Colònies d'Estiu 2015

DISSABTE 11 DE JULIOL

Aquest matí, altra vegada, ens hem llevat cantant la nostra bonica cançó de bona nit, en aquesta ocasió dins dels tipis indis on, recordeu, hem passat la nit. Volia dir això que tornaríem a viure un dia al revés? Aleshores hem lligat caps... Ahir a la nit, abans d’anar a dormir, tant l’índia com la vaquera seguien entre nosaltres, a l’any 2015. D’aquesta manera, doncs, el temps seguia desgavellat i feia amb nosaltres el que volia. Encara estàvem en pijama al pati de la casa quan, de sobte, ha aparegut l’índia i ens ha explicat que després d’haver dormit en un poblat indi ja estàvem del tot preparats per ser uns més de la seva tribu i ens ha regalat un munt d’ous d’or comestibles. Tot seguit, i només marxar l’índia, ha arribat la vaquera, molt contenta per haver recuperat el seu or. Just en aquell moment, d’entre mig dels arbres, ha aparegut en Mike Wazowsky amb l’índia atrapada del braç, i després d’una petita corredissa també ha atrapat a la vaquera. Amb l’ajuda de tots els Ministres del Temps, hem anat fins a la porta espai-temporal i hem retornat als dos personatges a la seva època. En aquell mateix moment, el dia s’ha girat, i per tant, podíem esmorzar com sempre. Al menjador ja ens estaven esperant les habituals galetes, cereals, llet, melmelada... Aquesta vegada hem agraït molt l’àpat més important del dia, perquè després de tanta aventura nocturna, teníem més gana que mai. Amb la panxa ben plena havia arribat l’hora dels serveis habituals. Sabem que, malauradament, demà serà el nostre dia d’aventura, així que avui encara ens hem esforçat més, per tal de començar a preparar els preparatius de la nostra marxa. Les escombres, baietes i draps han dansat com mai amunt i avall. De tornada al pati de la casa han aparegut dues noies ben estranyes. Anaven vestides d’una manera d’allò més estrafolària i ens han explicat que venien directament de l’any 3000. Era la primera vegada en tots aquests dies que rebíem la visita d’algú del futur i no pas del passat. Ràpidament hem entès que estaven fent entre nosaltres. A la fi del tercer mil·lenni, la contaminació a la Terra era tan insuportable que no va quedar altre remei als seus habitants, les nostres futures generacions, que marxar a viure a Mart. Allà la forma de vida és molt diferent: els menjar és en càpsules i es van suprimir els sentiments. Igual que nosaltres hem estat arreglant el passat, per tal d’arreglar el nostre present, elles tenien la mateixa missió: arreglar l’any 2015, per tal de millorar el present dels fills, dels fills, dels fills dels nostres fills. Així doncs, hem decidit ajudar a les Ministres del Temps de l’any 3000 i hem començat per recuperar els sentiments. Amagats pels voltants de la casa hi havia diferents objectes que evoquen sentiments: un peluix, una guitarra, un sac de dormir... Cadascun d’aquests objectes contenia el fragment d’una història. Finalment, hem pogut refer tot el missatge i llegir un bonic text sobre la importància dels sentiments i de l’amor. Les Ministres del Temps del futur, han portat a la seva època aquest text i l’han llegit a tots els habitants, per tal que preguessin consciència de la importància de fer cas als sentiments. I ha funcionat, perquè a l’actualitat, tots nosaltres ens seguim guiant pel nostre cor. Però la missió encara no havia acabat... Feia molta calor, així que hem decidit esperar que tornessin les Ministres amb més notícies del futur, mentre ens banyàvem a la piscina. Les colònies s’acaben, així que hem d’aprofitar cada minut dins l’aigua i avui, fins i tot, hem celebrat el primer campionat de “waterbasquet”. Ah! Abans de sortir de l’aigua, cadascú ha escollit un globus que, després de punxar-lo, amagava el paper que indicava qui seria la nostra parella per fer-li la postal de record de final de les colònies. El dia avança i el dinar ja ens estava esperant a taula, avui cigrons cuinats, truita de patates casolana i pastís per celebrar l’aniversari de l’Iris. Després de rentar els plats i descansar una estona sota alguna ombra despistada, han tornat les Ministres del temps del futur. Ara que tenien sentiments enyoraven la Terra, però la vida allà era impossible. Per tal de poder viure a la Terra a l’any 3000, calia preservar-la amb totes les nostres forces des de ja mateix. Així doncs, hem hagut de superar un seguit de proves relacionades amb la importància del reciclatge i de no malbaratar els recursos naturals. Gràcies a tots hem aconseguit preservar la vida al nostre planeta, i ja no caldrà marxar a viure a l’espai. Ara sí que podíem berenar tranquils, pa amb paté i un batut de xocolata. I d’aquí a seguir amb la gran final del campionat de “waterbasquet”, mentre d’altres jugàvem a l’altra banda de la piscina. Després d’haver-nos dutxat, encara ens ha quedat temps per confeccionar les postals de les colònies per a la parella que ens havia tocat amb el globus de la piscina d’aquest matí. Amb els darrers rajos de sol del dia ha arribat el gran darrer sopar d’aquestes colònies i, com sempre, estava boníssim. Avui hem menjat un plat combinat on no hi macava de res: croquetes, nuggets de pollastre, patates fregides, salsitxes, hamburgueses. Pensàvem que el dia estava apunt d’acabar, però estàvem ben equivocats. De tornada al pati de la casa ha aparegut en Rogelius Cara Pergaminus. Us en recordeu d’ell? És el personatge grec amb qui vam celebrar les Olimpíades i qui avui ens ha portat les medalles per la nostra participació. I encara una darrera sorpresa... En Mike Wazowsky ha vingut per darrera vegada a comunicar-nos que ja no quedava res més del passat per arreglar i que , per tant, els Ministres del Temps de l’Esplai Mainada havíem aconseguit salvar el present. Evidentment, aquesta notícia ha merescut una gran festassa: hem ballat i cantat fins a altes hores de la matinada, mentre menjàvem i bevíem un munt de coses que ens ha portat en Mike Wazowsky. Finalment, només ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar, per darrera vegada en aquestes colònies, la nostra bonica cançó de bona nit. Bé, els grans encara ens hem allargat una estoneta més fent una mica de gresca i xerinola, així que no us estranyeu si demà els pobres monitors arriben amb una miqueta de son. De ben segur que avui somiarem en tots els moments viscuts al llarg d’aquests dies i que ja són nostres per a sempre. Tants i tants records que no han pogut recollir aquests relats i que ja tenim ganes d’explicar-vos en persona. Demà, tornarem a Santa Coloma amb la il·lusió de retrobar-nos amb tots vosaltres i amb el desig de tornar a compartir tots junts les properes colònies! Mares i pares, no patiu que la màgia de les colònies i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIVENDRES 10 DE JULIOL

