Mallorca 2014

 DILLUNS 21 DE JULIOL

Amb prou feines ha passat una setmana des que vam posar punt i final a les colònies d’estiu d’aquest curs, i l’Esplai Mainada ja comença una nova aventura, la primera en solitari d’aquest nou grup de joves. Avui el dia va començar ahir, tot just quan ens vau acomiadar al Port de Barcelona, molt tristos per no veure’ns en els següents deu dies, però no patiu que us tindrem ben informats. Només pujar al vaixell ens vam acomodar en una zona de la sala de butaques que ja estava ben a les fosques i ràpidament vam anar a la coberta per veure la sortida del vaixell. Vam haver d’esperar una bona estona, perquè no va ser fins a les 23:00 que, definitivament, el vaixell va deixar el port. Tot i això, encara vam veure Barcelona durant una bona estona més. Després de sopar els entrepans que ens havíeu preparat abans de sortir de casa, encara ens va quedar temps per pujar a la coberta a cantar algunes cançons al ritme de la guitarra. Durant una estona la mar estava remoguda, el vaixell es va moure bastant i ens costava mantenir-nos en peu, cosa que va fer que les cançons a coberta encara fossin més divertides. I d’aquí, de nou a la sala de butaques a intentar dormir una estona. La veritat és que ho hem aconseguit bastant bé, uns a les butaques i altres estirats pel terra. A les 6:00 ja tornàvem a estar tots dempeus per veure la sortida del sol des de la coberta del vaixell, amb tota la badia de Palma com a horitzó i la imponent Catedral que ens donava la benvinguda. Ja només per això ha valgut la pena matinar. A més a més que hem pogut aprofitar molt el dia, perquè abans de les 7:00 ja hem tocat terra ferma. Des del port, un bus ens ha portat directament a la Plaça d’Espanya, tot just al centre de la ciutat de Palma. Aquí hem tingut temps d’esmorzar, abans d’agafar el tren que ens ha portat directament a Binissalem, poble que ens acollirà durant els propers deu dies. Però encara ens quedava una travessia d’aproximadament un quilòmetre i mig abans d’arribar a la casa de Ca N’Arabí. El camí ha estat una mica dur, perquè el sol brillava amb força i anàvem ben equipats amb totes les motxilles i la resta del material, però finalment ho hem aconseguit! Per fi hem pogut descansar i instal·lar-nos a les nostres habitacions. I com que no hi havia temps per perdre i encara estàvem ben acalorats, d’aquí hem anat directament a la piscina, que ja ens estava esperant. Hem pogut banyar-nos durant una llarga estona, tot just abans de dinar al propi restaurant de la piscina, avui amanida de pasta, croquetes i una nectarina. I ara sí que començàvem a notar el pes del viatge en vaixell i la manca de son, així que avui, excepcionalment, ens hem permès una estona de migdiada, però no patiu que ja ens hem encarregat de desplegar tot el nostre talent per fer que els monitors no poguessin dormir gaire, no fos cas que s’acostumessin... I a mitja tarda, just mentre berenaven, han aparegut dos presentadors de “Tele Maini”, per presentar-nos les notícies. Com que en el món de la televisió ja està tot inventat, aquest nou canal de televisió ha creat el seu propi programa, on tots nosaltres serem els protagonistes duran els propers deu dies. A més a més, ens han entregat una cartilla, on anirem anotant els punts que aconseguim amb les diferents activitats. Però... Què haurem de fer per aconseguir els punts? Què podrem fer amb els punts que anem guanyant? Totes aquestes preguntes tindran la seva resposta, però per això encara haurem d’esperar. I al ritme de la seva sintonia ha començat el primer programa del dia: “Mainada por el Mundo”. Així doncs, sense temps que perdre, hem emprès de nou el camí des de la casa fins al centre del poble, tot just a la Plaça de l’Església. Aquí els presentadors de “Tele Maini” ens han fet entrega d’un dossier que, per equips, havíem de completar. Calia espavilar-nos per trobar les respostes a les diferents preguntes sobre el poble, així com per cercar els diversos objectes que se’ns demanaven: el nom de l’alcalde del poble, el telèfon de l’ajuntament, nombre d’habitants, buscar un diari d’ahir, una bandera de Mallorca... Durant una hora hem ben revolucionat al poble. Bars, farmàcies, botigues, qualsevol persona que passés pel carrer... Tothom s’ha convertit en el nostre objectiu, ja que ningú millor que els propis habitants del poble ens podien donar resposta a les nostres preguntes. I amb el dossier ben omplert ha arribat el moment de tornar cap a la casa, amb el temps just per anar al bar de la piscina, on ens han donat el sopar d’avui: espaguetis amb tomàquet, hamburguesa amb patates fregides i un gelat. I mentre sopàvem ha caigut la nit sobre el cel de l’illa de Mallorca, uns minuts abans que us arribés a vosaltres. Amb la panxa ben plena, era el moment de tornar a la casa, per viure les darreres sorpreses del dia. Com que encara no havíem passat per la dutxa des d’abans de sortir ahir de casa, era el moment, ara, de retrobar-nos amb el sabó i la roba neta. Ho agrairem aquesta nit quan dormim amb els altres a la nostra habitació. Després d’aquest complert dia, les forces han començat a decaure, però encara hem tingut temps, d’atorgar els punts corresponents del dossier de descoberta del poble de Binissalem, de fer un breu joc de nit, llegir els vostres missatges i cantar la nostra cançó de bona nit. Ah! I també hem fet voltar una ruleta per saber quin servei farà cadascun dels tres equips en el dia de demà. Els monitors ens han avisat que demà només llevar-nos hem de tenir les motxilles preparades, així que tot apunta a què tindrem sortida fora de la casa. Però per això encara haurem d’esperar a què la lluna i els estels que brillen amb força dalt del cel de Binissalem donin pas a un sol que ens esperem ens acompanyi al llarg de tota la jornada. Aquí acaba el primer dia de la nostra aventura mallorquina i, de moment, hem sobreviscut sense els mòbils. I és que estant tots junts no necessitem res més. I així seguirem, tots junts, vivint les grans sorpreses que, de ben segur, encara estan per venir.  Mares i pares, no patiu que Sant Jaume, Patró de Binissalem, i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMARTS 22 DE JULIOL

Avui el dia ha començat tot just amb el cant del gall. Bé..., potser ha estat una mica més tard, però a nosaltres ens ha semblat que matinàvem molt. El cas és que a les vuit en punt ja ens estàvem rentant la cara, vestint-nos i agafant les motxilles amb tot el necessari per passar la jornada fora de la casa. I és que el primer programa del dia a “Tele Maini” seria “Callejeros Viajeros”. Però on aniríem? Per això encara hem hagut d’esperar a després de l’esmorzar que ens ha donat l’energia necessària per emprendre ràpidament i sense temps que perdre el camí que porta des de la casa fins a l’estació de tren de Binissalem. Aquesta vegada hem arribat minuts abans que el tren entrés a l’estació, així que el primer repte del dia ha estat superat amb èxit. Ja pujats al tren hem descobert quin seria el nostre destí d’avui. El tren ens ha portat en poc més de mitja hora al poble de Manacor. I només trepitjar el poble, directes a un bus per anar cap a la primera parada del dia. Ja veieu que aquí anem per feina, així que els qui hem sortit una mica adormits de la casa, ens hem activat ràpidament, tant anar amunt i avall. I ha valgut la pena, perquè a les onze en punt el bus ens ha deixat a l’entrada de les Coves del Drach. Aquí hem après que aquestes famoses coves mallorquines es van formar al Miocè, degut a les filtracions d’aigua que van anar modelant les formacions que hi ha. Les que pengen del sostre són les estalactites i les que neixen al terra són les estalagmites. I a través d’aquest imponent enclavament hem caminat durant més de mitja hora, fins a arribar al llac Martel, un llac subterrani amb una profunditat que varia entre els 4 i els 12 de metres. Al final d’aquest recorregut ens hem assegut en unes graderies, just davant del llac. Ha estat aleshores que s’han apagat les llums i han aparegut tres barques il·luminades amb uns músics a bord que interpretaven diferents peces de música clàssica. La veritat és que ha estat impressionant poder admirar l’espectacle de música i llum que es produïa al propi llac, al cor de les coves. I això no ha estat tot, ja que després d’aquest petit especial concert una barca ens ha conduït a tots a l’altra punta del llac. Podem afirmar sense por d’equivocar-nos que ha estat una experiència única que de ben segur serà difícil d’oblidar. De tornada a la superfície feia molta calor. El matí havia avançat fins més enllà del migdia i el sol brillava amb molta força. Feia molta calor, així que la millor opció seria recórrer el curt camí que en poc més d’un quart d’hora ens ha portat fins a la platja de Porto Cristo. Ràpidament ens hem fet amb un bon tros d’aquesta coneguda platja, tot just al costat del port del poble. Tovalloles per aquí, cremes solars per allà... Els cas és que després de tanta preparació només quedava el més important: córrer cap a l’aigua! Hem agraït molt aquest bany, perquè hem arribat ben acalorats. I com que som un grup que ens hem de fer notar allà per on passem, se’ns ha ocorregut que, tots ficats dins de l’aigua, era el millor moment per ballar una dansa. Els turistes ens miraven com si estiguéssim representant l’espectacle més típic de l’illa. Hem estat gairebé una hora sense sortir de l’aigua, i és que fora costava d’estar-hi amb la intensa calor que ens ha acompanyat durant tot el dia. L’única cosa que ens ha fet sortir de l’aigua era la gana que ja començàvem a notar amb força. Així que després de passar per la dutxa i recollir les nostres coses, ens hem dirigit fins a una plaça, tot just al costat de la platja, on hem dinat sota el resguard de l’ombra d’uns arbres. Ens han anat d’allò més bé els entrepans i fruites que ens han preparat abans de sortir de la casa. I com que moltes són les coses que tenim per fer, amb la darrera queixalada de l’àpat hem agafat les nostres motxilles i hem anat cap al bus que ens ha portat de tornada a Manacor. Aquí, abans d’agafar el tren, encara hem tingut temps de descansar una estona, mentre ens menjàvem un gelat. El trajecte en tren fins a Binissalem l’hem aprofitat, els qui hem pogut, per fer una migdiada. I és que havíem d’agafar forces per poder recórrer, una vegada més, però ara de pujada, el quilòmetre i mig que, com ja sabeu, separa l’estació de tren dels estudis centrals de “Tele Maini”. I només trepitjar la casa ens estaven esperant els serveis diaris: netejar els lavabos, les habitacions, l’exterior de la casa... Ho hem deixat tot ben net i amb gran rapidesa, ja que sabíem que després de les obligacions vindria el torn de la piscina. I cap allà que ens hi hem anat fins que s’ha fet l’hora de sopar, avui sopa de peix, pollastre amb patates i meló. Després de reposar forces ha arribat l’hora del penúltim programa del dia: “Art Attack”. Quan ningú s’ho esperava ha aparegut el “Cabezón”, conegut personatge del programa, que ens ha explicat com fer la primera part del taller de samarretes. I per acabar el dia, res millor que mirar una estona la “Teletienda”. Amb aquest darrer programa, que sembla ser que es repetirà cada nit, per fi hem descobert per a què serveixen els punts que hem anat acumulant des del dia d’ahir. Així doncs, hem fet una mena de subhasta, on hem intentat aconseguir aquells productes que més ens han interessat, sempre que els punts que teníem a la nostra cartilla així ens ho han permès. Ous de xocolata, sucs, bossetes de patates, algun que altre paquet sorpresa i moltes coses més han estat els desitjats productes que han sortit aquesta nit. I per acabar el dia encara ens ha quedat temps de llegir un conte sobre la importància de gaudir del present i recordar els bons moments viscuts. Bons moments com tots els que hem viscut al llarg del dia d’avui, dia que ha acabat, com sempre, rentant-nos les dents i cantant una cançó de bona nit. El dia d’avui, tal com hem llegit en el conte final, ja forma part per sempre del nostre record, però a la nostra motxilla de la vida encara ens hi caben moltíssimes coses més, així que demà tindrem una nova oportunitat de seguir-la omplint de records, aventures, experiències... I com ahir, com avui, el més important és que demà seguirem tots junts. Mares i pares, no patiu que Sant Jaume, Patró també de Manacor, i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMECRES 23 DE JULIOL

