DISSABTE 28 DE MARÇ
Des que vam acabar les colònies de l’estiu passat on, si ho recordeu, vam viure una lluita ferotge per fer-nos amb el control del regne, que esperàvem amb ànsia l’arribada de la
primavera. I és que sabíem que, puntual com sempre, ens portaria unes noves colònies de Setmana Santa per viure conjuntament amb tots els amics i amigues, monitors i monitores de l’Esplai
Mainada. Una vegada més, les colònies han començat molt abans d’arribar aquest matí a l’esplai. Ja feia dies que cadascú de nosaltres ho estàvem preparant amb moltes ganes: havíem de buscar el
sac de dormir que guardem al fons de l’armari, assegurar-nos que teníem piles de recanvi per a les nostres lots, fer tota la motxilla... Ah! I agafar l’esmorzar i el dinar que ens heu ajudat a
preparar just abans de sortir de casa. Ara sí que, amb tot preparat i llest per viure una nova aventura, hem anat arribant a l’esplai, amb la il·lusió de saber que ens esperaria al llarg dels
propers quatre dies amb les seves tres nits. Els monitors i monitores ja ens estaven esperant amb gairebé tot preparat, així que només quedava comptar que estiguéssim tots i enfilar el camí que
ens havia de portar fins a la casa de colònies de El Puig de Balenyà. En un tres i no res ja estàvem a Sagrera esperant el tren, on hem cantat un munt de cançons acompanyats per la guitarra. Una
vegada més, hem aconseguit que tot els vagó s’afegís a la nostra festa. I gairebé sense adonar-nos ja havíem arribat al poble que ens acollirà: Els Hostalets de Balenyà. Amb una breu caminada hem
arribat amb un parc amb un gran arbre on, sota la seva ombra, hem esmorzat abans de continuar per un camí enmig del bosc fins a arribar a la casa que ja ens estava esperant. Abans de dinar encara
hem tingut temps de jugar una mica pels seus voltants, tot recordant tots els racons que encara recordàvem de la nostra estança l’any passat. Hem pogut comprovar que la senyora Carmeta encara
continuava amb la casa de colònies oberta, després que l’ajudéssim a què la pogués mantenir oberta. Sort d’això que ara podrem tornar a allotjar-nos-hi i gaudir de les vistes privilegiades que
tenim sobre la plana de Vic. Encara ens estàvem acabant els nostres entrepans que ha aparegut un home del poble per explicar-nos que havia elaborat una nova beguda a partir del raïm de les seves
terres i l’estava donant a tastar per tota la comarca. Era un líquid verdós amb un sabor boníssim. Tan de bo que poguéssim portar-vos unes quantes ampolles que tornem cap a casa. Amb la panxa ben
plena i sense temps per descansar havia arribat l’hora de descobrir en quina habitació dormiríem i, el més important, si ens tocaria la llitera de dalt o la de sota. Amb aquesta incògnita
desvetllada, i més o menys amb tothom satisfet, ara sí que hem pogut descansar una estona, jugar pels voltants de la casa, o cantar unes quantes cançons tots junts. Gairebé sense adornar-nos ha
arribat l’hora de berenar, avui unes natilles que ens han servit per agafar forces fins a l’hora de sopar. I no diríeu mai el que ha passat quan hem sortit de la casa... Doncs de sobte han
arribat tres personatges amb uns vestits de seguretat blancs i unes mascaretes per informar-nos que la nova beguda que ens havia portat l’home del poble estava contaminada i era possible que, a
hores d’ara, ja estiguéssim tots infectats. Per si de cas, ens ha precintat tot el perímetre de la casa i han enganxat un munt de rètols de “perill, zona infectada”. A més a més, ens ha portat un
DVD on apareixia un reputat metge, doctor Faraday, que ens informava que podríem estar infectat per la bactèria “Mainococus Estrafalaris”, però havíem d’estar tranquils, perquè era molt
infecciosa, però no gaire perillosa. Els ajudants del doctor, ens ha repartit unes cartilles sanitàries que havíem de completar amb les nostres dades mèdiques. Per trobar tota aquesta informació,
hauríem de passar un seguit de proves: enganxar un cabell per analitzar l’ADN, buscar el PH de la saliva, proves de coordinació, buscar il·lusions òptiques... Finalment, i amb totes les dades
recollides, hem entregat les cartilles als ajudants del doctor Faraday i directes cap a les dutxes. Havia arribat, ara, el moment de rebre la darrera dosi d’energia que ens permetria arribar amb