El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!! I així ens hem llevat, cantant la nostra bonica cançó de bona nit. Des d’aquell moment ho hem tingut clar, els pitjors presagis d’en Mike Wazowsky s’havien complert: el temps s’havia tornat boig i ens havia posat el dia del revés. Així doncs, ens hem rentat les dents, ens hem vestit i, equipats amb les nostres lots, hem baixat al pati de la casa disposats a fer la darrera activitat del dia. Allà ens hem trobat a la vaquera que s’ha quedat atrapada al 2015, responsable que avui tinguem el dia com el tenim. Ja que estava entre nosaltres ens ha convidat a fer tot un seguit de proves per aprendre a ser uns autèntics vaquers com ella i ajudar-li a recuperar l’or que l`índia li havia robat durant la nit. D’aquesta manera, hem buscat or sota l’aigua i dins d’una fosca cova, l’hem passat pel sedàs per purificar-lo i hem practicat com ser uns bons pistolers fent servir les lots. Havia arribat l’hora de sopar, així doncs, hem anat al menjador disposats a rebre la darrera dosi d’energia del dia, avui iogurt, croquetes i sopa. Estava tot boníssim! Sense temps que perdre ens hem dirigit cap a les dutxes, d’on hem sortit ben nets i perfumats. La veritat és que ja ens feia falta després d’un dia amb tantes activitats. Com que els rajos de sol començaven a caure sobre la comarca de La Noguera, hem anat a la piscina a refrescar-nos i a fer alguns balls aquàtics dirigits pels monitors. Ha estat molt divertit fer exercici dins l’aigua! El dia a seguit retrocedint i, per tant, ha arribat, puntual com sempre, l’hora de berenar pa amb formatget. Abans de berenar, han arribat les activitats de tarda. Els Petits hem fet un taller per confeccionar un joc de punteria, els Mitjans diversos duels per enderrocar a diferents caps indis i els Grans un seguit de proves, per tal de determinar qui destaca en diverses habilitats i, per tant, quins participants seran VIPs al llarg del dia i gaudiran d’un munt de privilegis. Després de desparar la taula, hem dinat un refrescant tall de síndria, peix al forn i espaguetis a la carbonara. A continuació, amb l’activitat de matí, ha tornat la vaquera amb informació nova. Ens ha explicat que havia trobat el campament indi i ens ha demanat que ens infiltréssim per aconseguir el seu or. Així doncs, tots ens hem confeccionat una corona de plomes i hem cantat i dansat en rotllana cançons sobre cowboys i indis. Ah! I també hem entrat al tipi del gran cap indi que ens ha fet unes preguntes per comprovar si érem dignes d’entrar a la seva tribu. Evidentment, com no podia ser d’altra manera, tots hem superat amb escreix la juguesca del cap indi i ens hem infiltrat sense problema. Ara haurem de conviure amb els indis durant un temps, per tal de guanyar-nos la seva confiança i poder recuperar, quan trobem el moment oportú, l’or de la vaquera. Sense temps per descansar han arribat els serveis diaris, on hem retornat a la casa la seva netedat i brillantor habituals. Lavabos, menjador, sales, habitacions..., res s’ha lliurat de les nostres escombres, draps i baietes. I amb la primera activitat del dia hem cantat una cançó i hem llegit un text que ens parlava sobre la importància de demanar perdó i saber perdonar als altres quan ens ha fet alguna cosa que ens ha molestat. La Lluna i els estels ja brillaven amb força sobre el cel de la Foradada, així que ha arribat el moment de posar-nos els banyadors i banyar-nos a la piscina. Això sí que no ho havíem fet en totes les colònies, eh! Banyar-nos de nit i, fins i tot, hem cantat cançons dins l’aigua!!! Per sorpresa de tots nosaltres ha aparegut la jove índia a felicitar-nos per haver entrat a la tribu i ens ha convidat a dormir com a autèntics indis dins d’uns típics tipis, instal·lats al pati de la casa. Ja només ens quedava posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra bonica cançó de bon dia. Mares i pares, no patiu que els indis, els vaquers i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui comença o acaba, no ho sabem gaire bé, però el que sí és segur és que demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