Com ja suposareu, el dia d’ahir ens va deixar ben baldats, així que avui ens hem permès dormir fins a les 8:30, hora en què els potents rajos del sol que ens estan acompanyant jornada rere jornada ja il·luminaven tota l’habitació. Ens ha costat una mica llevar-nos, però, finalment, la il·lusió de veure quines sorpreses ens esperarien al llarg del dia ha fet que ens vestíssim ràpidament, ens rentéssim la cara i anéssim al restaurant a esmorzar. Allà ja ens esperava el grup al qual avui li tocava parar la taula, amb tot preparat: llet, suc, galetes, magdalenes, melmelades, mantega... En fi, tot allò que ens calia per agafar la nostra primera dosi d’energia del dia, i creieu-nos que avui en necessitàvem molta, per tal de fer front a tot el que estava per venir. De tornada a la casa els diferents grups hem dut a terme la resta de serveis: netejar els lavabos, la sala, les habitacions, els voltants... Cada dia ho fem més ràpid i millor. Ja som tot uns experts en l’art de fer dansar les escombres i les baietes. A partir d’ara no tindrem cap problema ens ajudar-vos en totes les tasques quan tornem a casa. I una vegada acabades les obligacions, dins dels estudis de “Tele Maini” ha començat el primer programa del dia: “Supervivientes”. La presentadora ens ha comunicat que ens havíem d’equipar amb el nostre calçat de caminar i la motxilla, que ens ha omplert amb una ampolla d’aigua i una bossa amb entrepans i fruita. I tot això per què? Doncs perquè avui es duria a terme una marxa de la regularitat. L’activitat consistia en, per equips, completar els quatre trams que formaven el recorregut, tot emprant per a cada tram, un temps establert prèviament, però que no sabíem quin era. Es tractava d’anar ni massa ràpids, ni massa lents, sinó mantenint una marxa el més regular possible. Així doncs, cada quart d’hora ha sortit un grup des de la casa, que havia d’anar seguint les marques que ens indicaven el camí. I marca a marca, pas a pas, hem completat els tres quilòmetres i mig que separaven la casa del cim del Penyal des Bous. El primer tram ha transcorregut a través d’una pista forestal, des d’on hem pogut veure ases, cavalls, gallines, pavons... Amb els següents dos trams ens hem endinsat dins del bosc per, finalment, començar l’ascens de la muntanya. Aquest darrer ha estat el tram més dur, ja que fins i tot hem hagut de fer alguna petita escalada, però l’esforç ha ben valgut la pena, ja que des del punt més alt hem pogut divisar tota la comarca del Raiguer. Unes vistes impressionants que ens han confirmat que existeix una altra Mallorca, diferent a la que estem acostumats a veure a la televisió, allunyada de la platja, però plena d’encant i curiositats. I com que l’excursió ens ha desgastat molt, només fer el cim ens hem menjat els entrepans de pernil i de pollastre arrebossats que teníem ben guardats a les nostres motxilles. I per postres una refrescant peça de fruita. Després de dinar encara hem tingut temps de contemplar les vistes una estona més o de fer la migdiada sota l’ombra dels arbres, abans d’emprendre el quilòmetre i mig que ara ens separava de la casa. Hem arribat ben cansats i acalorats... Sort que la piscina no ens falla mai i ja ens estava esperant amb ànsia. Avui l’hem pogut gaudir durant una llarga i merescuda estona. Ens l’havíem guanyat i amb mèrits! Després de les dutxes, i ja ben ensabonats i pentinats, ha arribat l’hora de sopar al bar de la piscina. Avui ens estaven esperant amb una amanida freda de patates i mongetes, tonyina arrebossada amb amanida i unes natilles. No hem deixat res als plats! I amb la caiguda de la nit ha arribat, també, el darrer programa del dia: “La Voz”. Els quatre presentadors ens han donat la benvinguda i han presentat el programa amb el qual aniríem aconseguint punts per cada ronda que superéssim. Com ja us deveu imaginar ens ha tocat cantar... I de quin manera! Individualment o per parelles hem escollit una de les cançons del karaoke i l’hem interpretada de la millor manera que hem pogut. Bé..., si més no, ho hem intentat! Un a un, els quatre presentadors han anat conformant els seus equips. I cançó a cançó hem arribat fins a la final, on només un de nosaltres s’ha fet amb el triomf! Poc ens ha importat qui guanyava, perquè ens ho hem passat d’allò més bé cantant i fent gresca tots plegats. Tot i que ja era molt tard, encara ens ha quedat temps de gastar alguns dels nostres punt a la “Teletienda” final. Dònuts, refrescos, xocolata i algun que altre paquet sorpresa... Així sí que dona gust anar a dormir! Però abans d’això encara ens quedava llegir un conte que avui tractava sobre la importància de perseguir els nostres somnis i no pensar mai que una cosa no la podem fer. Amb esforç, constància i il·lusió podrem aconseguir sempre allò que ens proposem. Les coses difícils es fan i les impossibles s’intenten. Ara sí que era el moment de llegir els vostres missatges, cantar la cançó de bona nit i, amb prou feines, rentar-nos les dents i ficar-nos dins dels nostres sacs. Avui hem tingut un dia molt intens, carregat d’activitats i bons moments. I, com sempre, el més important és que seguim tots junts. La nostra aventura per terres mallorquines continua, però... Quines sorpreses ens esperaran demà? Tornarem a gaudir de la piscina? En quins programes participarem? Aquestes preguntes hauran d’esperar, perquè ara és l’hora del regne de la foscor. Mares i pares, no patiu que la lluna i els estels que il·luminen el cel de Binissalem i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIJOUS 24 DE JULIOL