forces fins al final del dia: arròs amb tomàquet, truita de patates amb amanida i un iogurt. Només ham acabat el sopar, els ajudants del doctor Faraday ens han portat una connexió amb directe amb
el metge on ens ha confirmat que les totes les proves mèdiques havien donat positiu i que, per tant, tots teníem el “Mainococus Estrafalaris”, però que no ens preocupéssim que ja estava
treballant en cercar la cura. I la veritat és que estigueu tranquils, perquè encara no notem cap efecte. Així que sans com una poma hem començat les darrers activitats de nit: els petits han
fet un joc sobre el conte de la princesa i el pèsol, els mitjans i els grans han fet de detectius i les joves hem vist una pel·lícula carregats de crispetes. La nit ha caigut a Balenyà i
els estels i la lluna ja regnen en la foscor. Ha arribat el moment de rentar-nos les dents i retrobar-nos amb aquella sensació que només vivim quan estem tots junts de colònies: ficar-nos dins
del sac mentre cantem la nostra bonica cançó de bona nit, avui esperant que el “Mainococus Estrafalaris” no faci gaire de les seves i puguem seguir les colònies igual de divertides que les hem
començat. Aquesta nit no oblideu de canviar l’hora. Nosaltres, per si de cas, ja l’hem canviat i a les dues de la tarda han passat a ser les tres. Així doncs, la màgia que només es pot
viure en unes colònies ens permetrà poder dormir les mateixes hores de sempre!!! Mares i pares, no patiu que el doctor Faraday i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però
demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DIUMENGE 29 DE MARÇ
Aquest matí ens hem llevat pensant-nos que els símptomes del “Mainococus Estrafalaris” no havia fet estralls en nosaltres, però ràpidament ens hem adonat que això no era així.
Mentre ens rentàvem la cara hem pogut comprovar davant del mirall com tots nosaltres teníem unes estranyes taques de colors. I amb la cara ben acolorida hem anat cap al menjador per prendre la
primera dosi d’energia del dia: llet, sucs, magdalenes, pa torrat, formatge, llonganissa... Això sí que és un bon esmorzar de diumenge! Havia arribat el moment de retrobar-nos amb tots els estris
de neteja que, com ja sabeu, ens acompanyen al llarg de totes les colònies: escombres, baietes, galledes... Estaven iguals que la darrera vegada, i sempre és un plaer comprovar que encara
recordem el seu funcionament. En un tres i no res ens hem organitzat i ho hem deixat tot ben net i endreçat: el menjador, els lavabos, les sales, les habitacions... Totes les sales han recobrat
la lluentor que tenien ahir quan vam arribar i que esperem mantenir al llarg dels propers dies. Just després dels serveis, i aprofitant que el Miquel Àngel vindria a la tarda a celebrar
l’Eucaristia del Diumenge de Rams, hem dut a terme una gimcana on, en cadascuna de les set proves, hem conegut una estació diferent del Via Crucis. I ja de nou tots davant de la casa han tornat a
aparèixer els personatges de blanc amb mascaretes i ens han portat un nou DVD del Doctor Faraday, el qual ens avisava que, segurament, notaríem els efectes del “Mainococus Estrafalaris” amb unes
taques de colors a la cara. Com si nosaltres això ja no ho sabéssim...! El Doctor Faraday també ens proposava que, per tal de conèixer més sobre el bacteri que s’ha instal·lat a viure al nostres,
els petits podien fer un mòbil carregat de bacteris i virus penjant, els mitjans peluixos de llana amb la forma del “Mainococus Estrafalaris”, els grans un estel que podrien fer enlairar per
entretenir-se mentre la casa estigui aïllada de la resta del món, finalment, els joves un taller de sabó amb olor de taronja per poder desinfectar-nos i que no s’estengui més la malaltia. Dit i
fet, hem acabat de passar el matí entre plàstics, llanes, fustes, cartolines de colors, tisores, motlles... Ha estat un no parar d’anar amunt i avall, per tal de poder tenir-ho tot enllestit
abans que no es fes l’hora de dinar, i ha valgut la pena, perquè ho hem acabat tot a temps. I, és clar, amb tanta activitat havíem de recuperar forces, aquest migdia amb una amanida de pasta,
tall rodó amb bolets i préssec en almívar. Estava tot boníssim. Ara sí que hem tingut una estona lliure per descansar, jugar pels voltants de la casa o cantar algunes cançons amb la guitarra.