HORARI DEL DIA AL REVÉS

 9:00 Bona nit

9:30 Activitat de nit

10:30 Sopar

11:30 Dutxes

12:30 Piscina

13:30 Berenar

14:00 Activitat tarda

16:00 Temps lliure + Serveis

17:00 Dinar

18:30 Activitat matí

19:30 Serveis

20:15 Pregària

20:45 Esmorzar

21:15 Piscina

23:30 Bon dia

DIJOUS 9 DE JULIOL

Avui ens hem llevat disposats a viure el sisè dia d’aventura en aquestes colònies. Cada dia ens costa més sortir del sac, però sabem que ens queden pocs dies i no els podem desaprofitar, així que ràpidament ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat a esmorzar. La llet, les galetes, els cereals i la melmelada ja ens estaven esperant com cada matí, i no hem trigat gaire en deixar els plats i els gots ben escurats. Carregats d’energia hem sortit al pati de la casa i quina ha estat la nostra sorpresa al comprovar que les temperatures havien caigut considerablement. No us ho creureu, però alguns de nosaltres fins i tot hem tornat a les habitacions a buscar una dessuadora. Tot i això, l’hem tingut posada poca estona, perquè a mig matí el sol a tornat a escalfar amb força la comarca de La Noguera. Com cada matí després d’esmorzar hem cantat una cançó i hem llegit un text que parlava sobre la importància de compartir amb els altres, no només coses materials, sinó també els bons i els mals moments, de la mateixa manera que ara estem compartint tots junts aquestes colònies. Havia arribat el moment que inevitablement sabem que acaba arribat cada dia, fer els diferents serveis que necessitem, per tal de tornar a la casa l’aspecte que va perdent amb el pas de les diferents activitats, així que uns hem anat a rentar els plats, altres l’exterior de la casa, altres les sales i, finalment, altres hem anat a fer el millor servei de tots, aquell que esperem amb ànsia que ens toqui: netejar els lavabos. Amb el nostre esforç ho hem deixat tot ben net, polit i brillant! Quan pensàvem que podríem jugar una estona abans de les activitats del matí, ha aparegut en Mike Wazowsky amb la notícia d’un altre problema l’any 1898: Antoni Gaudí, geni català de l’arquitectura modernista no trobava la seva inspiració. Evidentment, això posava en seriós perill importantíssimes obres que contemplem actualment com, per exemple, la Sagrada Família, el Parc Güell o La Pedrera. L’única solució seria confeccionar diferents tallers modernistes, per tal de portar-li a Gaudí un munt d’idees per a les seves obres d’arts i construccions. No teníem un moment per perdre i els Petits hem fet un drac de trencadís tot enganxant-li paperets de seda d’un munt e colors, els Mitjans hem muntat uns animalons amb un retallable de cartró i també li hem enganxat un munt de trencadís de colors i, per últim, els Grans hem pintat un pot de vidre seguint les tècniques que li havíem d’ensenyar a Gaudí per preservar la seva obra. Ens han quedat unes manualitats ben maques! A veure si després que les vegi Gaudí i recuperi la seva inspiració ens les deixa portar cap a casa, per tal que les pugueu contemplar vosaltres també. Ah! També hem tingut temps de començar a pintar les samarretes amb els dissenys que van fer l’altre dia el grup de Grans. Ja veure que boniques ens han quedat!!! Ara sí que els rajos del matí escalfaven amb força, així que els Petits i els Mitjans hem anat a la piscina i els Grans, després d’insistir molt als monitors, els hem fet sucumbir, per tal que ens portessin de nou a banyar-nos al riu Segre. Allà sí que l’aigua està ben fresqueta i alguns no ens hem atrevit de passar dels genolls. Altres hem fet una caminadeta riu amunt i, fins i tot, hem tingut temps de veure una granota que descansava plàcidament fins que hem arribat nosaltres. Entre tanta aigua ha arribat l’hora de dinar, avui amanida freda de mongeta, frankfurts amb patates fregides i pinya en almívar. De nou al pati de la casa hem descansat una estoneta, mentre uns rentaven els plats i altres acabaven de tenyir les samarretes. De sobte ha aparegut en Mike Wazowsky amb una altra informació d’allò més preocupant. A l’any 2005 s’han esgotat molts dels recursos naturals i si no ajudem a recuperar-los, tampoc en podrem disposar d’ells a l’actualitat. D’aquesta manera, havíem d’aconseguir petroli, oxigen, plantes i ovelles. Però amb una particularitat, qualsevol cosa que volguéssim transportar al passat l’havíem de dur enganxada al nostre propi cos. Ja us podeu imaginar com hem quedat després de superar les quatre proves. Sort que abans de sortit de casa ja ens havíeu equipat amb roba vella per si de cas. La mànega ens ha mig retornat el nostre aspecte habitual abans de berenar pa amb crema de xocolata i un batut. El sol ja començava a baixar sobre l’horitzó, així que hem aprofitat els darrers rajos de sol per tornar a la piscina. Com cada vespre, després de dutxar-nos ha arribat l’hora de sopar, avui verdura, llom arrebossat amb “doritos” i gelatina. Teníem tanta gana després de tantes missions que no hem deixat res al plat. Bé... Potser alguna verdureta sí que se’ns ha quedat abandona, gràcies a la vista grossa que han fet els monitors. I com que això és un no parar, des del menjador hem escoltat uns crits que sortien des de darrera d’una altra porta espai-temporal. Algú cridava que no li sortia res de res, que no tenia cap idea. Era el mateix Gaudí treballant dins del seu estudi. Sense pensar-ho ni un moment hem agafat les manualitats modernistes que hem fet aquest matí i hem travessat la porta, tot plantant-nos a l’any 1898. Hauríeu de veure la cara que si li ha quedat al pobre Gaudí. Quan ha vist totes les nostres creacions s’ha quedat ben sorprès, perquè pensava que tot allò era massa modern pel seu temps, però ràpidament li han vingut al cap un munt d’idees: els pots de vidre pintats dels Grans li han servit d’inspiració per fer les torres d’una nova església, el drac dels Petits per decorar un parc i l’animal dels Mitjans tenia la mateixa forma que un edifici que ell faria tot de pedra!!! De tornada al 2015 els Grans han fet una activitat per als Petits i els Mitjans que han preparat al llarg de tot el dia. En Mike Wazowsky de petit ens ha explicat que el senyor Tiro Porquemetoca, inventor dels jocs de taula,  estava molt trist, perquè no sabia si els seus jocs agradarien als infants. Ens ha presentat la seva darrera creació: la Mainioca, un joc de taula gegant que requeria superar proves per tota la casa, després de llançar un dau més gran que nosaltres. Evidentment que ens ho hem passat d’allò més bé! El senyor Tiro Porquemetoca ha marxat d’allò més content a seguir creant jocs i els Grans també, tot veient que el nostre esforç ha servit per fer riure i divertit als