Portem més de tres dies sense descans, anant amunt i avall: que si l’arribada a la casa, que si la sortida a Manacor, que si l’excursió per la comarca del Raiguer. Buf...!!! Sabem que tenim pocs dies i els hem d’aprofitar al màxim. I avui també l’hem aprofitat, però d’una manera més tranquil·la, tot passant-lo a la casa. Però més tranquil no vol dir pas menys intens, perquè moltes han estat les sorpreses que ens estaven esperant quan ens hem llevat, aquest matí a les 9:00. Al compàs de la música que sonava per tota la casa ens hem despertat, ens hem vestit i hem anat a rentar-nos la cara. Encara amb els ulls mig clucs, el grup que li tocava parar taula ha anat cap al restaurant, mentre la resta ens acabàvem de posar a punt per a l’esmorzar. Les magdalenes, galetes, llet, sucs, melmelades..., han fet que ràpidament oblidéssim la son que encara ens quedava i ens activéssim ràpidament. Mentre uns desparàvem la taula, els altres hem tornat cap a la casa a fer la resta de serveis diaris. Un dia més les escombres, baietes, draps..., han volgut la seva estona de protagonisme i ja us podem ben assegurar que l’han tingut. La casa comença a notar la nostra presència i avui, aprofitant que no havíem de marxar, hem fet una neteja amb major profunditat. Lavabos, habitacions, sala, exteriors... A poc a poc tot a recobrat el seu millor aspecte, alhora que nosaltres hem seguit entrenant per fer les tasques domèstiques quan tornem a casa. El matí avançava i de tornada al pati dels estudis de “Tele Maini” ha aparegut un reconegut cuiner de gran prestigi que ens ha anunciat el programa d’avui: “Master Chef”. Per equips, havíem de dissenyar un berenar per compartir amb la resta de companys i que s’ajustés al pressupost establert. Un jurat especialitzat valoraria totes les creacions segons la seva originalitat, presentació, sabor..., i atorgaria els punt corresponents en conseqüència. Ràpidament ens hem posat a pensar quin seria el plat que més podria triomfar, quin seria el més original! Podríem fer alguna cosa amb galetes... Segur que la xocolata agrada a tothom... I vinga donar voltes, les nostres idees han anat agafant forma sobre el paper. Era ara el moment d’elaborar la llista de la compra, amb cura de no deixar-nos res i de ser el més estalviadors possibles. Finalment, un representant de cada equip acompanyat per dos monitors han estat els encarregats de baixar cap al poble per aconseguir tots els ingredients que necessitaríem a la tarda. La resta, mentrestant, hem anat cap a la piscina, perquè de tant pensar se’ns havia escalfat una mica el cap. De tornada a la casa ens hem retrobat amb els companys que venien carregats i acalorats camí amunt. Ells s’han perdut l’estona de piscina, però la responsabilitat encomanada pel bé del seu grup era molt més important que un simple bany. Ara sí que ja tots junts de nou hem anat a dinar, avui sopa d’arròs, llom a la planxa amb patates fregides i un bon tros de síndria. Encara amb la panxa ben plena, havia arribat el moment de començar a elaborar els nostres plats. I és que alguns necessitaven nevera i repòs, i si no començàvem a primera hora de la tarda no estarien llestos per a l’hora assenyalada. La veritat és que ho hem fet molt millor del que ens pensàvem! Hem batut ous, hem desfet xocolata, hem sucat galetes en llet, hem tallat fruita... En fi, hem fet tot allò que fan els grans mestres de la rebosteria. I com que la cuina és molt petita i la tarda dóna per molt, de sobte ha tornat a aparèixer el “Cabezón” de “Art Atack” per anunciar-nos la segona part del taller de samarretes que ja vam començar l’altre dia. Avui tocava acabar de pintar-les amb unes plantilles. Ja veureu el dia que tornem que maques ens han quedat! I samarreta per aquí, cuina per allà, ha arribat el moment de la gran degustació de berenars. Hem tingut de tot: xarrups de llimona acompanyats d’un tros de pastis de galeta amb xocolata, broquetes de fruita amb salsa de xocolata blanca i negra i, finalment, creps de xocolata amb fruites. Estava tot boníssim, tot i que el jurat era molt exigent i no feia més que treure’ns pegues: que si això estava fred, que si allò altre estava dur... Però en el fons sabem que els hi ha agradat, perquè tots els plats s’han emportat punts per als nostres equips. I quina millor manera d’acabar la tarda que amb un altre refrescant bany a la piscina, just abans d’anar a sopar. Aquesta nit hem pogut reposar forces amb una crema de verdures, truita de patates amb amanida i un xarrup de llimona, tot i que aquestes postres no eren tan bones com les que havíem fet nosaltres a la tarda. I de tornada a la casa ja ens estava esperant el darrer programa del dia: “Cuarto Milenio”, així que equipats amb les nostres màrfegues hem anat a una esplanada propera on el presentador, amb tots asseguts al seu voltant, ens ha explicat unes quantes històries inquietants que havien passat a la zona de l’illa on ens trobem. Esperem que després de saber tot això puguem dormir aquesta nit sense problema. Ja només quedava fer una estona de “Teletienda” on hem pogut adquirir nous productes i llegir un conte que avui tractava sobre la importància de distingir entre el valor i el preu de les coses. Després de llegir els vostres missatges i cantar la cançó de bona nit, era el moment de rentar-nos les dents i enfilar el camí cap als nostres sacs. El que semblava que havia de ser un dia tranquil s’ha convertit, novament, en un dia carregat d’activitat, anècdotes i molts moments per recordar. I és que tan se val si sortim de la casa o si passem el dia pels seus voltants, perquè nosaltres ens ho sabem passar bé allà on sigui i, el més important, un dia més seguim tots junts. I així seguirem demà quan la lluna i els estels donin pas a un nou dia que, de ben segur, també serà per recordar. Mares i pares, no patiu que tots els mosquits que ens visiten a la nit i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


 DIVENDRES 25 DE JULIOL

Avui el dia ha començat, puntual com sempre, a les 8:30, hora en què la música ha ressonat per tota la casa. És molt millor despertar-se així que amb els xiulets desagradables d’un despertador o amb els crits desesperats dels monitors, impotents de veure que les seves súpliques no obtenen resultats. La música ens ha donat energia, si més no, per rentar-nos la cara, vestir-nos i arribar fins al moment de l’esmorzar. Les magdalenes, galetes, llet, sucs... han tornat a agafar el protagonisme que mereixen i que ens han omplert la panxa per fer front a tot el que vindria al llarg del matí. Ja des d’ahir a la nit s’havia corregut el rumor que avui seria el dia de les bicis i la majoria ja estàvem bastant mentalitzats. Però no! Com que a “Tele Maini” agrada sorprendre constantment, de tornada al seus estudis centrals després de l’esmorzar, se’ns ha anunciat que el programa que s’emetria avui seria “Arenal Shore”. Ràpidament hem vist que les bicis no acabaven d’encaixar en aquest programa i que el tema es decantaria més cap a la platja. Així que novament equipats amb les nostres motxilles plenes de tovalloles, cremes solars, ulleres de sol, aigües i entrepans ens hem disposat a agafar el camí que separa la casa de l’estació de tren de Binissalem. Com sempre, la sortida de la casa s’ha fet amb preses i corrents, i hem tornat a arribar amb el temps just. Al principi sembla que ens sobrarà temps, però al final, per una cosa o altra sempre ens toca patir per no perdre el tren. Però ho hem tornat a aconseguir i abans de les 11:00 hem arribat a la Plaça d’Espanya de Palma. Des d’aquí, directament hem agafat un bus que, en uns vint minuts, ens ha portat fins a la Platja de s’Arenal, una de les més famoses i concorregudes de l’illa. Feina hem tingut per trobar un lloc on poder instal·lar les divuit tovalloles, però finalment ho hem aconseguit! Feia moltíssima calor i cap lloc on poder escapar dels potents rajos del sol. Avui el cel s’ha llevat sense un núvol, així que tot era perfecte per gaudir d’un dia de platja. Només colonitzar la nostra parcel·la de sorra hem anat directament cap a l’aigua. Només allà dins es podia suportar la calor que feia. I ja ens agrada, perquè s’ha de notar que és estiu. Per cert, es veia que els qui estaven més contents de tots eren els monitors. Els hauríeu d’haver vist com gaudien del dia de platja: tones de crema solar sobre el seu cos, una fina capa de sorra enganxada com si fossin lloms arrebossats, el sol escalfant els seus caps com si no hi hagués demà i la tortura de veure la guingueta a peu de platja, tan a prop i a l’hora taaaaaaan lluny! Mireu si gaudien que cada vegada que ens preguntaven si volíem sortir ja de l’aigua o si volíem marxar els hi regalàvem una estona més. És que s’hi estava tan bé dins l’aigua o estirats a la tovallola que no els hi volíem aixafar el seu moment. Mireu si som bons que fins i tot els hi hem dit que no ens feia res menjar-nos els entrepans del dinar allà mateix, sobre la tovallola. Ha estat una experiència única per a ells la combinació cruixent d’entrepà de formatge i de pernil amb tocs de sorra que, a aquelles hores, ja s’havia ficat fins i tot en llocs que no sabien ni que existien. I el millor de tot ha estat la beguda, una aigua reposada sota els reconfortants rajos de sol que han fet que ens l’haguéssim de beure just dos graus per sota de la seva temperatura d’ebullició. Però res d’això ens ha importat, perquè es veia als monitors tan feliços! Finalment, cap a les 15:30 un sentiment de compassió s’ha apoderat de nosaltres i els hem alliberat de la tortura. Era el moment de tornar a agafar el bus que ens ha portat, aquesta vegada en uns quaranta minuts, fins a la Plaça d’Espanya. I en aquesta plaça hem fet temps fins a la sortida del tren, tot prenent un gelat, un refresc o un granissat que ens han portat els monitors per agrair-nos tot el que hem fet per ells a la platja. Després del recorregut en tren i l’habitual trajecte caminant encara teníem ganes de més aigua, així que hem anat a la piscina fins a l’hora de sopar. Avui tocava macarrons amb tomàquet, peix amb patata bullida i un gelat o síndria. Si ho recordeu, avui encara no ens havia donat temps de fer els serveis, així que de tornada a la casa ens hi hem posat tots de valent per acabar el més aviat possible. I és que quan les coses es fan entre tots sempre surten millor i és molt més divertit. Finalment ha arribat el darrer programa del dia, aquesta nit “Password”, un concurs on, per parelles, havíem d’anar endevinant paraules i superant rondes. Amb cada paraula endevinada la nostra cartilla s’anava nodrint de punts per gastar a les “Teletiendes” nocturnes. Només quedava, ara ja, llegir els vostres missatges i cantar la cançó de bona nit, amb les forces justes per rentar-nos les dents, posar-nos el pijama i anar cap al llit, tot esperant que aquesta nit els mosquits ens donin una treva. I és que som tan dolços que no es poden resistir a nosaltres! Avui un dia típicament mallorquí: sol, platja i molts, però que molts alemanys. Aquesta nit la nostra aventura arribarà al seu equador, però no estem tristos, perquè ja hagi passat la meitat, sinó més feliços que mai, perquè encara ens queda la meitat. I aquesta meitat, com ahir, com avui, la seguirem vivint i gaudint tots junts. Mares i pares, no patiu que la costa mallorquina i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