Però no gaire, perquè ràpidament han arribat les primeres activitats de la tarda. El Petits hem superat un seguit de proves per poder rescatar el conte de “Jack i la mongetera màgica. Els Mitjans
hem fet un munt de jocs tradicionals, però a l’inrevés, on tots la paràvem mentre un s’amagava, jugàvem al voleibol amb els peus... Els Grans hem fet de detectius, per tal d’esbrinar quin
personatge havia robat la vacuna, amb quin instrument i lloc d’on l’havia agafat. Finalment, els Joves havíem d’encertar la resposta de diferents preguntes tot eliminant les respostes
incorrectes, però amb molt de compte, perquè si estiràvem la corda corresponent a la resposta correcte... En fi, que les Joves hem acabat empastifades de dalt a baix. Tots els grups ens ho hem
passat d’allò més bé, gaudint d’una estona plegats amb els nostres monitors. I gairebé sense adonar-nos ha arribat l’hora de berenar, i hem pogut escollir entre pa amb formatgets o galetes amb
xocolata. Alguns de nosaltres no ens hem pogut decidir per una de les dues opcions i hem acabat amb el formatge en una mà i la xocolata a l’altra. I encara no havíem acabat de berenar que hem
vist aparèixer la furgoneta del Miquel Àngel, que ha vingut a celebrar l’Eucaristia, on hem après moltes coses noves i hem acabat ballant la cançó de la felicitat. El dia avança i el sol ens
regalava els darrers rajos de llum del dia, així que havia arribat l’hora d’anar a cap a les dutxes, ben equipats amb les nostres xancles, tovalloles i sabons. Nets i perfumats hem sortit davant
de la casa, a esperar que el sopar estigués a punt, avui verdura, botifarra a la brasa i un flam. I encara dins del menjador ha tornar l’ajudant del Doctor Faraday per portar-nos un nou missatge,
on l’investigador ens comunica que ha trobat una possible cura per al “Mainocus Estrafalaris”, una vacuna oral que ens haurem de prendre abans d’anar a dormir. També ens avisa que està en fase de
proves, així que no té gaire clar si ens curarà o si patirem alguns efectes secundaris. La nit ja havia caigut del tot a Balenyà, i als voltants de la casa només regnava la foscor. Havia arribat
el moment de les darreres activitats del dia: Els Petits hem anat equipats amb les nostres lots a la muntanya per trobar els follets i rescatar el conte de “El sabater i els follets màgics”, els
mitjans hem hagut de passar per un túnel on estaven esperant esgarrifoses sorpreses, els Grans hem fet un joc on havíem d’apagar les espelmes dels nostres companys, però mantenint la nostra
encesa, i els Joves hem ajudat als monitors a dur a terme l’activitat dels mitjans i també hem rebut alguna que altra sorpresa. Ha estat un dia ple d’activitats, sorpreses i aventures que ens ha
deixat ben esgotats, així que amb prou feines hem aconseguit rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Tindrem efectes secundaris? Guanyarem al
“Mainococus Estrafalaris”? Farem demà la tradicional excursió de totes les colònies? Totes aquestes preguntes i moltes d’altres sorpreses encara hauran d’esperar a què un nou dia comenci, un nou
dia on el més important serà que, igual que avui, que igual que ahir, tots seguirem junts! Mares i pares, no patiu que la Plana de Vic i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui
acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
DILLUNS 30 DE MARÇ
Aquest matí ens hem llevat pensant si la beguda que ens va fer beure ahir a la nit el Doctor Faraday ens hauria fet efecte o si hauria tingut algun efecte secundari. Pensàvem que ja
estàvem curats, perquè la veritat és que ens trobàvem d’allò més bé, però al rentar-nos la cara hem tornat a comprovar que el “Mainococus Estrafalaris” encara feia de les seves: estàvem plens de
línies de tots colors. Amb el disgust dins del cos, però amb moltes ganes de passar-ho bé, ens hem dirigit cap al menjador. Diuen que aquest és l’àpat més important del dia i ja us podeu ben
creure que ens ho hem pres molt seriosament: torrades, cereals, llet, suc, embotit... No ens mancava de res! De tornada a l’entrada de la casa hem fet una dinàmica, per tal de reflexionar sobre
totes aquelles coses bones i divertides que estem vivint aquests dies, i valorar la sort que tenim de poder viure-les tots junts. Havia arribat el moment de, com cada dia quan estem de colònies,
posar ordre a la casa i a les nostres coses. Uns amb els draps, els altres amb les escombres, les baietes amunt i avall... Avui encara hem anat més ràpids que ahir, i en un tres i no res ja
havíem complert amb la nostra cita diària. I encara no havíem tingut temps de reposar-nos de tant d’esforç que ja hem vist com apareixien els ajudants del Dr. Faraday amb un nou DVD a la mà.