altres nenes i nenes més petits. I quan semblava que ja no podia passar res més, han aparegut per una altra porta una índia i una vaquera des de les seves respectives èpoques i s’han posat a córrer, tot amagant-se dins del bosc. Hauríeu d’haver vist com cridava en Mike Wazowsky!!! Estava molt i molt preocupat, perquè mai ningú del passat s’havia colat al present i no sabia quins efectes podria provocar aquest fet. De ben segur que tot l’espai temporal universal es veuria afectat per això, però... De quina manera? Quines serien les conseqüència de tal immensa fatalitat? Per esbrinar-ho haurem encara d’esperar al dia de demà, perquè pels volts de la mitja nit la son ja comença a apoderar-se de tots nosaltres. Com veieu, avui ha estat un dia d’allò més replet, així que amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra bonica cançó de bona nit, aquesta nit pensant en com serà el gran desgavell temporal que ens espera demà... Mares i pares, no patiu que Gaudí i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIMECRES 8 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat amb la notícia que per fi les temperatures ens donaven una petita treva. Ho hem pogut comprovar perquè, si recordeu com va acabar el dia d’ahir, avui els primers rajos del sol ens han acaronat directament sobre les nostres cares. Hem dormit d’allò més fresquets al pati de la casa, però ara tocava recollir els sacs i les màrfegues, rentar-nos la cara i vestir-nos. Després d’una gran aventura com és dormir a l’aire lliure, tocava un gran esmorzar, així que al menjador ja ens estava esperant un got de xocolata desfeta amb magdalenes. Amb l’energia al màxim hem tornat al pati de la casa per fer la primera activitat del dia, cantar una cançó i llegir un text que ens ha ensenyat que el millor de tots nosaltres ho tenim a l’interior i que, per tant, hem d’obrir els nostres cors per conviure amb els altres i oferir els nostres talents. Havia arribat el moment de, com cada matí, fer dansar les escombres, les baietes i els draps, cada vegada amb més habilitat. Hauríeu de veure que net i endreçat ens queda tot! Estareu ben contents quan tornem a casa i us demostrem els nostres progressos amb el tema de la neteja. Amb les obligacions completades hem tornat a sortir al pati de la casa, pensant que tindríem un moment de descans sota els rajos del sol que ara ja escalfaven amb força, però una vegada més ha aparegut una porta espai-temporal que ens ha portat directament al 1896, any en què es van celebrar els primers Jocs Olímpics de l’era moderna. Allà ens estava esperant en Rogelius Cara Pergaminus, personatge molt important a la Grècia d’aquella època i organitzador principal de tal magnànim esdeveniment esportiu. En Rogelius havia reclamat la presència dels Ministres del Temps, perquè el present s’estava veient seriosament amenaçat a causa de les trampes que l’equip de Mèxic estaven intentant dur a terme en aquelles primeres Olimpíades. No us ho creureu, però es veu que des de feia dies, d’amagat, estaven lesionant i fent malifetes als participants dels altres països, per tal de fer-se ells amb la victòria. Evidentment, l’esperit dels jocs olímpics no ho permet de cap manera i si no ho arreglem, potser perdem els valors que han d’impregnar l’esport, tal com el coneixem avui en dia. L’única manera que això no passi serà competir i guanyar de manera justa i legal als tres integrants de l’equip mexicà que tot just en aquell moment han fet la seva entrada, equipats amb el seus característics barrets, una guitarra i unes maraques i cantant la coneguda cançó de “La bamba”. En Nacho, en Nachete i en Nachito eren tres personatges d’allò més peculiars que ens han desafiat a formar els nostres propis equips i guanyar-los en un seguit de proves olímpiques. Com no podia ser d’altra manera, hem acceptat el repte de grat i cadascun dels quatre grups de Ministres hem escollit i assumit la representació d’un país diferent: Rússia, Estats Units, Perú i Itàlia. Ja veurien aquest mexicans que ningú pot guanyar als nens i nenes de l’Esplai Mainada. Com que en Nacho, en Nachete i en Nachito estan acostumats a les altes temperatures, però nosaltres no gaire, els monitors ens han ben remullat amb les mànegues, per tal que ho poguéssim donar tot en les diferents proves de les primeres Olimpíades modernes que s’han allargat durant tot el matí. Hem corregut, hem saltat, hem llançat discos... Hem fet tots els esports possibles! Com us podeu imaginar, l’acalorada ha estat important, així que, ja amb molta avantatge de punts sobre els mexicans, ens hem pres un descans per refrescar-nos a la piscina, just abans de dinar, avui raviolis amb tomàquet, barretes de peix amb amanida i flam. Hem pogut recuperar totes les forces necessàries, per tal de continuar la jornada olímpica vespertina que ens ha portat les desitjades proves aquàtiques. La suma de tots els punts ha estat aclaparadora i els mexicans no han tingut cap opció: han quedat els últims, alhora que han après una gran lliçó. Les trampes no porten a cap lloc, i menys encara quan es tracta de fer esport. Qui es posa a jugar, tan pot perdre com guanyar. Les proves de la tarda ens han deixat amb l’energia tocada, així que una torrada de pa amb paté i un “polín” ben fresquet ha estat el millor per recuperar totes les forces. Els rajos del sol començaven a caure a la comarca de La Noguera, així que hem aprofitat una estoneta més la piscina abans de dutxar-nos. El sopar ens ha portat una altra sorpresa, i és que avui seria a la fresca, amb unes taules al pati de la casa. Primer un got de sopa amb pasta i, a continuació, hem anat passant per la finestreta del menjador a buscar la nostra comanda d’hamburguesa, cadascú escollint els seus ingredients preferits. Per postres, un refrescant tall de meló. Ha estat molt divertit poder sopar, mentre la nit queia sobre la casa. Encara estàvem acabant de rentar els plats quan se’ns ha sorprès amb la notícia de l’aparició d’una nova porta, just al primer pis. A través d’ella hem arribat al temps d’Aladín, on la princesa Jasmín ens ha explicat que el seu amant havia estat segrestat, però no us preocupeu que gràcies a un joc hem pogut aconseguir les monedes per pagar el seu rescat. Amb tantes emocions, el cansament s’ha apoderat de tots nosaltres i amb prou feines en han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem travessat l’equador de les nostres colònies, fet que indica que encara ens queden la meitat de dies per seguir gaudint i aprenent tots junts. Mares i pares, no patiu que el l’esperit olímpic i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIMARTS 7 DE JULIOL