 DISSABTE 26 DE JULIOL

Aquest matí encara sentíem els efectes de l’intens dia de platja que vam viure ahir, així que ens hem permès llevar-nos cap a les 9:00, això sí, amb l’energia que ens dóna la música ressonant per totes les habitacions. Vestits i amb la cara ben neta ja ens estava esperant la taula parada, gràcies al grup que s’havia avançat, amb tot l’esmorzar. De tornada a la casa, la nostra cita diària amb els draps, escombres, baietes... Que faran sense nosaltres quan marxem?! Haurem de fer dansar als seus cosins que ens esperen a casa. Ja veureu que bé que ho fem! Amb les obligacions acabades, avui hem decidit tenir un dia més tranquil. Ja ha transcorregut la meitat de la nostra aventura i el cansament comença a apoderar-se de nosaltres. Tot i això, les ganes i il·lusió és molt més gran que el cansament, així que cap problema. A mig matí hem anat a donar una volta pel poble que ens acull, Binissalem. Hem passejat pels seus carrerons, per davant de l’Església... A més a més, tot el poble està ben engalanat, perquè, com ja sabeu, estan de Festa Major. Com que feia molta calor i encara ens quedava el camí de tornada a la casa, els monitors ens han portat uns refrescos i unes bosses de patates fregides. Ha estat tot un aperitiu d’estiu que ens ha donat la força necessària per poder arribar fins a la piscina, just abans de dinar, avui arròs amb tomàquet, pollastre a la planxa amb carbassó i poma. De tonada a la casa, un nou programa; “Bricomania”. El seu presentador ens ha explicat com podríem fer un clauer en forma de llangardaix mallorquí, utilitzant boletes de colors i fil de pescar. Ens hauríeu d’haver vist a tots ben concentrats passant les boletes. No podíem deixar de fixar la vista sobre el fil! I bola a bola se’ns ha fet l’hora de berenar un entrepà de crema de xocolata. I mireu si estàvem capficats amb el clauer de boletes que després de berenar hem renunciat a la piscina per poder acabar-lo. I just hem acabat els clauers amb l’hora de sopar, aquesta nit amanida de pasta, llom a la planxa amb patates fregides i una pera. I de tornada a la casa, no sabem molt bé què ha passat, però ens han començat a caure globus d’aigua per tot arreu. S’ha organitzat una bona batalla campal en un moment. Nosaltres que pensàvem que tornàvem a la casa i de sobte ens hem trobat xops de dalt a baix i corrent al mig de la foscor. Tot i que ens ho hem passat d’allò més bé esquivant globus d’aigua i fins i tot alguns en demanàvem més, no patiu que demà intentarem la nostra venjança. I aprofitant que estàvem ben xops hem tirat cap a la dutxa, per sortir ben nets i amb el pijama ja posat. El darrer programa d’avui seria “Cine de Barrio”, així que hem agafat les nostres màrfegues i sacs i ens hem instal·lat al pati de la casa per viure el que seria una espècie de cinema a la fresca, amb la pel·lícula “Noviembre”. Hi havia crispetes i tot! Però la son s’ha anat apoderant de nosaltres i pocs som els que hem vist el final de la pel·lícula, però no importa... Algú ja ens explicarà demà com ha acabat, demà quan ens llevem tots junts al pati de la casa, després d’una nit de cinema i bivac. I com ahir, com avui, així seguirem, tots junts, demà quan torni a sortir el sol. Hi haurà “Teletienda”? Sortirem de la casa? Anirem a la piscina? Per a tot això encara haurem d’esperar. La nostra aventura mallorquina continua i nosaltres encara tenim corda per estona. Mares i pares, no patiu que la comarca del Raiguer i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIUMENGE 27 DE JULIOL

Avui el dia ha començat igual com va acabar ahir: dormint tots junts al pati de la casa. Uns amb el cap per aquí, els altres amb el cap per allà i en mig de tots, les crispetes que se’ns van anar caient durant la pel·lícula. Els cas és que a les 9:00 ja estàvem tots més que despert, perquè els rajos de sol ja feia estona que ens acaronaven o, més ben dit, que ens colpejaven la cara. Així que hem anat recollint les màrfegues i els sacs i, com els altres matins, ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat a esmorzar, gràcies al grup que li tocava parar taula que ja s’havia anat avançant cap al restaurant. De tornada a la casa hem fet els serveis diaris, però, com veureu més endavant, la veritat és que avui han servit de ben poc, perquè, tot i que hem deixat tota la casa ben neta, no hem trigat en embrutar-la com mai. I és que el programa d’aquest matí a “Tele Maini” ha tornat a ser “Supervivientes”, però avui venia carregat de nous jocs. Per començar hem fet una “Teletienda” per equips on, disposant de tots els punts acumulats des del primer dia, podíem intentar aconseguir diferents municions per a la gran batalla de colors que es lliuraria més tard. D’aquesta manera, han començat a sortir xeringues de diferents mesures, globus d’aigua, pistoles d’aigua... Ha estat com les subhastes nocturnes, però amb uns productes del tot diferents. Ben equipats amb el nostre armament, els presentadors ens han donat a cada equip la munició, unes galledes amb aigües de diferents colors. Cada equip havia d’aconseguir les dues banderes enemigues, alhora que defensava la seva pròpia, però tenint en compte que si eren atacats amb l’aigua de colors, haurien de passar un minut a l’hospital de campanya. La gran batalla per les banderes ha començat: xeringues per aquí, globus per allà... Hauríeu d’haver vist com corríem per defensar les nostres banderes. Al final un dels equips s’ha fet amb dues banderes, un ha perdut la seva i l’altre ha aconseguit defensar-la, però sense aconseguir guanyar la de cap equip contrari. Banderes a part, hauríeu d’haver vist com hem quedat: tots ben acolorits! I plens de colors hem anat directament a dinar, avui paella, truita de verdures i per postres pastisset amb gelat de torró. Estava tot boníssim, tot i que a alguns de nosaltres no ens ha acabat de convèncer això que la truita tingués verdures camuflades. I de tornada a la casa, ja estava preparat el següent programa del dia: “La cocina del infierno”. I us podem assegurar que ha estat un bon infern de cuina. Aquí hem entès perquè necessitàvem portar aquella roba vella que s’hauria de llançar directament. El cas és que aquest programa consistia en cuinar un seguit de plats fent servir el nostre cos comna safata, alhora que superàvem les diferents proves: fer pizzes, pollastres a l’ast, pomes amb xocolata, salsa de tomàquet, postres de nata... Us podeu imaginar com hem quedat! Amb prou feines podíem veure res davant nostre de tan cuinats com anàvem. I després d’un ràpid pas per la dutxa per treure’ns alguns dels ingredients que portàvem a sobre ha arribat el berenar: avui unes ensaïmades que ens han portat els oncles de la Núria que viuen a Mallorca. Ah! També ens han vingut a visitar els oncles del Pepe que també viuen a l’illa. Ja veieu que ha estat una jornada molt familiar. I amb la panxa ben plena d’ensaïmades de crema i de cabell d’àngel ha arribat el moment de l’esperada piscina. Avui hem cantat i ballat dintre de l’aigua. Podeu estar segurs que no deixem a ningú indiferent al nostre pas. I sense sortir de la piscina, hem anat al bar a sopar. I aquesta nit ens hem emportat una bona sorpresa! Ens estava esperant un plat combinat amb pizza, nuggets de pollastre, croquetes, hamburguesa... I uns bols d’amanida que, pobres, no hem fet gaire cas. I per postres, un gelat! Això sí que ha estat un sopar rodó. I per fi ha arribat el darrer programa del dia, que no us ho havíem dit, però des del matí que ja sabíem quin seria, per tal que ens ho poguéssim preparar: “Tu sí que vales”. Així que després de tornar a passar per la dutxa i de vestir-nos i maquillar-nos ha començat la gran semifinal del programa. Només els millors passarien a la gran final que es farà una altra nit. Hi ha hagut de tot: actuacions musicals, teatre, circ..., i, per sobre de tot, molt de talent. Però només cinc han estat les actuacions que han aconseguit convèncer a l’exigent jurat del programa. I a poc a poc, el dia ha anat arribant a la seva fi, amb els focs artificials de fons que marcaven la cloenda de les Festes Majors de Binissalem. Només estant de colònies es poden fer coses com batalles de colors o embrutar-nos de dalt a baix sense que ningú ens renyi. Només de colònies cridem d’alegria quan veiem un plat combinat. I és que unes colònies tenen una màgia especial, on el més important és que estem tots junts. I com ahir, com avui, demà seguirem novament així, tots junts, gaudint de la nostra aventura per terres mallorquines. Després de dos dies a la casa tot fa presagiar que demà una altra sortida ens està esperant, però per confirmar-ho encara haurà de sortir el sol, perquè ara ja només ens queda temps i energia per fer la “Teletienda” d’avui, cantar la nostra cançó de bona nit i passar cap als nostres sacs. Mares i pares, no patiu que les ensaïmades mallorquines i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