Quines notícies ens portaria avui? Hauria trobat la solució definitiva per al “Mainococus Estrafalaris”? L’investigador havia estat tota la nit treballant de valent, ja que està molt preocupat
pel nostre estat de salut i no li agradaria pas que tornéssim a casa ple de taques blaves o amb cap altre símptoma. Semblava ser que la nit sense dormir havia donat resultat, ja que creia saber
quina era la molècula que servia per destruir al bacteri. Aquesta molècula només es troba en una planta molt estranya i poc abundant dins del territori català. Casualment, al cim més alt que es
veu des de la casa, sembla ser que s’hi pot trobar una de ben grossa. Així doncs, el Doctor Faraday ens ha encoratjat a fer tot el possible per trobar la planta i desfer-nos de la infecció. No
ens ho hem pensat ni un moment i, ràpidament, ens hem posat en marxa: cantimplores, gorres, motxilles, bambes... Ah! I la senyora de la casa, que també està molt preocupada per nosaltres, ens ha
preparat una bossa amb aigua, entrepans i una poma! Ara sí que ho teníem preparat per disposar-nos a fer el cim del Roc Gros. No us penseu pas que el camí ha estat fàcil: pedres que ens tallaven
el camí, plantes ferotges que ens barraven el pas, tolls d’aigua impossibles de superar, pendents gairebé verticals... Però la nostra voluntat era màxima i amb molt d’esforç finalment em
aconseguit coronar el Roc Gros, però... On estava la planta? Hem buscar per aquí per allà, però res de res, ni rastre de la planta. El desànim s’ha apoderat de tots nosaltres i ja estàvem
disposats a tornar cap a la casa quan, de sobte, davant dels nostres ulls ha aparegut la planta més bonica que hem vist mai, d’un color rosat intens i amb les seves flors obertes com cap d’altra
del seu voltant. Quina alegria! La nostra cura cada vegada estava més a prop. I a sobre, des del cim, hem pogut gaudir de les millors vistes possibles de la plana de Vic. Tanta emoció ens ha fet
venir molta gana, així que havia arribat el moment de buscar els entrepans d’entre totes les coses que portàvem a les nostres motxilles. Estaven boníssims!!! I carregats d’energia hem emprès el
camí de tornada cap a la casa. Amb tants camins i trencalls més d’una vegada hem estat apunt de perdre’ns, però la nostra memòria ha funcionat perfectament i a mitja tarda la casa de El Puig ha
tornat a aparèixer davant dels nostres ulls. A la portar ja ens estava esperant l’ajudant del Doctor Faraday amb impaciència per saber el resultat de la nostra recerca. Ell també s’ha emportat
una gran sorpresa quan ha comprovat que la planta venia amb nosaltres. No hi havia temps per perdre si volíem obtenir la cura abans de tornar demà cap a casa, així que ràpidament se l’ha emportat
per donar-li a l’investigador. El camí de tornada també ha estat dur, així que avui ens mereixíem un bon berenar: pa amb xocolata. La tarda ha avançat mentre els Petits fèiem bombolles de sabó
gegants, els Mitjans jocs diversos, els Grans hem fet volar els estels que havíem fet ahir i les Joves hem fet polseres de fil. Tot molt tranquil fins que ha arribat l’hora de la dutxa, que avui
hem agraït més que mai, després de la dura caminada. Era el torn, ara, del darrer sopar d’aquestes colònies: sopa, hamburguesa amb amanida i un iogurt. No s’escoltava altra tema de conversa a la
taula que si el Doctor Faraday podria trobar el r“Mainococus Estrafalaris”emei gràcies a la nostra planta i vèncer al “Mainococus Estrafalaris”. I encara estàvem netejant les taules, que hem vist
aparèixer pel camí de la casa un dels misteriosos personatges de blanc, però avui no era cap ajudant de l’investigador, sinó que es tractava del propi Doctor Faraday en persona! Esperem que porti
bones notícies... I així ha estat, ja que ens ha fet saber que creia haver trobat el remei i ens ha repartit a tots una dolça beguda del mateix color que la planta. Sense temps per perdre, ha
