Colònies d'Estiu 2016

DISSABTE 2 DE JULIOL

Pensàvem que no arribaria mai el dia... Mesos i mesos d’escola, deures, estudi... Ja molt lluny ens quedaven les darreres colònies d’estiu, ara fa tot just un any. Però finalment ha arribat el gran moment, els dies de l’any que esperem amb més il·lusió: les colònies d’estiu!!! I, com ja sabeu, aquestes no són unes colònies qualsevol, ja que són les del 35è aniversari de l’Esplai Mainada. La majoria de nosaltres ens hem llevat amb els primers rajos del sol, amb els nervis de saber que ben aviat ens retrobaríem amb els nostres amics de l’esplai. Alguns els veiem cada dissabte i d’altres només a l’estiu. A més a més, ocorre cada any, de ben segur que nous companys ens estaven també esperant per poder viure tots plegats una nova aventura. Només ens quedava tancar les motxilles, agafar l’esmorzar i el dinar i enfilar el camí que ens portaria fins a l’esplai. Ha estat aquí on ens hem acomiadat de tots vosaltres, just en el moment d’agafar l’autocar. Sabem que us heu quedat molt tristos i que res podrà omplir la buidor que hem deixat a casa. A partir d’ara ho tindreu tot endreçat, el silenci s’apoderarà de les habitacions, la rentadora agafarà vacances... En fi, serà dur, però no patiu que nosaltres ja som grans i ens toca fer la nostra durant uns dies. Després d’una breu pausa per esmorzar, per fi hem arribat a la casa que ens acollirà al llarg d’aquests nous dies, als afores de Sant Guim de Freixenet. Com serà el camp de futbol i la piscina? Quanta gent hi cabrà a cadascuna de les habitacions? Ens tocarà la llitera de dalt o la de sota? Totes aquestes i moltes d’altres incògnites cabdals per a nosaltres en els següents dies s’han anat desvetllant a poc a poc. Després d’una breu estona de temps lliure, on ens hem pogut començar a familiaritzar amb els entorns de la casa, ha arribat el moment de menjar-nos els entrepans que ens heu fet abans de marxar. Teníem una gana molt gran, així que ràpidament tornàvem a estar al pati de la casa on, tot i que el sol brillava amb força, la temperatura era bastant agradable. Però poca estona hem tingut abans del gran moment: conèixer les habitacions! Les típiques corredisses s’han succeït per poder-nos fer amb els millors llits i, amb no tanta rapidesa, hem desfet les motxilles, hem posat el llençol i el sac i hem acomodat els nostres peluixos. De tornada al pati de la casa els monitors han vingut a buscar-nos ben esverats, ja que havien fet una troballa espectacular. Davant d’aquesta notícia, temps ens ha faltat per entrar a la sala de la casa, on no diríeu mai qui ens estava esperant: el Tió. Sí, sí, com ho llegiu... El mateix Tió de Nadal en persona, bé, millor dit, en tronc! Com us podeu imaginar, ens hem quedat ben bocabadats! Un minúscul Tió ens ha explicat que es pensava que ja havia arribat el Nadal, ja que només el treuen de l’armari en aquelles assenyalades dates, i que no sabia ben bé que estava fent allà. Estava una mica moix, ja que feia més de set mesos que no sortia i tenia moltes ganes de fer caca, però no en podia fer, perquè anava del tot restret. En aquest moment ha aparegut la iaia propietària del Tió i en ha explicat que només podria fer caca si li trobàvem un kiwi màgic que havia agafat algun animal del bosc. Ràpidament ens hem dividit en quatre grups i hem anat a la recerca del kiwi perdut. El gos ens ha posat una prova d’intel·ligència; el gat, una d’equilibri; la vaca, de memòria; la prova de la llebre ha estat de velocitat; i la de la zebra ha estat de camuflatge. Però el kiwi el tenia l’esquirol, que ens l’ha tornat amablement, després de fer-li un ball. Ja podíem portar la preuada fruita al Tió que li ha permès fer una caca immensa: tot el berenar i unes polseres que ens identifiquen en els nostres respectius grups. Després de menjar-nos unes