 DILLUNS 28 DE JULIOL

Després de dos dies fent activitats a la casa, avui hem tornat a sortir a la conquesta de l’illa de Mallorca. Ja ho intuíem, perquè ahir, abans d’anar a dormir, els monitors ens van dir que deixéssim les motxilles preparades per a aquest matí poder fer més via. D’aquesta manera, doncs, hem pogut apurar i llevar-nos a les 8:00. Ràpidament ens hem vestit, ens hem rentat la cara i hem anat cap al restaurant, on ja teníem la taula preparada i tot a punt per agafar la primera dosi d’energia del dia. Mentre esmorzàvem ens hem assabentat que el programa que s’emetria avui a “Tele Maini” seria “Divendres”, espai on es recorre un poble diferent cada setmana. Avui tocaria anar a visitar el poble de Sóller. Així doncs, amb els últims glops dels gots de llet i de suc han arribat les bosses amb els entrepans i la fruita per poder passar el dia fora de la casa. De nou, el quilòmetre i mig que separa la casa de l’estació de Binissalem, abans d’agafar el tren que en poc més de mitja hora ens ha portat fins a la ciutat de Palma. I des d’aquí, un bus ens ha portat fins a Sóller, just a la Serra de Tramuntana, en una mitja hora més. Pels voltants de les 11:00 ja ens trobàvem a la Plaça de la Constitució, just davant de l’Església de Sant Bartomeu, la qual hem visitat. De nou a la plaça, com ens havíem de presentar al poble, que encara no ens coneixia, hem decidit fer una de les nostres danses i deixar a tots els turistes amb la boca ben oberta. Ho hem fet tan bé, que fins i tot hem estat a punt de passar el fulard, a veure si així ens guanyàvem el dinar... A continuació ens hem dirigit cap al carrer de sa Lluna, molt típic al poble, ja que antigament era el carrer on se situaven tots els artesans. I per aquí hem estat voltant una estona i fent alguna que altra compra. A veure si us n’arriba alguna... I de nou a la Plaça de la Constitució era el moment d’emprendre el camí que, en aproximadament mitja hora, ens ha portat fins al Port de Sóller. La veritat és que hem passat molta calor, però la caminada ha valgut la pena, una vegada hem arribat a la platja. Allà hem pogut estar-hi una bona estona, remullant-nos a l’aigua i nedant fins a la plataforma, des d’on ens hem llançat una vegada i una altra. I, tot i que no ho sembli, perquè els temps se’ns passa com si res, gairebé sense adornar-nos ja eren vora les 15:00, així que hem reposat forces amb els entrepans, les fruites i algun que altre refresc i bossa de patates fregides que ens han portat els monitors. I com que, encara que estiguem de vacances, de descansar poc, amb la panxa ben plena, hem reprès el nostre camí, a través del passeig principal del port de Sóller, abans de tornar a agafar el bus que, de nou en poc més de mitja hora, ens ha tornat a portar a la Plaça d’Espanya de Palma. Abans d’agafar el tren, encara ens ha quedat una estoneta per prendre un gelat, un granissat o una orxata ben fresca. Així sí que es veu diferent el viatge de tornada a la casa, perquè recordeu que només baixar del tren, ens espera una caminada de quilòmetre i mig fins a arribar a la casa, però ara de pujada. Avui era ja molt tard, però mai és prou tard com per renunciar a un bany a la piscina, així que hem ben aprofitat la mitja hora que ens quedava abans que el socorrista ens fes fora de l’aigua. I directament cap al bar a sopar, avui cigrons amb patates, peix i síndria. Novament carregats d’energia ens hem dirigit cap a la casa a fer els nostres serveis diaris. Hem de confessar que portàvem uns dies fent el serveis una mica per sobre, perquè estem constantment fent coses i no hem tingut gaire temps, però avui els monitors han dit prou! Lavabos, la sala, els exteriors... La casa per fi ha recuperat gairebé l’aspecte que tenia quan vam arribar. I així esperem mantenir-la fins al final. Hem suat de valent, així que era el moment de, com cada dia, passar per la dutxa. Ben nets i repentinats hem tornat a sortir al pati de la casa per viure el darrer programa del dia: “El Rival más Débil”. Es tractava d’un concurs de preguntes i respostes on, un a un, hem anat quedant eliminats fins que només ha quedat un de nosaltres. Però no patiu, que tots hem tingut els nostres merescuts punts per gastar a la “Teletienda”. La lectura dels vostres missatges i la nostra cançó de bona nit han posat el punt i final a una altra gran jornada. Sabem que queden pocs dies, però nosaltres no fem el compte enrere, sinó que l’aventura mallorquina continua endavant. Encara ens queda molt per viure i el més important és que demà, com ahir, com avui, ho viurem tots junts! Mares i pares, no patiu que Sant Bartomeu, Patró de Sóller, i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


 

DIMARTS 29 DE JULIOL

Ho sabíem des que ens hem llevat... Era avui o mai! Havia arribat el gran dia. Tot i això, el rumor havia corregut tantes altres vegades que tampoc no teníem la confirmació. Faríem finalment l’excursió en bicis? Per desvetllar la incògnita encara hem hagut d’esperar una estona. A les 8:00 ja estàvem tots llevats, amb la cara ben neta i vestits per anar a esmorzar. Per si de cas, avui hem fet encabir més galetes i magdalenes dins les nostres panxes, no fos que la manca d’energia ens fes un mala passada. I just després d’esmorzar ja no ens ho podien amagar més. Mentre tornàvem a la casa ha aparegut una furgoneta carregada de bicis. Avui sí! Per fi havia arribat el moment. I no podríem haver escollit un dia millor, perquè el sol que ens ha acompanyat durant tots els dies, avui ha donat pas als núvols que ens heu enviat aquesta nit des de la Península. El cel estava completament encapotat i, fins i tot, queia alguna tímida goteta. Era perfecte per anar en bici! Així que ràpidament hem preparat les nostres motxilles: aigua, la capelina, l’armilla reflectant... Només ens faltava un petit detall: la bicicleta. Però ràpidament ho hem solucionat, quan els dos monitors que ens han vingut a fer l’activitat ens les han començat a repartir segons la nostra alçada. I com que seguretat davant de tot, també ens han donat un casc a cadascú. Com ja us imagineu, avui a “Tele Maini” tocava “Verano Azul”. Ja ho teníem tot... Estàvem preparats! L’aventura ha començat. El primer descobriment ha estat veure que curt que es fa el camí entre la casa i l’estació de tren quan la baixada és en bici. Ja a Binissalem, hem fet un recorregut pel poble. Tot i que havíem estat vàries vegades, gràcies a les bicis hem descobert raconets que encara no havíem vist. I des d’aquí hem emprès el camí que ens ha portat fins a Biniagual, un petit poble empedrat amb molt d’encant. A continuació hem agafat un camí de terra que, després de passar per sota la carretera de Sencelles, ens ha portat fins al camí de Son Fred, un llogaret de la zona que no hem arribat a veure, perquè abans d’arribar-hi ens hem desviat per un altre camí de terra envoltat de vinyes i hem passat per Ruberts, un petit nucli de quatre cases. Des d’aquí, un altre camí de terra ens ha portat fins al parc que hi ha a l’entrada del poble de Biniali, una zona de pic-nic envoltada d’arbres. Ja eren ben bé les 12:00, però com que encara trigaríem a dinar, ha estat aquí on hem aprofitat per reposar forces i menjar-nos uns entrepans amb una peça de fruita. Ara sí que ens veiem capaços de tornar a agafar les nostres bicis i seguir el camí cap al poble de Biniali, on hem pogut fer un breu passejada sobre rodes pels seus carrers. I des d’aquí ja només ens quedava agafar el camí que ens ha conduït de nou fins a Binissalem. Però quedava encara una darrera sorpresa, el quilòmetre i mig de pujada a la casa. Alguns de nosaltres hem hagut de fer una mica de trampes i portar la bici caminant, però és igual, perquè el més important és que tots hem completat el recorregut de 26,5 quilòmetres sense cap entrebanc. Hem arribat ben esgotats! La veritat és que l’esforç ha valgut la pena, perquè, un dia més, hem pogut conèixer la comarca que ens acull d’una manera diferent: camins, camps de conreu, vinyes, llogarets. Tot això no surt a la televisió quan es parla de Mallorca! Les nostres forces estaven al límit, però el dinar ja ens estava esperant: arròs caldós, llom empanat i un plàtan. Després de dinar ens hem ben guanyat una migdiada, tot i que alguns encara hem tret forces per anar a jugar a futbol. I després de berenar hem aprofitat que el sol brillava tímidament per anar a la piscina a remullar-nos una bona estona abans de sopar, aquesta nit amanida de patates, salsitxes i natilles. De tornada a la casa tocava dutxar-nos i preparar-nos per a la gran final de “Tú sí que Vales”, que ha vingut carregada de moltes sorpreses i grans actuacions: duets còmics, música, teatre... Una actuació ha estat la guanyadora, però la veritat és que podria haver estat qualsevol, perquè avui el jurat ho ha tingut molt difícil per decidir-se. Amb tanta actuació, la nit ja s’havia gairebé convertit en matinada, així que hem fet la nostra “Teletienda”, que avui ha vingut carregada de productes, hem llegit els vostres missatges i hem cantat la cançó de bona nit, abans de ficar-nos dins del sac. Demà serà el darrer dia sencer que passarem a l’illa, abans d’emprendre el camí de tornada. Queda poc, però encara ens queden hores per aprofitar, sorpreses per viure... La nostra aventura no ha pas acabat i, el més important, demà, com ahir, com avui, seguirem tots junts. Mares i pares, no patiu que les pedres del camí i quatre monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


 

