que avui sí que hem deixat als monitors fer la migdiada. Bé, no hi ha hagut opció, perquè ens hem baixat les màrfegues i matalassos prop de l’aire condicionat i ens hem adormit abans que ells. A més a més, això també ens ha servit per, juntament amb el dinar, recuperar les forces necessàries per viure tot el que encara estava per venir en aquesta jornada. Cap a les cinc ens hem llevat de nou, no sense protestar una mica, i hem berenat un entrepà de paté. Fora de l’illa se seguia sense poder estar, així que com ja us deveu imaginar... Hem tornat a la piscina!!! Això sí que era una altra cosa. Tot i que feia molta calor, dins l’aigua tot es veu diferent. A les set de la tarda semblava que el sol ens donava una petita treva i afluixava la seva ira, però una mica només. Ha estat aquest el moment que hem aprofitat per sortir de la piscina i tornar a la nostra illa. Només arribar han tornat a aparèixer l’Alberto i en Chicote per fer-nos saber que els nostres berenars de l’altre dia van deixar molt que desitjar, en fi... Res que nosaltres no sabéssim. És per això que avui estaven disposats a fer-nos un curs de cuina, en què podríem cuinar fent servir els nostres propis cossos com a plats! Nosaltres havíem de ser els plats? Com podria ser això? No hem trigat gaire en descobrir-ho. Com a primer plat els cuiner han elaborat unes pizzes sobre nostre amb tomàquet, espècies... El segon plat han estat uns pollastres a l’ast, i ens ha cuinat alhora mentre donàvem voltes agafats d’un pal. Els postres han estat uns pastissos de nata i pomes amb xocolata. Ah! I com som molt nets, després d’això ens hem rentat les dents els uns als altres. Ara ja estàvem preparats per portar els plats a taula, és a dir, per lliscar sobre una llarga tela que, pendent avall, comunicava la cuina amb el menjador d’aquest peculiar restaurant. A cuinar no sabem pas si n’hem après gaire, però d’embrutar-nos entre rialles en som tots uns experts. Com no podia ser d’altra manera, els plats hem hagut de passar pel rentaplats amb més intensitat que mai. Ens ha costat una bona estona treure’ns tot el que portàvem a sobre, però rascant i fregant finalment ho hem aconseguit. Amb els darrers rajos de sol hem tornat a la piscina, però aquesta vegada no per banyar-nos, tot i que no ens hagués anat malament per la calor que seguia fent, sinó per sopar. Avui hem tingut un rostit de porc amb xampinyons i patates fregides. De tornada a la nostra illa, i sense que la xafogor ens deixés d’acompanyar, ha començat la gran final del “Tú sí que vales” edició Mallorca 2017. Els finalistes han tingut una nova oportunitat per convèncer al jurat que havien de ser ells els guanyadors. Alguns ho han aconseguit i d’altres, si més no, ho han intentat. Finalment el trofeu d’aquesta edició l’ha alçat un monologuista. Tot i que avui ens hem llevat una mica més tard i que hem fet una bona migdiada, els cansament s’ha anat apoderant de tots nosaltres, però encara hem tingut temps de llegir els vostres missatges i d’enviar uns quants companys a l’estança VIP de la casa, a veure què es trobarien en aquesta ocasió. La resta amb prou feines ens hem posat el pijama, ens hem rentat les dents i ens hem ficat dins del sac, mentre cantàvem la nostra bonica cançó de bona nit. Demà serà el darrer dia complet de la nostra aventura. Ara sí que ja no queda res, però ho aprofitarem del tot. No només ens queda un dia, sinó que encara tenim un dia, i omplir-lo està en les nostres mans. La nostra aventura continuarà quan la lluna doni pas al sol i el nostre proper destí, la nostra propera parada serà... Mares i pares, no patiu que la Serra de Tramuntana i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIJOUS 3 D’AGOST

Aquest matí ens hem tornat a llevar a la nostra hora habitual, dos quarts de nou. Sabíem que era el darrer dia de la nostra aventura, així que no ens podíem entretenir gaire mandrejant dins del sac. Estem en ple compte enrere i volem aprofitar cada moment fins al darrer segon. Com sempre, després de vestir-nos i passar pel lavabo hem anat a per la primera dosi d’energia. La llet, els sucs, les torrades, les galetes..., ja estaven esperant la nostra arribada al menjador. A continuació hem tornat a la nostra illa per agafar les motxilles que ja havíem deixat mig fetes. Avui no van gaire plenes, perquè no portem picnic. D’aquesta manera tindrem més espai per poder posar-hi tots els regals que us portarem. El nostre habitual quilòmetre ens ha portat a l’estació de Binissalem, i en poc més de mitja hora ja estàvem a Palma. La capital de les Illes Balears ens ha vist veure arribar cap a les onze del matí, però aquesta vegada no ha estat com les altres, de passada. Aquesta vegada ha estat per quedar-nos-hi. El recorregut ha començat, com no podia ser d’altra manera, a