galetes de xocolata boníssimes ha arribat un altre dels grans moments de les colònies: la primera piscina!!! I ens hem endut una altra bona sorpresa: la piscina és circular, així que no patiu que no ens podrem donar cap cop amb les cantonades. La temperatura era ideal, així que ens hem estat una bona estona en remull, abans de passar per la dutxa diària i sortir ben perfumats i repentinats. El sopar ja ens estava esperant, avui amanida freda de patata, pernilets de pollastre al forn i un iogurt. Gràcies a això hem agafat l’energia necessària que ens ha permès arribar fins al final del dia. De tornada al pati de la casa, no han passat ni deu minuts que el Tió ens ha fet anar a la sala, perquè havia tingut una pensada... Com ja sabem, el Tió amb prou feines viu els quinze dies de l’any que li donem de menjar per poder cagar els regals la nit de Nadal, però després torna al seu armari i no s’assabenta de la resta d’esdeveniments que succeeixen al llarg de l’any. Aprofitant que estàvem tots nosaltres ens volia proposar accelerar l’any i comprimir-lo en nou dies. D’aquesta manera podria viure totes les festes que nosaltres celebrem al llarg dels 365 dies. El problema és que no sabia com fer-ho, però sí qui el podia ajudar. Temps li ha faltat per organitzar una trucada d’Skype amb els seus amics els Reis Mags d’Orient. Aquest ens han dit que ens ajudarien sense problema i que tot el que havíem de fer era creuar un tub màgic que just ara estava instal·lat a la porta de la casa. Després de travessar-lo ens hem trobat a tots els monitors ben abrigats amb les jaquetes, les bufandes, els guants. Ens havíem traslladat al 31 de desembre del 2015. Com us podeu imaginar, tota la casa estava nevada i ben guarnida per al Nadal: confeti, serpentines, guirnaldes... I tot ben presidit per un immens arbre de Nadal. El primer que hem fet és celebrar l’aniversari del Byron, que fa els anys aquest dia. Com no podia ser d’altra manera, el següent que havíem de fer era donar la benvinguda al nou any amb les tradicionals campanades a cop de raïm. Ara ja estàvem de nou al 2016, però al seu inici, el mes de gener. Després d’aquesta sorpresa, encara hem tingut temps de fer una petita activitat per grups, abans d’encaminar-nos cap a les nostres habitacions, no sense abans posar les nostres sabates al menjador i posar el pa i l’aigua pels camells. En el nostre any accelerat, aquesta serà la nit de reis. Ara ja només ens quedava rentar-nos les dents, posar-nos el pijama, retrobar-nos amb els sacs i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem viscut un dia molt i molt intens, però això no ha fet més que començar. És possible viure tot un any en nou dies? Si aquesta és la nit de reis, quin dia serà demà si hem accelerat el temps? Quins regals ens portaran els reis? Què dinarem demà? L’aventura no ha fet més que començar!!! Mares i pares, no patiu que el Reis Mags i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIUMENGE 3 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat tots junts aquestes colònies d’una manera molt especial... Unes alegres nadales ressonaven per tota la casa. I és que, si ho recordeu, ahir vam començar el nostre peculiar Nadal. Tal com ocorre el matí del dia de reis quan estem a casa amb vosaltres, ens ha faltat temps per sortir corrents del llit, encara amb els pijames posats, i anar cap a l’arbre de Nadal per veure què ens havien portat els reis. No us podeu ni imaginar el goig que feien les sabates que vam posar ahir abans d’anar a dormir, totes plenes a vessar de llaminadures. Els monitors ja ens han avisat que no calia menjar-les totes de cop i que ens les podíem guardar per a la resta de les colònies, però nosaltres no podíem fer aquest lleig als reis mags i a alguna que altra llaminadura hem saludat mentre ens rentàvem la cara i