DIMECRES 30 DE JULIOL

Avui no ens ha costat gens llevar-nos. Era el darrer dia de la nostra aventura mallorquina que passaríem tots junts i sabíem que ho havíem d’aprofitar al màxim. Així doncs, ràpidament ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat a esmorzar, ja amb les motxilles preparades per viure el darrer dia fora de la casa. Com sempre, un quilòmetre i mig després de sortir, hem arribat a l’estació, just quan començava a baixar la barrera. Una vegada més ho hem aconseguit, i en poc més de mitja hora tornàvem a estar al centre de Palma, però aquesta vegada no de passada, sinó per quedar-nos-hi. I és que avui seria el dia que visitaríem la capital de l’illa. Així doncs, només sortir de l’estació de tren, situada a la Plaça d’Espanya, hem baixat pel carrer de Sant Miquel, tot passant per l’església dedicada al mateix sant i, a continuació, per davant del mercat. I des d’aquí hem anat fins l’Ajuntament, on hem buscat els dos animals amagats de la façana, per seguir fins a la Plaça Major, una plaça porticada centre de la vida a la ciutat. El nostre recorregut ha seguit fins a “sa murada”, on hem vist els llacs artificials que han quedat dins del tros de terra que la ciutat ha guanyat al mar. Des d’aquí es divisava una immillorable vista de tota la badia de Palma, presidida per la Catedral, que ha estat la nostra següent parada abans d’anar cap als Horts del Rei. I amb tanta activitat, era el moment de reposar forces. Avui els monitors ens han deixat escollir on volíem anar a dinar i, com no podia ser d’altra manera, hem escollit un lloc on poder degustar la típica cuina mallorquina. Així doncs, ens hem dirigit cap al primer Mc Donalds que hem trobat, i la veritat és que la recerca no ens ha costat gaire. Amb la panxa ben plena, havia arribat el moment de fer les darreres compres: ensaïmades, sobrassades, clauers, samarretes... Hem deixat la ciutat ben buida d’existències. A veure si us toca alguna cosa...! El camí ens ha portat de nou a la Plaça d’Espanya, des d’on hem agafat el tren per fer el recorregut per darrera vegada en direcció a Binissalem, no sense abans regalar un ball a tota la gent que es trobava concentrada a la plaça. Després de pujar, també per darrera vegada, el quilòmetre i mig que ens separava fins a la casa era el moment de començar a fer les motxilles, ajudar a recollir el material, netejar els lavabos... I tot això ben ràpid si volíem tenir temps de donar-nos l’últim bany a la piscina. Finalment ho hem aconseguit i ens hem pogut acomiadar de la piscina com es mereix, abans de sopar, aquesta nit sopa, llom amb puré de patates i meló. No teníem temps per perdre, perquè havíem de viure la darrera nit de la nostra aventura, així que, de tornada a la casa, ens hem dutxat, hem acabat d’enllestir quatre coses per demà i ha començat la gran gala final de “Tele Maini”. Primer de tot, com és tradició en qulsevol final de colònies, hem atorgat “motes” a cadascú de nosaltres, escrits sobre una composició de fotos d’aquests dies. A continuació hem xerrat una estona sobre tot el que hem viscut aquests dies i, per fer memòria, els monitors en han projectat un vídeo amb fotografies, on sortíem nosaltres paralnt sobre els nostres millors records. Finalment, amb prou feines ens han quedat forces per fer la darrera “Teletienda”, amb tots els productes que quedaven, llegir els vostres missatges i cantar la nostra cançó de bona nit. Sabem que la nit serà curta, perquè demà ens hem de llevar ben d’hora per emprendre el viatge de tornada, però el cansament haurà valgut la pena. Per cert... Encara que sembli mentida, en aquests dies encara hem après una cosa més... No calen ni mòbils ni internet per passar-ho bé. Hi ha prou amb una bona companyia i un ambient immillorable. Tot i això, us estarem molt agraïts si aquesta nit abans d’anar a dormir ens poseu a carregar els mòbils i ens els porteu al port, perquè també ens puguin donar la benvinguda. Moltes han estat les anècdotes que aquests relats no han pogut recollir, però no patiu, que demà ja serem nosaltres mateixos qui us donarem tots els detalls de la nostra aventura mallorquina. Mares i pares, no patiu que tots els monitors de l’Esplai Mainada vetllen i seguiran vetllant per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!

Demà, quan el vaixell deixi el port, rumb a Barcelona, seran molts els records que portarem amb nosaltres: la Catedral de Palma que ens va donar la benvinguda el primer dia, les Coves del Drach i la Platja de Portocristo a Manacor, la calor que vam passar a la Platja de S’Arenal, Sóller, la sortida en bicis, l’excursió dalt el Penyal des Bous, la batalla de colors... Són tantes i tantes coses les que hem pogut viure... Demà, quan tornem, les nostres motxilles pesaran molt més que quan vam venir, perquè estan carregades de records, experiències, confidències... Aquest nou grup de joves posa, ara, el punt i final a la seva aventura mallorquina. Ho fem tristos, però, alhora, contents i satisfets. Tristos per saber que els nostres camins se separen i contents, perquè sabem que ben aviat es tornaran a creuar. Aquest grup de joves de l’Esplai Mainada encara té molt per viure, molt per fer i molt per dir. Tot just ha començat el seu recorregut, tot just ha començat a caminar. I el més important és que, com ahir, com avui, en el dia de demà no tingueu dubte que seguirem tots junts. I amb aquest desig, aquesta il·lusió i aquesta esperança acomiadem la nostra aventura mallorquina. I recordeu... Una aventura sempre acaba, perquè en pugui començar una altra!!!


Mares i pares, tots els monitors de l’Esplai en general, i els quatre monitors afortunats que hem pogut viure l’aventura mallorquina, en particular, us volem agrair aquests deu dies que hem pogut viure tots junts. Una vegada més, els monitors no tindríem sentit sense els infants i joves i, per suposat, sense vosaltres que ens oferiu tota la confiança, ànims i suport. És un vertader plaer haver pogut conviure amb tots aquests joves i el record d’aquesta aventura viscuda serà, novament, el que ens encoratjà a seguir endavant. Aquí posem punt i final a la nostra aventura mallorquina, però amb la mirada posada en la següent. En poc més de dos mesos l’esplai tornarà a començar i un munt de noves aventures ens estaran esperant. Mares i pares, moltes gràcies per tot, bon estiu a tothom i... No deixeu mai de veure el món amb els ulls d’un infant!!!


AVÍS: Recordeu que la tornada serà cap a les 19:00-19:30 al Pot de Barcelona, al mateix lloc on ens vam acomiadar. Recordeu, també, que els monitors tindrem la nevera buida, després d'una setmana fora de casa!!! ;)


Comentarios: 195
  • #195

    Culo duro y panda sexy (viernes, 01 agosto 2014 12:45)

    Definir aquestes colonies amb una sola paraula ens és del tot impossible. Han estat plenes de moltes emocions i moments que de ben segur recordarem durant molt i molt de temps. Tots sabíem que aquest any seria diferent: ens estrenavem com a joves i canviavem de monis, però un cop més, tots junts, ens heu fet gaudir al màxim d'aquesta experiència.

    Gràcies de tot cor a tots i cadascú dels qui formeu part d'aquest meravellós grup per haver fet possible no només aquest primer viatge sinó que també cada tarda d'esplai. Us estimem molt, un petó enorme!

    Ja contem els dies per tornar a estar tots junts, fins aviat! Molt bon estiu!!

  • #194

    Muntañola's de Gaspar (miércoles, 30 julio 2014 23:52)

    ¡HOLA PEPE!
    La aventura toca a su fin, pero es la única manera de poder vivir otras nuevas, ni mejores, ni peores, si no diferentes. Y principalmente porque, seguro que esta experiencia, de una u otra manera te habrá hecho tener sensaciones y emociones nuevas, ir estructurando tu propia escala de valores humanos, así como crecer y madurar como persona.
    Piensa que si tu te lo has pasado bien, nosotros nos lo hemos pasado genial. Porque tu felicidad es la nuestra.
    A partir de mañana podremos volver a darnos los besos en persona, pero hasta entonces, te enviamos un nuevo cargamento de cariñosos, dulces, tiernos y empalagosos besos. Te queremos un montón.
    Y no queremos despedirnos sin mostrar nuestro más sincero agradecimiento a esos cuatro monitores que han velado noche y día por vosotros. Así que pido que les dediquéis, en nuestro nombre, un fortísimo aplauso.
    P.D.: Esta etapa se acaban, pero mañana empieza una nueva!!! Hasta mañana y hasta siempre!!
    Laura y Alberto

  • #193

    Àngel i Montse (miércoles, 30 julio 2014 22:59)

    Bona nit, nenica!! Aquesta hora ja hauràs fet la motxil·la i hauràs pogut comprovar si és cert q la roba bruta ocupa més que la neta. Nosaltres creiem que ocupa més la bruta perque a més de la roba, la teva motxil·la també porta les experiències viscudes aquests dies, que segur seran innolvidables per tots vosaltres,sobre tot la sortida en bici, eh Mariona? Bé, ara us queda la aventura de la tornada. Un altre viatge en vaixell que segur que serà tant o més divertit com el viatge d'anada. Tenim moltes ganes de veure't. Demà soparem junts. Si algú te la nevera buida, Carles...Bona nit i bon viatge!! Molts petons!

  • #192

    Reflexionemos (miércoles, 30 julio 2014 21:33)

    Una de las condiciones de la denominación de origen de la Ensaimada de Mallorca es, "que la forma de la espiral de dos o más vueltas en el sentido de las agujas del reloj".
    Pero, lo que nadie dice es si el giro se ha de mirar desde el centro hacia fuera o desde fuera hacia el centro.
    Puede parecer una tontería pero no lo es.
    ¡Pensadlo, pensadlo!

  • #191

    Reflexionemos (miércoles, 30 julio 2014 21:10)

    "¿Porqué la ropa sucia ocupe más que la ropa limpia?"
    P.D.: Si ya habéis hecho las mochilas, ya lo habréis comprobado por vosotros mismos, y si no las habéis hecho todavía ya lo comprobaréis.