Després d’aquest dies que portem de colònies ja ens hem aclimatat d’allò més bé a les altíssimes temperatures que ens estan acompanyant. El dia d’avui no ha estat pas una excepció. Des d’abans de llevar-nos la calor ja havia arribat amb força a la comarca de la Noguera, fet que volia dir que havia arribat l’hora de vestir-nos, rentar-nos la cara i baixar corrents al menjador, on ens estava esperant l’esmorzar: llet, cereals, torrades, melmelades. No ha faltat de res en l’àpat més important del dia. Ja al pati de la casa, i amb la panxa ben plena, hem cantat una cançó i hem llegit un text que ens parlava sobre l’amistat i la companyonia, valors molt importants per poder conviure tots junts en aquestes colònies i al llarg de la vida. Amb això ha arribat, puntual com cada matí, el ball de les escombres, les baietes i els draps. De tornada al pati de la casa ha aparegut un monjo que ens ha explicat que viu al Monestir del Salgar, un Santuari del Segle XII que avui en dia es troba abandonat, però on ell passa els dies meditant i fent excursions per la muntanya. El cas és que, com és molt despistat, sempre guarda la clau del Monestir dins d’una capseta que s’obre amb una combinació de tres números. Tot i això, no hi ha manera que recordi quins tres números obren la capsa! Sort en té que els tenia anotats en tres paperets que, per altra banda, ha perdut per la muntanya que envolta la seva llar. El monjo ens ha promès que si l’ajudàvem ens deixaria entrar a casa seva i, a més a més, ens recompensaria amb una altra sorpresa. I nosaltres que, com ja sabeu, som bona gent perquè sí, ràpidament ens hem equipat amb les gorres, la crema solar, el banyador, la tovallola, les xancles... Ah! Abans de sortir de la casa els monitors ens han ben remullat amb una mànega. Hem quedat ben fresquets i preparats per començar la recerca dels números perduts! Després d’una llarguíssima caminada d’uns tres-cents metres hem arribat fins a uns antics safarejos i una font natural, on ens hem tornat a refrescar i on ha aparegut el primer dels números, el 8. Des d’allà, hem seguit buscant els dos números que ens faltaven fins que hem arribat a la llera del riu Segre. Les vistes des d’allà eren impressionants i convidaven a banyar-se. Així que no ens ho hem pensat ni un segon i, aprofitant que som molt previsors i portàvem els banyadors i les xancles, ens hi hem ficat de seguida. Molts de nosaltres era la primera vegada que ens banyàvem en un riu tan gran, així que ho hem fet molt a poc a poc i amb molta precaució. Els Petits i Mitjans hem trobat una espècie de piscina natural feta amb pedres on hem estat d’allò més bé. Els Grans ens hem atrevit a caminar riu amunt, contra corrent, en busca del naixement del riu que finalment no hem trobat ni de lluny. S’hi estava d’allò més bé dins de les fredes aigües del Segre que convidaven a quedar-s’hi dins tot el dia, fugint de la calor del voltant i dels virulents rajos del sol que ens ataquen tot el dia. Tant anar riu amunt i riu avall ens ha vingut una gana molt gran, però no podíem dinar, perquè encara no havíem trobat els tres números i no podíem decebre al monjo que havia confiat en nosaltres. Així doncs, hem sortit de l’aigua i, caminant pel camí de tornada amb els ulls ben oberts, hem trobat el següent dels números, el 3. Ja només ens en faltava un per complir la nostra missió, així que amb més empenta i gana que abans hem continuat el camí que ens ha conduït fins a la mateixa porta del Monestir del Salgar, el Santuari del monjo. Què pensaria el pobre home al saber que només teníem dos dels tres números? Doncs la sorpresa ha estat nostra quan ens ha dit que ell mateix havia trobat el número 5 caminant pel bosc. Amb gran alegria hem introduït els tres números dins la capsa, 3-5-8, i aquesta s’ha obert alliberant la clau de la porta del Monestir. Per fi hem pogut entrar i conèixer la casa del monjo. Estava tan content que ens ha deixat menjar a casa seva uns entrepans, suc de fruites i molta aigua fresca que ens han portat els monitors des de la casa. Amb l’energia recuperada després de tanta aventura, els Grans hem tingut temps de pujar fins encara més amunt de la teulada del Monestir, muntanya a dalt, des d’on es veien unes espectaculars vistes del riu Segre i de tota la comarca de La Noguera. Després de donar les gràcies per tot al monjo hem tornat junts cap a la casa, on ja ens estava esperant la piscina plena a vessar. I d’allà només hem sortit per berenar pa amb formatget, però poca estona, perquè la calor seguia sent molt intensa i en remull s’hi està d’allò més bé. Com cada dia, després de les dutxes ha arribat l’hora de sopar, avui arròs amb tomàquet, calamars a la romana i el pastís d’aniversari de l’Ashley que ha fet vuit anys! Ja al pati de la casa, i amb la nit caiguda, hem sabut que la sorpresa que ens havia promès el monjo si l’ajudàvem a obrir la porta del Monestir era poder veure tots junts una pel·lícula a la fresca. Així doncs, hem anat a buscar les màrfegues i els sacs de dormir i ens hem instal·lat davant d’una pantalla gegant. La pel·lícula ha anat avançant mentre els més grans menjàvem crispetes i els més petits ens anàvem quedant adormits. Finalment, tots hem sucumbit al cansament i allà ens hem quedat, resguardats per la lluna i els estels que brillen sobre el poble de la Foradada. I aquí passàrem la nit a l’espera que els rajos de sol marquin l’inici d’un nou dia que, de ben segur, vindrà carregat amb moltes sorpreses i aventures per viure-les tots junts. Mares i pares, no patiu que el riu Segre i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DILLUNS 6 DE JULIOL