connectat el seu detector de “Mainococus Estrafalaris” i hem anat introduint el dit. Un a un, totes les anàlisis han donat negatiu i una immensa alegria s’ha apoderat de les nostres colònies. Per
celebrar-ho, hem fet una gran festa que ha durat fins a altes hores de la matinada, fins que, a poc a poc, la son i el cansament s’han apoderat de nosaltres. Sans i estalvis, i per darrera vegada
aquestes colònies, ens hem rentat les dents, ens hem ficat dins del sac i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. Demà deixàrem enrere una altra aventura. Demà el “Mainococus Estrafalaris”
serà història per sempre, però no ens volem oblidar de totes aquelles persones del món que, per desgràcia, no pateixen malalties “màgiques” com la viscuda per nosaltres aquests dies, i molt
especialment de tots aquells infants d’arreu que no poden accedir als medicament. És tasca de tots contribuir a què l’única malaltia infantil que es propagui sigui la que causa el “Mainococus
Estrafalaris”. Ah! I recordeu que demà quan tornem a casa quedaran poc mes de tres mesos per tornar a començar una nova aventura tot plegats! Mares i pares, no patiu que el “Mainococus
Estrafalaris” i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!
AVÍS: Recordeu que la tornada serà cap a les 19:30 davant de l'Església Major de Santa Coloma. Recordeu, també, que els monitors tindrem la nevera buida, després d'aquests dies fora
de casa!!! ;)
AVÍS: Ja hem obert el llibre de visites d’aquestes Colònies de Setmana Santa 2015. Ens farà molta il·lusió llegir els vostres missatges quan tornem a casa!!!
Ana mama de Paula (martes, 31 marzo 2015 23:01)
hola chic@s os felicito .....sois la leche¡¡¡¡¡¡¡
Paula ha venido encantada ,no paraba de explicar cosas que había hecho incluso en la ducha seguía hablando
Yo estaba un poco inquieta porque no se encontraba bien del todo cuando se fue y me preocupaba que se pusiera mala y no se lo pasara bien pero ha valido la pena dejarla ir por la cara de alegría con que ha vuelto
Muchos besos para todos y buena Semana Santa ¡¡¡¡¡¡¡
Lydia (martes, 31 marzo 2015 07:33)
Disfruteu molt del día o de idea la bacteria magia a Hostales de Valencia
petons,
Montse i Oriol (martes, 31 marzo 2015 07:31)
Avui ens veiem Clavelitas......potser, nomes potser....tindreu una sorpresa quan arribeu...
Molts petonets Aina i Mar
Acabeu d dsfrutar aquestes colonies, q com sempre segur q han sigut genials.
Berta (lunes, 30 marzo 2015 22:41)
He descobert que el meu cavall sap escriure... El virus us està afectant i molt Monis!!!! Que disfruteu molt de l'últim dia! Petons
Vicenç i Angie ( papas de los mini Sanjuanes) (lunes, 30 marzo 2015 22:19)
Quantes aventures esteu passant, segur que amb l'enginy de tots tornareu sans i estalvis!! Moltes gràcies monis per tot el que feu, sou genials!. Petonets per tothom, especialment per la Marta, la Noa i Biel, us estimem molt!
tere i joaquim (lunes, 30 marzo 2015 21:50)
Ja s'acaba aquesta aventura de setmana santa.... Aviat començarà la de l'estiu.... Quina sort que teniu!!!!
Petonets Marteta, demà ens veiem.
Gracies monis per la feina que feu.
Iaia, tia Anna i Nina per a Marta, Noa i Biel (lunes, 30 marzo 2015 16:50)
Hola carinyetes, que bé us ho esteu passant !! ens n'alegrem moltíssim. Us estimem molt, per cert la Nina anava corrent amb la Cuca i es va llençar a l'aigua del llac de Can Zam, quin fart de riure!!! ja us explicarà els detalls la Nina
Centella (lunes, 30 marzo 2015 16:26)
Buenas tarde, Soy Centella el caballo de Berta. Acabamos de llegar de dar un paseo por la montaña. Nos hemos pasado esta mañana por ahi y no te hemos visto. Mañana si puedo me paso al trote en un momento. Si te veo damos un paseo al galope.