la Plaça d’Espanya, on ens hem fet una foto davant de l’estàtua a cavall de Jaume I. Des d’aquí hem seguit pel carrer de Sant Miquel, i hem passat per l’església dedicada al mateix Sant, la qual es considerada la més antiga de la ciutat i es troba situada on abans hi havia hagut una mesquita musulmana. La nostra següent parada ha estat la Plaça Major, una plaça porticada de forma rectangular. El carrer de Colom ens ha portat fins a l’Ajuntament de la capital, a la Plaça de la Cort. Tot seguit, hem continuat l’itinerari per un dels punts més destacats de Palma, la Catedral. És tracta d’una construcció d’estil gòtic i que destaca per la seva gran rosassa. Els qui hem volgut, hem entrat dins per contemplar el museu i tots els secrets que guarda aquesta Basílica com, per exemple, la Capella ideada per Miquel Barceló. Ja era gairebé el migdia, i el sol avui també brillava amb tota la seva fura. Tot i això, no ens podíem detenir, així que després d’un bon glop d’aigua fresca ens hem dirigit cap a les muralles, per acabar a l’Hort del Rei, uns jardins que hem aprofitat per descansar una estona i decidir entre tots on podríem anar a dinar. Els qui creieu que un bon lloc de cuina mallorquina seria l’opció majoritària... Doncs us heu ben equivocat! Bé, no del tot, ja que aquesta ha estat l’opció dels monitors, però finalment han hagut de transigir davant de tanta pressió i han buscat on estava el McDonald’s més proper. Com us podeu imaginar, l’enrenou que hem organitzat quan hem entrat vint-i-tres persones de cop ha estat més que considerable. Hem tornat ben bojos als pobres dependents. Que si jo no vull formatge, que si a mi no m’agrada l’enciam, que si el menú mitjà, que si el gran... Finalment ho hem aconseguit i hem anat sortint amb les nostres bosses per poder dinar aquestes extraordinàries exquisideses tots plegats en un parc proper. Just després de dinar, amb la panxa a rebentar, hem prosseguit el nostre camí, novament cap a la Plaça Major. Tot i la calor que seguia fent, encara ens han quedat ganes per entrar en algunes botigues a veure què trobàvem que us pogués agradar: imans de nevera, samarretes, figuretes de gust dubtós... En fi, ja sabeu que en aquests casos, la intenció és el que compta, així que aneu practicant les vostres cares de “ens agrada molt” sigui el que sigui que us portem. I no patiu que les sobrassades que ja tenim a les motxilles i les ensaïmades que hem encarregat i que recollirem demà sempre són una aposta segura. Quan passaven pocs minuts de les cinc hem tornat a la Plaça Espanya per agafar el tren que, per darrera vegada, ens ha portat de nou al poble que ja per sempre portarem al cor, Binissalem. I també per darrera vegada hem caminat cap amunt el quilòmetre que ens separa de la casa. Hem arribat d’allò més acalorats i quan ens pensàvem que els monitors en tenien reservat anar a la piscina hem comprovat que anàvem ben errats. Havia arribat el moment de fer les motxilles. Demà ens haurem de llevar a les sis del matí i si volíem aprofitar la nit, no quedava altra remei que avançar feina. Sembla mentida el que costa fer encabir tot el que portàvem ben doblegat el primer dia. Amb major o menor fortuna, i gràcies a què els monitors han fet bastant la vista grossa, hem acabat aquesta dura feina per anar una llarga estona a la piscina, el darrer bany de la nostra aventura. I com cada nit, després de la dutxa hem sopat uns espaguetis al pesto, truita de patates amb amanida i un gelat. El cel de Mallorca ja era fosc quan hem tornat a la nostra illa per viure plegats l’última nit. Primer hem anunciat l’equip guanyador i el vencedor individual de “Ses Supervivents Mallorca 2017”, els quals s’han emportat un clauer de record. A continuació s’ha celebrat la gran subhasta final, on els monitors ens han recordat que tots els punts que no féssim servir deixarien de tenir validesa aquesta nit. Ara ja de manera més calmada hem xerrat una estona sobre la nostra aventura, sobre la nostra primera experiència estival com a grup de joves de l’esplai. Tot seguit, els monitors ens han entregat una postal amb fotografies d’aquests dies amb la seva dedicatòria. La nit, com no podia ser d’altra manera, ha acabat amb música i ball, però no gaire, perquè encara havíem d’acabar de recollir. Sabem que avui dormirem poc, molt poc, però també sabem que són les darreres hores de la nostra aventura, els darrers moments per compartir tots junts. Ja tindrem temps de descansar quan arribem a casa, mentre us expliquem totes les anècdotes i històries que no han pogut recollir aquests relats. Ah! Per cert, no oblideu carregar els nostres mòbils i portar-los al port. Mares i pares, no patiu que tots els monitors de l’Esplai Mainada vetllen i vetllaran per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!