Després del dia d’ahir, pensàvem que ja no es podia passar més calor, però estàvem ben equivocats. De bon matí, els rajos del sol han entrat amb més força que mai per les escletxes de les finestres de les nostres habitacions, fet que ens indicava que un nou dia acabava de començar. Ràpidament hem sortit del llit, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i ens hem dirigit cap al menjador, on la llet, les magdalenes, les galetes, la melmelada... ens estaven esperant per oferir-nos la primera dosi d’energia del dia. Les activitats han començat amb una dinàmica on hem après que les paraules se les emporta el vent i que el més important són les nostres accions. És per això que cal ajudar als altres, perquè junts podrem arribar més lluny. Així doncs, havia arribat el moment de, entre tots, endreçar les habitacions, rentar els plats, netejar les taules, recollir els papers del pati de la casa, és a dir, totes les tasques diàries que ens fan tenir una convivència millor. De nou al pati de la casa hem escoltat un fort soroll que venia del pis de dalt. Ha estat allà on ens hem trobat una altra porta espai-temporal, però no ens ha donat temps de travessar-la, ja que d’ella ha aparegut el Responsable de l’esplai del futur, personatge que actualment és nen de l’esplai. Ens ha explicat que els monitors del present s’havien oblidat del tradicional taller de samarretes amb què cada any tornem ben guapos a casa. Com que això no ho podia permetre, ell mateix ha decidit preparar-lo, tot i que la cosa no seria tan senzilla com ens pensàvem en un primer moment. Si volíem fer les nostres originals samarretes, els Petits i els Mitjans havíem de fer un joc per decidir el color i els Grans el disseny. Després de tanta feinada i de tant pensar ja només en ha quedat temps per tenyir-les amb el color guanyador. Voleu saber quin ha estat? Doncs per això encara haureu d’esperar uns dies i veure-ho quan tornem a casa, però ja us avancem que no seran com us penseu. Aprofitant que havíem de deixar assecar les samarretes abans d’estampar el disseny dels Grans i que el migdia ens ha portat la calor més forta del dia, no hem trobat millor opció que regalar-nos un més que refrescant bany a la piscina. Ens l’havíem ben guanyat! Ens hauríeu de veure nedant amunt i avall mentre d’altres juguem amb la pilota. No sortiríem mai de l’aigua. Bé..., gairebé mai, perquè un bon motiu per deixar la piscina és escoltar que ha arribat l’hora del dinar, avui espinacs amb beixamel, pollastre a la planxa amb patates i préssec en almívar. Un dia més, la darrera cullerada de les postres en porta una estoneta de descans al pati de la casa, mentre d’altres renten els plats o recullen el menjador. Aquesta espècie de breu migdiada s’ha vist ràpidament alterada quan, de sobte, ha aparegut en Jackson, un dels Ministres del temps, estret col·laborador d’en Mike Wazowsky, que ens ha explicat que havia rebut un avís de l’any 1492. L’explorador Cristòfor Colom no tenia clar el tema de sortir a navegar cap a un destí incert. Com tothom sap, la terra és plana i una vegada arribi al final caurà per un precipici infinit. Si volíem que descobrís Amèrica ens havíem de desplaçar fins a l’Edat Moderna i convèncer-lo, perquè sortís de viatge amb les seves caravel·les. Després de creuar la porta, que aquesta vegada estava just a la piscina, ens hem trobat a Colom navegant amb un flotador posat i remant sobre una hamaca. Feina ens ha costat fer-li veure que existia una nou continent que estava esperant la seva arribada, però després de superar un seguit de proves relacionades amb la navegació ho ha vist clar! Estava preparat per iniciar el seu viatge cap a terres desconegudes. Gràcies a això avui en dia podem gaudir de les patates i la xocolata, entre molts altres aliments quotidians. Amb la feina feta, era el moment de recuperar l’energia al llarg de la tarda amb unes galetes amb xocolata i un batut. I com que Colom ens ha donat molta enveja navegant a la piscina, cap allà que hem anat per aprofitar els darrers rajos del sol que encara escalfaven amb força sobre el municipi de La Foradada. Puntual com cada tarda han arribat les dutxes, que ens han retornat el nostre aspecte habitual i ens han esbandit el clor de la piscina. Amb prou feines ens ha quedat temps per jugar una estona pels voltants de la casa mentre altres paraven la taula abans de sopar, aquesta nit amanida russa, empanada gallega de diversos gustos i natilles. La foscor ja era gairebé total quan hem començat les darreres activitats de la jornada. Els Petits i els Mitjans hem fet un joc pel bosc equipats amb les nostres lots, on hem conegut a un estrany personatge d’aquesta contrada. Els grans hem anat a un Monestir abandonat a viure en primera persona el que vol dir la por. Però tranquils que tots hem tornat sans i estalvis cap a la casa, just en el moment en què la lluna s’ha fet senyora del regne de la foscor acompanyada per tots els seus estels. Ens han quedat les forces justes per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Sembla que la calor avui tampoc ens ha donat treva, però ja veieu que això a nosaltres ens ha importat poc, perquè un dia més seguim tots junts vivim grans aventures que recordarem per sempre. Mares i pares, no patiu que Cristòfor Colom i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DIUMENGE 5 DE JULIOL