Coces (Besos) para los monitores y para ti
Francesc I Maria, papas Natalia (lunes, 30 marzo 2015 10:14)
Ja veig q l'enfermetat va millor...m'alegro molt, perqe vui veureus el dimarts...depart del papa, q encare esta a Costa Rica, em diu q ja sa banyat al Pacific I q te multissimes ganes de veuret. A fer bondat I sobre tot cureu-vos q no vuiq me la encomeneu. IGracies aqest equip de monitors/es
q feu q s'ho passin tant be. Una abraçada per a tots
Manel i Rosa (lunes, 30 marzo 2015 09:13)
Vigileu amb les medicacions que no tinguin efectes secundaris!! Jajaja.
Molts petons a tots!!
Jose y Eva papis de Aida y Judit (domingo, 29 marzo 2015 23:44)
Jajajajaja que estais infectadas no me lo puedo creer monis sólo han pasado 2 dias y nos las habeis infectado, yo quiero que vuelvan igual que salieron sino no habra mas tortillas avisado queda.
PRINCESITAS nuestras,confio que volváis el martes desinfectadas jajajaja papa y yo estamos bien y contentos que os lo paseis bien.
Besossssssss para todosssss
Elsa-Carla (domingo, 29 marzo 2015 21:13)
Elsa:mejaa que et trobu molt a faltar i santAntoni esta molt sol sense tuu.PD:patri tanit menjeu moltes espinaques.:*
Carla:mineni que quiero verte ya de ya hopee vente ya muuak
TERE I JOAQUIM (domingo, 29 marzo 2015 21:12)
Hola!!!
Ja heu canviat de color? o és un altre efecte el que fa el virus aquest.
Disfruteu molt!!
Molts petons a tots i sobre tot a la Marteta.
Muuuaaacc!!!
MiniSanjuanes petonets de la tita Tere
L'infermera (domingo, 29 marzo 2015 20:32)
Bona tarda a tothom des de Centelles!!
Avui, gràcies a una visita inesperada, he pogut descobrir aquest petit món màgic que teniu a Santa Coloma de Gramanet i tot tafanejant he descobert una mica més qui sou i què feu!
Acabeu de passar uns bons dies per la comarca d'Osona! Potser vindré a fer-vos una visita...! ja que no m'heu convidat a sopar! :)
PD: si pot ser no em dongueu més feina!
petons a tot el grup,
Berta Garriga.
Josep Mª, Montserrat, Úrsula (domingo, 29 marzo 2015 19:51)
Josep Oriol!!! et trobem molt a faltar!!! , avui diumenge de rams ha fet un dia esplèndit!! esperem que et diverteixis molt. Gràcies Monis sou genials!!
PD. Si esteu infectats us podeu quedar més dies!!! :-)))
GAT " CAPA" (domingo, 29 marzo 2015 19:32)
Bona nit nois i noies.
Us en recordeu de mi soc el gat Capa , un gatet blanc i taronge molt bonic que viu a casa d’un dels vostres monitors .
Avui estic però molt i molt preocupat per les ultimes noticies que han sortir a la televisió el Mainococus Estrafalaris. que “purula” per la casa de Colònies Puig de Balanya.
Han dit que aquesta infecció pot ser molt i molt perillosa.
Per tant per evitar greus problemes el millor es . Preneu tots nota es important:
Jugar molt, menjar molt, rentar-se les dents molt , dormir molt i riure moltíssim.
No us oblideu.
Molts "miaus" per tots vosaltres.
elena mare de sergio (domingo, 29 marzo 2015 14:54)
hola. buen dia ,espero que la esten pasando bien, que difruten al maximo un abrazo
Montse-Oriol (domingo, 29 marzo 2015 12:06)
Com sempre, disfruteu molt i molt mes.
Petonets princesses.
Muuuuaaaaacccccc!
I moltes gracies monis per la gran feina q feu.
Nuria ( mare Serranos) (domingo, 29 marzo 2015 10:57)
Hola!!!!!! bon dia!!!!
que bien que os lo pasáis,
que la infección se quede en hostalet!!!!!!!!!!!!
muchos besos para todos
Lydia (mare Mireia) (domingo, 29 marzo 2015 10:26)
Mare meva quina "pega" està infectats no ?? no podreu tornar fins estar tots recuperats, sort de la Sra. Carmeta que us donará de menjar i els monitors que us faran de pares...
Segui