ens vestíem. Per cert, a l’arbre no només estaven plenes les sabates, sinó que també hi havia un munt de regals embolicats que no sabíem que eren. Just abans d’esmorzar, i ja tots junts, hem desvetllat la incògnita que ens ha tingut gairebé tota la nit sense dormir dels nervis típics de la Nit de Reis. Melcior, Gaspar i Baltasar ens havien portat un munt de jocs per poder compartir amb tots els amics al llarg de les colònies: xurros per a la piscina, un bumerang, una pilota, jocs de cartes, jocs de taula, i moltes coses més... Gràcies als reis el ventall d’opcions per a les estones de temps lliure s’acabaven de multiplicar! Sense temps de reposar-nos d’aquesta alegria ha arribat l’hora d’agafar la primera dosi d’energia del dia, gràcies a un esmorzar amb llet i suc i ple de panets, melmelada, galetes... Bé, i alguna que altra llaminadura que seguíem despistant furtivament quan els monitors es donaven la volta, o ho feien veure. I també hem aprofitat per celebrar els aniversaris del mes de gener, on cada homenatjat ha pogut bufar l’espelma del seu pastisset. Però tot a la vida no és alegria i disbauxa, així que, com sempre que anem de colònies, ha arribat un altre dels grans moments esperats per a tothom: el retrobament amb les baietes, els draps, les escombres... Buf! Alguns ja ni recordàvem el seu funcionament. Però no patiu, que als monitors no els hi ha costat gaire fer-nos memòria. Uns hem netejat el menjador, altres hem rentat els plats, uns quants ens hem posat a fons amb els exteriors de la casa i a un grup afortunat li ha tocat la grossa del dia: netejar els lavabos! Hauríeu de veure quina traça tenim alguns amb les tasques domèstiques i quina habilitat tenim d’altres per intentar escaquejar -nos sense que s’adonin els monitors. Després de deixar la casa ben neta i polida hem pogut anar sortint al pati de la casa i estrenar alguns dels regals que ens han portat els Reis Mags aquesta nit. I gairebé sense adornar-nos hem entrat al mes de febrer del nostre any accelerat, amb la celebració de Sant Valentí. D’aquesta manera, ens hem dividit en els quatre grups de serveis i cadascun d’ells hem hagut de passar per quatre proves diferents relacionades amb l’Amor: l’ajuda, la comprensió, la confiança i l’equilibri de la vida. Després de superar cada repte hem obtingut les peces per poder formar un cor, cada grup d’un color diferent, que hem decidit guardar per a la tarda, quan vingués el Miquel Àngel a fer la missa de les colònies. Ja era mig matí i el sol brillava amb força, però abans d’anar a la piscina encara hem tingut temps de fer una altra activitat, ara ja dividits amb els nostres grups d’edat. Els Petits hem fet una cursa de bales, els Mitjans hem buscat el tresor d’un pirata al fons del mar, els Grans han anat a donar la benvinguda al Carnestoltes amb una desfilada de disfresses i els Ganàpies hem fet equips i hem competit per aconseguir el màxim de punts possibles sense que els altres ens prenguessin els nostres. Ara sí que estàvem ben acalorats, així que, sense dubte, la millor opció era retrobar-nos amb la nostra piscina circular i estrenar el munt de xurros que ens han portat els Reis Mags. Hauríeu de veure com flotàvem i què bé ens ho hem passat. Però amb tanta activitat les forces començaven a defallir i ho hem arreglat ràpidament amb un bon dinar: macarrons amb tomàquet i taquets de pernil, calamars a la romana amb amanida i un plàtan. No hem deixat res al plat!!! Ah! I després de les postres hem celebrat els aniversaris del mes de febrer bufant les espelmes. De nou al pati de la casa, mentre d’altres recollien el menjador o rentaven els plats, encara hem tingut temps de seguir estrenant les nostres noves joguines. Però no gaire estona, perquè a primera hora de la tarda ha aparegut el Senyor Carnestoltes per explicar-nos que li