Des del mateix moment que ens hem llevat ja ens hem adonat que la calor no ens donaria treva. Els rajos del sol escalfaven amb una força que mai abans havíem vist en unes colònies. Però això no ens detindria per viure totes les aventures que ens estaven esperant. Després de rentar-nos la cara i vestir-nos, ens estava esperant la primera dosi d’energia del dia: llet amb xocolata, melmelada, torrades... Ara sí que estàvem preparats per a tot, fins i tot per suportar la intensa calor que ens ha acompanyat al llarg de tota la jornada. Amb la panxa ben plena hem fet una mica d’exercici ballant tots junts una cançó. Sort que estàvem ben animats, perquè havia arribat un dels grans moments de totes les colònies: els serveis. Una vegada més hem pogut comprovar com moltes coses que pensàvem que a casa es feien “soles” aquí les hem de fer entre tots. I així, entre tots, hem netejat les taules, les habitacions, els lavabos, els plats... Quina suada amb l’escombra amunt i la baieta avall! I amb les obligacions ben complertes ens hem dirigit cap al pati de la casa on ja ens estava esperant en Mike Wazowsky per conduir-nos fins a la primera porta espai-temporal que ens ha portat a l’època dels romans a buscar el Sant Grial. Ens han explicat que aquest era el calze d’on va beure Jesús en el darrer sopar i diu la llegenda que qui begui d’ell aconseguirà la immortalitat. Només travessar la porta ens estava esperant un altre estrany personatge, Sant Mateu, que ens ha proposat superar set proves si volíem aconseguir les peces d’un trencaclosques que amagaria el preuat tresor, el Sant Grial. D’aquesta manera, cadascú de nosaltres hem obtingut una peça on hem escrit el nostre nom i l’hem guardat fins a la tarda. Amb tanta corredissa la suada era important, però com que nosaltres sabem molt bé com fer passar la calor, hem anat a la piscina que ja ens estava esperant. S’hi estava d’allò més bé dins l’aigua i l’única notícia que ens ha fet sortir ha estat que el dinar ja estava preparat, avui espaguetis amb salsa de tomàquet i pernil, salsitxes amb patates fregides i un plàtan. Mentre uns rentaven plats, els altres hem tingut temps de buscar una bona ombra sota un arbre per estirar-nos a descansar o a xerrar una estona amb els amics. Però no gaire, perquè de seguida ha tornat en Mike Wazowsky per fer-nos saber que una altra porta espai-temporal s’havia obert darrere de la casa. Però... On ens portaria? No hem trigat en esbrinar que ens estava esperant un Templari de l’Edat Mitjana. Aquest enigmàtic personatge ens ha explicat que tenia una gran idea per gestionar els diners de manera justa, però no sabia si podria portar-ho a la pràctica, perquè havia de marxar a les creuades, cruentes lluites a mort. Tot i això, havia tingut una idea per salvar la seva vida i les dels altres combatents: canviar les violentes lluites per petons i abraçades. D’aquesta manera hem après que la violència no serveix per a res i que sempre és millor estimar als altres que combatre contra ells. Com que la seva vida ja no corria perill ens ha ofert uns saquets de monedes per a cada grup si superàvem un seguit de proves d’allò més divertides. I així hem omplert les nostres butxaques, però sense encara saber per a què ens servirien. Tot i ser la tarda, la calor seguia present amb força, així que després de berenar pa amb xocolata, hem tornat a visitar l’estança més fresqueta de la casa: la piscina. No sabem què faríem sense aquestes estones de remull que de ben segur que esteu envejant des de casa. I de la piscina directes cap a les dutxes, d’on hem sortit com a persones noves, ben nets i perfumats. I com que el dia avança i nosaltres no tenim temps per perdre, hem aprofitat que ha vingut el Miquel Àngel i que és diumenge per celebrar l’Eucaristia. Ha estat aleshores quan hem muntat el trencaclosques de trenta peces que havíem aconseguit al matí i quina ha estat la nostra sorpresa al comprovar que no ha sortit la imatge del Sant Grial, sinó un nen que guardava tots els nostres noms. De seguida ens hem adonat que el més important no era trobar el Sant Grial, el més important som tots i cadascun de nosaltres. I així hem anat a sopar, aquesta nit pizza casolana acompanyades amb patates fregides gratinades amb formatge. I de postres, aprofitant que avui era l’aniversari de la Lucía del grup de Grans, ens hem menjat un pastís de xocolata després que bufés les corresponents espelmes. De tornada al pati de la casa, la nit ja era ben tancada a La Noguera, així que equipats amb les nostres lots ens hem disposat a fer les darreres activitats del dia. Els Petits hem fet jocs a la foscor, els Mitjans hem fet proves al bosc per aconseguir més monedes i els Grans hem fet també una activitat per acumular més monedes on havíem de prendre als altres unes cartes amb punts. Com a colofó a la nit, per fi hem descobert la utilitat de les monedes: poder participar en una gran subhasta per aconseguir llaminadures, galetes i, fins i tot, fuets! Això sí que és un bon ressopó. Com heu vist, el dia ha donat per fer moltes coses, però ara a poc a poc se’ns estaven aclucant els ulls, així que ha arribat el moment de posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Ni la calor ni res ens detindrà i la nostra aventura seguirà demà, qual la lluna i els estels donin pas a un nou dia, perquè per sobre de tot, el més important és que seguim tots junts, i així seguirem fins que aconseguim arreglar el passat i salvar el present. Mares i pares, no patiu que la comarca de La Noguera i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