  • #190

    Francisco Javier Gómez Noya (miércoles, 30 julio 2014 19:29)

    QUINA CANYA US HEU FOTUT!!!... ENHORABONA!!!...
    Dos cursos més amb l'Esplai Mainada i ja podeu fer-me la competencia a les proves de Triatló dels propers Jocs Olímpics de "Rio de Janeiro 2016".
    Francisco Javier Goméz Noya
    (actual campió del món de Triatló, tres cops campió del món i tres cop campió d'Europa)
    P.D.: No us allunyeu mai de l'esport.

  • #189

    TuG@Bi co0n fLOhw (miércoles, 30 julio 2014 18:59)

    Que ilu que vuelvas nena:D
    Aproveche que se acaba. Aunque bueno, eso de nada de tecnologia me parece una tortura cosa mala. Que aces todo el dia sin wassa, tele, tostadora, etc. Enfin, que te valla bonito. Esto de mandar un besito al final es un poco chorra pero bueno, un besito a ti, al carles y a otros.
    Pd: suele dar por sentado que sabeis a quien me refiero, por si acaso, es a la anna con dos enes :)<3

  • #188

    Rosa i Manel (tengo un mensaje para ti) (miércoles, 30 julio 2014 17:04)

    Ohhh Tanit!! quins sentiments tant contradictoris, per una banda tenim ganes de veure’t i que tornis i per altra sabem que ho estàs passant tant be que ens sap greu que s'acabi!! però be com ve diuen els monis "Aquestes colònies acaben perquè en puguin començar unes de noves" i els monis ja es mereixen un bon descans!!
    BON VIATJE A TOTS I MOLTS PETONS!!

  • #187

    CONSOL (miércoles, 30 julio 2014 15:56)

    Que bé. Ara si. Avui a recollir per tornar a Barcelona. Us ha agradat l´excursió amb bici? Tinc ganes de que arribis Andreu, t´hem trobat molt a faltar. Ara hem de rentar tota la riba per marxar de vacances i disfrutar. Tenim ganes de que ens expliquis tot. Una forta abraçada i que tingueu bon viatge de tornada i BON ESTIU A TOTHOM!!!!

  • #186

    Teresa, Juan y Estela (miércoles, 30 julio 2014 13:41)

    Saliva para contarnos (tu hermana anda con mi movíl y lo mandó sin yo despedirme,esta noche yo no dormire
    ...imagino que teneis todos ganas de dormir cada uno en su camita ,y de ver la, tll(la que se avecina)jajaja incluso el lavabojajajaja(verdad))))pues yaaaaaaaaaa estaissss aquiiiiiii BSZOS para todos chicossssss y para ti yo te lo doy dentro de poco,mi churriiiiii

  • #185

    Teresa, Juan y Estela (miércoles, 30 julio 2014 13:29)

    ÚLTIMO MENSAGE JOAN?YA ESTOY CARGANDO TU MOVÍL,(SIIIIIIIII))))TENGO EL MONO...DE VERTE(QUEDAN HORAS,APROBECHA AL MAXSIMO))Y GUARDA ENERGIA Y SALIBA ,PARA CONTARNOS TODOOOOOOOOOOOOO

  • #184

    Laurasupolla (miércoles, 30 julio 2014 13:00)

    Maideer eres una preex*-* tu ivas para dj de ibiza (a lo kiko rivera) pero te quedaste en mallorca...

  • #183

    A.R. (miércoles, 30 julio 2014 11:24)

    Atención familiares y amigos, quedan menos de 20 horas para que lleguen y ahora si que podemos decir todos juntos...
    ¡QUE VIENEN!... ¡QUE VIENEN!
    Amador Ribas

  • #182

    P.P. (miércoles, 30 julio 2014 11:12)

    Cuatro científicos catalanes, haciéndose pasar por monitores de esplai, tras experimentar durante 10 días con 14 jóvenes, a modo de conejillos de indias, demuestran que hoy en día aun sigue siendo posible vivir sin móvil, sin internet, sin consolas, sin videojuegos, sin televisión y sin tantos y tantos avances tecnológicos que en ocasiones pueden llegar a resultar... ¡TERRIBLES,... APOCALÍPTICOS... y ESTREMECEDORES!
    Pedro Piqueras
    (Director de Informativos Tele 5)

  • #181

    Josep Lluís (miércoles, 30 julio 2014 10:49)

    Hola a tothom!
    Es nota que ho paseu fantàsticament i ens alegrem molt. La Carla i l'Abel surten molt a bé a les fotos! I tot el grup. Felicitats també pels escrits de cada dia. Segur que l'experiència de estar tants diez sense telèfon será molt especial. Ja ens explicareu... Que vagi molt, molt bé!

  • #180

    J.C. (miércoles, 30 julio 2014 10:23)

    Después de ver todo lo que habéis hecho en estos 10 días, hay una cosilla que se me viene a la mente: Prefiero a los vecinos de Mirador de Montepinar. Porque yo, si no duermo mis 13 horitas no soy persona.
    Jorge Calatrava (Coque)

  • #179

    Judit, Jose y Eva (miércoles, 30 julio 2014 09:06)

    Buenos nochessss a todosssssss!!!!!
    Me encanta esto de leer todo lo que hacéis e investigar las fotos para no perder detalle.
    Esto se acaba la última noche que dormiis juntitos ehhhh pero no revueltos, pero pensad en los días que habeis pasado juntos que nunca olvidareis seguro.
    Monis sois mis heroessss de verdad.
    Besos y abrazos para todos

  • #178

    Mª Gracia (miércoles, 30 julio 2014 08:12)

    menudo tute os disteis ayer, aunque sé que a ti te encanta lo del deporte. Muchos recuerdos de tus amigos Sara , Miquel y Sergio, te echan también mucho de menos. un beso para todos.

  • #177

    Aina i Mar Clavell (miércoles, 30 julio 2014 00:03)

    Hola Maria!!!!!!!!!
    Quina enveja q ens dones, encara q les nostres colonies van ser molt divertides i superguais:-):-):-):-):-):-)
    Nosaltres ja hem arribat al poble i ens ho estem passant molt be.
    Molts petons de part de totes dues muac,muac,muac!!!

  • #176

    Muntañola's de Gaspar (martes, 29 julio 2014 23:48)

    ¡Por fin ayer volvisteis a salir de la casa!
    Y menudo tute que os pegasteis.
    Después de "descansar" dos días seguidos, volver a la acción con una caminata total de casi 12 kilómetros y con dos sesiones de natación (playa y piscina), debe ser durillo. Aunque, si estas "experiencia-esfuerzo-locuras" no se hacen a vuestra edad (incluidos monitores) luego es imposible hacerlas.
    Esta tarde hemos visto a Lei frente al Mistral. Iba algo "empanao" y a su bola, porque llevaba puestos los auriculares, pero aun y así nos hemos saludado de lejos.
    Por aquí, no hay más novedades que contarte, así que te enviamos todos los pares de besos que te quepan en la cara, con todo el ánimo, si es que lo necesitas, para que sigas disfrutando de tu aventura.
    MAY-PAY

  • #175

    Consol, papa i germana (martes, 29 julio 2014 22:48)

    Holaa Andreu i companyia!!!. Ja queda poc, ho sento pero es aixi. Amb la teva arrivada arriven les nostres vacances!!! Estarem junts i ens ho pasarem molt be. Tots tenim ganes de veuret. Ahhh a la majoria de fotos surts amb "el pijama de rallas"!! Jeje. Petons a tots. Monitors gracies per la vostra dedicacio, paciencia i feina, ensenyar bones maneres i valors. Els pares estem contents. oi???

  • #174

    Maria (martes, 29 julio 2014 22:46)

    Yáiza! Te iba a decir que esperaba que estuvieras pasando unos días al más puro estilo anuncio Estrella Damm, pero veo que aunque no es del todo así (¿o si?? :O) lo estás/áis pasando muy bien! ¡Me da un poco de envidia y todo! xD
    Aprovechad los últimos días para acabar de poneros morenos y de disfrutad del clima (aquí hace unos días muy feos :( ), de la isla y del ambiente buenrollero que habéis "creado".
    Nos vemos a la vuuelta!

  • #173

    Noa i Biel (martes, 29 julio 2014 22:22)

    HOLA MARIA!
    JA US QUEDA MOLT POQUET PER TORNAR.ESPEREM QUE HO ESTEU PASSANT MOLT BÉ.
    TENIM MOLTES GANES DE QUE ENS EXPLIQUIS TOT EL QUE HAS FET.
    UNA FORTA ABRAÇADA PER TOTHOM!!

  • #172

    Med (martes, 29 julio 2014 21:50)

    Pablo!!! He vist les fotos i es veu que t'ho estás passant super bé. M'alegro moltíssim. La veritat és que per aquí et trobem a faltar, jo i la resta. Espero que a tu t'estigui sortint tot bé, ja m'entens. Per cert, estic fent el que et vaig prometre. Petons!!!

  • #171

    Àngel i Montse (martes, 29 julio 2014 21:07)

    Bona nit, Mariona! Ahir i avui a Barcelona ha plogut molt. Fins i tot fa fresqueta! Esperem q per Mallorca el temps es comporti, al menys fins q arribeu a casa. Segons els amics de tv3 us farà bon dia, esperem q no s'equivoquin. Com avui sembla el dia de l'ensaïmada (tots els pares en parlen), nosaltres, si pot ser també voldriem la nostre ( ja saps cabell d'Àngel i sobrasada) i si no pot ser doncs... ja la comprarem per aquí!! Bé rateta, aprofita el que us queda i demà, quan recolliu, no t'oblidis res!! Ptons!

  • #170

    ainoa zafra siles (martes, 29 julio 2014 21:07)

    Hola Mariona! Espero q tu estiguis pasant molt be a Mallorca amb els teus amics.
    et trobo a faltar en la piscina, el socorrista m'ha preguntat per tu.
    jijjjiji.
    bueno pasaho molt be guapa
    petons♥♥♥

  • #169

    A.R. (martes, 29 julio 2014 20:59)

    ¡Si cena con amiguetes, llévese unos salmonetes!
    ¡Si cena en el Esplai Mainada, llevése un buen pez espada!
    Antonio Recio
    (Mayorista, no limpio pescado)

  • #168

    La tieta Raquel (martes, 29 julio 2014 20:59)

    Pero quines fotos mes guais!!!!!
    Mariona estas guapiiiiiiisima com sempre. Jijijji. Records de la Zafrilla. Muak muak muak

  • #167

    Arcoiris! (martes, 29 julio 2014 20:01)

    Yáiza, cada día te observo desde el parque Europa, tu ventana da a la calle y siempre te veo estudiando con tus libros ( como me pone cuando estudias.. ) pero ahora que te has ido solo puedo comentarte por aquí..



    Vuelve ya y vamos a tomar algo al bombay andaaa!!

  • #166

    Teresa,Juan y Estela (martes, 29 julio 2014 19:56)

    Holaaaaaa,mi churri!!!!!!!!!poco quedaaaaaa para vernossss,(aguanta un poco màsssss jajaja,no llores))))el pueblo se llama como la plaza donde tu juegas a la pelota,que bien que salgais de la casa y os culturiceis un poco;que fotos chulas y tu con tus gafassss y tu camiseta y tu pantalón y tu pañuelo ,para comerte con patatasssss joio))))))))))màs guapo no se puede ser¿como lo hacesssss?????? Bueno sigue disfrutando ,por que cuando estes en casa ,me limpiaras ,me cocinaras ,me cantaras y me compraras todos los díassss jajahaja ,tu hermana que te añora , tu padre que te adora y yo (que eres mi respiraciónnnnnn Jon)))jijiji

  • #165

    Sofà d'en Carles (martes, 29 julio 2014 19:47)

    Hola, estimat Carles!
    Trobo molt a faltar el teu delicat cul assegut sobre la meva flonja i suau pell de cachemira. Bé, de fet segur que em trobes a faltar més tu a mi. Em compres per deixar-me ben abandonat....si és que això és es colmo!!
    Aviat ens veurem, i podrás retrobar-te amb els teus microsueños, aquells que tan et caracteritzen...
    Una abraçada, peluxín.

    El teu sofà

  • #164

    Elsa (martes, 29 julio 2014 18:41)

    Hola Yáiza (alias el alma de la fiesta)! Me alegra ver que estás exprimiendo hasta el último segundo rodeada de tus afectos, disfrútalo y recuerda que la actividad no cesa al volver :) Un besito guapetona!
    PD: Espero que tanto viaje en bici haya dado sus frutos xD

  • #163

    Rosa i Manel (martes, 29 julio 2014 17:42)

    Hola Tanit !!
    Ja es veu a les fotos que tots esteu molt bé!!
    Nosaltres també, esperant vacances, ja només ens queden "tres madrugones". Gaudiu molt del que us queda!!
    Per aquí ja se us troba a faltar!!! Petonets!!!
    Monis: Moltes gràcies per tot!! un petó per vosaltres.

  • #162

    Marta, Tere i Jo (martes, 29 julio 2014 16:51)

    Holaaaaaa!!!
    Quina tranquilitat nena. A casa s´està molt tranquila i recollida. Quan tornis recordarem aquesta tranquilitat. Encara així et trobem a faltar molt.
    P.D
    Recorda que volem una ensaïmada tamany familiar extra.
    T´estimem molt.

  • #161

    Un gat taronja (martes, 29 julio 2014 15:52)

    Espero i desitjo amb moltes ànsies que quan torneu, vingueu carregats d'ensaïmades de cabell d'àngel. Això de no haver cabut a la motxila del Carles i no he pogut disfrutar del sol mallorquí m'ha afectat, crec que només una bona ensaïmada podrà fer-me feliç...





    Att. El vostre gat preferit!

  • #160

    Fontis i Palmis (martes, 29 julio 2014 14:49)

    Anna te pedimos que nos traigas ensaimadita rellena de cabello de angel :3
    Tus amiguis de port de la selva te esperan con impaciencia jeje
    Espero que os lo paseis chachis lo que queda!!!

    un beso para Anna y para los monitores :3

  • #159

    TERE , MARTA I JOAQUIM (martes, 29 julio 2014 12:45)

    Maria!!!
    29, 30, 31 i a tornar a agafar forces per les vacances amb els papes i la Marteta.
    Et trobem a faltar molt!!!!
    Petonets guapa!!!

  • #158

    Para Joan de Sheila (martes, 29 julio 2014 09:30)

    Teteee!! Me encanta cada día ir leyendo lo que hacéis!! Me mantengo informada de todas vuestras aventuras. Yo tambien quiero ir!!!!! Jajaja. Disfruta guapooo!!

  • #157

    Judit Jose y Eva (martes, 29 julio 2014 09:06)

    Hola Cariñote.
    Buenos días o cuando lo leáis buenas noches.
    Recuerda que lo que estas viviendo son unas vacaciones quedate con lo bueno incluyendo las tareas de casa que tenéis cada día, esas me interesan y mucho vale jijiijiji.
    Es broma te quiero tal y como eres.
    Besos de toda la familia TKM.

  • #156

    Deni (martes, 29 julio 2014 01:41)

    Estimats monis, aquesta casa i aquesta illa ens porten molts records als que hi hem estat.
    Gaudiu molt, petons per tots!!!,
    Pd: Mi Carles, recuerda que me gustan las ensaimadas de crema. TQ muaaaaa

  • #155

    Bob esponja (lunes, 28 julio 2014 23:52)

    hola amigos de esplai mainada! aqui estoy debajo del mar con mi amigo patricio estrella me han dicho que estais al lado del mar de mi casa de mallorca(benissalem)
    mi amigo "el pescaito" me ha dicho que a sus amigos le han pescado.
    Bob esponja.

  • #154

    JUSTIN BIEBER (lunes, 28 julio 2014 23:38)

    Hello Núria; desde miami EE.UU, tengo aqui un puertoriqueño llamado Marc Antonhy que esta traduciendo lo que digo, creo que estas en Palma en mi casa de Benissalem. Espero que te guste, yo aqui en miami, dando un concierto, que por cierto te dedicaré la canción que más te gusta, que es la de BABY. Un saludo de Justin Bieber. Bye, Bye. bilyber.

  • #153

    Consol (lunes, 28 julio 2014)

    Hola Andreu. Anem fent el seguiment dels comentaris y fotos de tot el que feu. Ja hos queda menys. Suposso que tens ganes de tornar a casa ???. Avui aqui ha diluviat menys mal que ja tots erem a casa. Veig que estas mol moreno. T' anyorem. Petons. Segurament et vindra a buscar la Miriam. Si arribas mes tard de les 20 h. Potser si que podrem venir en moto. Adeuuuu Andreuuu.

  • #152

    Elsa Egea (lunes, 28 julio 2014 22:01)

    Que be que us ho esteu passant!
    Tanit la semana que be estic a palamos i ahir vaig estar parlant amb els teus pares i ens deixen quedar, segur que quedarem mes d'un dia :)
    Fins un altre!

  • #151

    Nerea (lunes, 28 julio 2014 21:41)

    Hola Maria y Nuria! Me ha dicho Niall y Justin que os dan besos, y que les gustaria conoceros, estuvieron el otro día cenando en mi casa y :::::)))) JAJAJAJAJA
    Buenos guapis, seguir pasandolo bien, os loveo!

  • #150

    Teresa y Juan (lunes, 28 julio 2014 21:32)

    Hola!equipazo de MONITORESSSS!!!!!!! Mejor dicho,FAMILIA""""graciassss una vez màs a los cuatro (por aqui esta diluviandoooo)))y no es broma "chao ,chicos /as

  • #149

    Paco Gorriz (lunes, 28 julio 2014 21:30)

    ¡ Hola nieta ! El otro dia no me pude despedir de ti porque pensaba que te marchabas el lunes por la noche, pero no fué así. Solo deseo que lo estes pasando bien y que disfrutes al máximo. Un besazo y hasta la vuelta.

  • #148

    Àngel i Montse (lunes, 28 julio 2014 21:19)

    Hola porquets!! Ahir si que ho passaria-ho be amb la revolcada de colors! Mira que sou marranos, eh!! La foto fa patxoca. Tots bruts i els monis amb la samarreta immaculada!! No ens podem creure que cap monitor no hagi rebut una esquitxada de pintura. És més, como no us veu aliar tots contra ells? Sou massa bons, joves. Mariona, cuca, passa-ho be! Mooooolts petons! Tenim moltes ganes que arribi dijous i que ens expliquis els detalls. Fins demà!

  • #147

    E.P. (lunes, 28 julio 2014 20:39)

    (rectificación al mensaje #144)
    Sois el vivo ejemplo de la incuestionable eficacia de mis principios políticos: Talante y diálogo.
    Enrique Pastor
    Concejal de Juventud y Tiempo Libre

  • #146

    M.A. (lunes, 28 julio 2014 20:36)

    Yo rechace una oferta para ir de monitor a estas colonias, me equivoqué claramente. Fue un craso error, pero si aún estoy a tiempo de ir a echar una mano, hacedme un llama-cuelga.
    Máximo Angulo (Maxi)