DISSABTE 4 DE JULIOL

Mireu com passa de ràpid el temps...!!! Avui, tot just 366 dies després d’haver començat les darreres colònies d’estiu, ens hi hem tornat a posar! I la veritat és que ja teníem ganes. Després d’un curs estudiant, fent deures, exàmens..., per fi ha arribat el moment de deixar de banda tot això i tornar a viure una gran aventura que, puntualment, ens espera cada any tot just a l’inici de les vacances. Des de fa dies que ja ho teníem tot gairebé preparat: el sac de dormir, samarretes, xancletes, banyadors, la lot... Buf! Un munt de coses que amb prou feines hem aconseguit encabir dins les motxilles. Però finalment ho hem aconseguit! Només ens faltaven els entrepans i carmanyoles que ens heu acabat de preparar aquest matí, just abans d’enfilar el camí cap a l’esplai, camí que fem cada dissabte, tot i que avui amb els nervis i l’emoció de retrobar-nos amb els amics que només veiem de colònies. Des del primer moment hi havia molt moviment: monitors passant llista, pares carregant paquets i motxilles, altres fent-nos el darrer petó... Semblava que no arribaria mai el moment de marxar, però finalment ens hem acomiadat definitivament de Santa Coloma per emprendre el viatge que ens ha portat, després d’una breu parada per esmorzar, fins a la que ja és la nostra casa, a la Foradada (La Noguera). El primer que hem vist és que la casa era molt gran i amb molt espai per jugar, però tot això encara havia d’esperar, perquè ara tocava ajudar als monitors a entrar tot el material dins la casa. I no ha estat tasca fàcil, perquè feia molta calor. Com sempre, hem sortit victoriosos d’aquesta primera missió i ens ha quedat una estoneta per jugar abans de dinar els entrepans que ens heu preparat abans de sortir de casa i beure molta aigua fresca que ens ha ajudat a recuperar forces per tot el que encara estava per venir. Sense temps per a res més, havia arribat l’hora d’instal·lar-nos a les habitacions que encara no coneixíem. I hi ha coses que no canvien per més colònies que passin: les corredisses per escollir llitera! Amb la roba ben endreçada i el sac ben estirat ha arribat l’hora de berenar: batut de xocolata fresquet i galetes. I tot just ens estàvem espolsant les darreres molles que han aparegut uns personatges ben misteriosos, vestits amb americana i corbata, amb ulleres de sol i un auricular per comunicar-se entre ells. Eren els guardaespatlles d’una persona molt important que els acompanyava, en Mike Wazowsky, que ens ha explicat que una col·lisió interplanetària ha provocat un desajust espai-temporal, tot desgavellant els esdeveniments passats. És per això que un grup de gent, anomenats Ministres del Temps s’estan encarregant de viatjar al passat a través d’unes portes que es van obrir amb la col·lisió, per tal de reparar grans fets de la història que ara mateix ja no són com eren. Caldrà, doncs, convertir-nos en Ministres del Temps i ajudar a aquells qui ja estan treballant si volem arreglar el passat i per poder preservar al nostre present tal com el coneixem ara. Tot i això, no tothom pot ser Ministre, sinó que cal demostrar certes habilitats i destreses per viatjar en el temps i complir amb èxit les diferents missions diàries. D’aquesta manera tots hem superat amb èxit un test d’intel·ligència intertemporal, un taller de mimetització amb el temps, punteria galàctica, relleus planetaris i viatges còsmics. Estàvem ben acalorats amb tant anar amunt i avall, així que havia arribat el moment, el gran moment de la jornada, submergir-nos dins la piscina! Què bé que s’estava allí dins, mentre els darrers raig de sol del dia ens acompanyaven en el nostre bany. I d’aquí, directes a les dutxes que ja estaven esperant disposades a deixar-nos ben nets i perfumats. De nou al pati de la casa, ha tornat en Mike Wazowsky per comunicar-nos que, després d’haver vist els resultats de les proves de la tarda, havia decidit agrupar-nos en quatre grups de Ministres: el Zeit, el Timp, el Laiko i el Denbora, la paraula “temps” en alemany, romanès, lituà i basc. A més a més, a cada grup de ministres en han donat una polsera identificativa ben bonica d’un color diferent. Ara ja sabem quins seran els nostres companys de missió, i amb ells hem anat a sopar, avui amanida de patata, pernilets de pollastre al forn amb amanida i gelatina de sabors. La nit ja havia caigut a La Noguera quan hem tornat a sortir al pati de la casa per començar les darreres activitats del dia, no sense que abans, els grups encarregats, recollissin el menjador i ajudessin a rentar els plats. Per acabar el dia, els Petits hem jugat a fet i amagar a l’inrevés, els Mitjans hem fet un concurs de preguntes i els Grans hem fet un munt de jocs d’interior, per tal d’acabar de conèixer-nos tots. I amb tanta activitat ja només en ha quedat temps per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents i cantar per primera vegada aquestes colònies la nostra bonica cançó de bona nit. Com veieu, una nova aventura ha començat. Serem capaços d’arreglar el passat? Podrem salvar el present? Hi haurà dia al revés? Aquestes colònies tot just han escrit la seva primera pàgina i, entre tots, de ben segur que n’escriurem moltes més que recordarem per sempre. Mares i pares, no patiu que en Mike Wazowsky i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!