havien robat el seu nas, i que sense ell no podria celebrar la seva festa i, per tant, nosaltres tampoc. I com que no teníem cap ganes de quedar-nos sense aquesta esbojarrada festa, no hem dubtat ni un moment en ajudar-lo en tot el que fes falta. El Rei Carnestoltes ens ha explicat que el seu nas el tenia el Senyor Espardenya. També ens ha informat que per cada cinc minuts que passessin sense que ell recuperés el seu nas hauríem de pagar una penyora. Després de, per fi, trobar al Senyor Espardenya, aquests ens ha dit que ens tornaria el nas si li donàvem les seves espardenyes que les tenia el Senyor Enigma. No ha estat fàcil, però finalment l’hem trobat i ens ha dit que ens tornaria les espardenyes si tornàvem unes pilotes de golf al golfista. Ara sí que el Senyor Enigma ens ha tornat l’espardenya per al Senyor Espardenya, però aquest ens ha dit que el nas ara el tenia la Senyora Mercè i que ens el tornaria si li portàvem uns fils. En definitiva, no hem fet més que anar amunt i avall. Ens han marejat de totes les maneres i, per si això era poc, cada cinc minuts hem hagut de pagar penyora: posar-nos la samarreta del revés, canviar-nos les sabates de peu, portar la samarreta al cap... Però finalment el Rei Carnestoltes ha recuperat el seu nas i ho hem anat a celebrar a la piscina, per aprofitar els darrers rajos de sol de la jornada. Ben dutxats i perfumats hem fet la missa de les colònies amb el Miquel Àngel i li hem donat els cors. Aquí hem pogut reflexionar sobre l’Amor i tot el que havíem aprés amb les diferents proves de l’activitat del matí. El sopar ja ens estava esperant, puntual i calent: espinacs amb beixamel gratinats, frankfurts amb patates fregides i unes natilles. A més a més, també hem celebrat els aniversaris que s’han anat succeint al llarg de la tarda i fins al moment actual, 17 de març de 2016. La nit ja era tancada sobre Sant Guim de Freixenet i ho hem aprofitat per fer les darrers activitats del dia. Els Petits hem explicat contes, els Mitjans hem buscat un Leprechaun aprofitant que el 17 de març és Sant Patrici, els Grans i els Ganàpies hem fet diversos jocs dins l’habitació. Els nostres sacs ens cridaven amb força, així que ens hem rentat les dents, ens hem posat el pijama i hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit, per acomiadar el segon dia de les nostres colònies. Els Reis Mags, Carnestoltes, Sant Patrici... I tot el mateix dia! Ens hem llevat el 6 de gener i anem a dormir essent 17 de març. Quants dies podrem viure demà en un de sol? Sabeu algun altre lloc on això sigui possible? Mares i pares, no patiu que el Rei Carnestoltes i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DILLUNS 4 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat, igual que ahir, al compàs de la música que sonava per tota la casa, però avui totes les cançons estaven relacionades amb la nova estació que hem iniciat mentre dormíem: la primavera! Mentre anàvem al lavabo a rentar-nos la cara ens hem adonat que les flors havien brotat per tota la casa. Tots els racons tenien un color especial! I és que l’any segueix avançant ràpidament, així que sense temps per perdre ens hem vestit i hem anat a rebre la primera dosi d’energia del dia, l’esmorzar. Llet, sucs, melmelades, torrades amunt, galetes avall... Quina gana! Semblava que havien passat dies i dies des del sopar d’ahir. Ah! També hem celebrat els darrers aniversaris del mes de març. Amb la panxa ben plena i de tornada al pati de la casa hem fet la primera activitat del dia tots junts. Hem explicat i comentat un conte que tractava sobre la superació i la importància de no rendir-se mai fins a aconseguir els nostres objectius, sempre ajudant als altres a assolir els seus. Després d’això, per fi ha arribat un dels moments més esperats del dia. Els draps, baietes, escombres i tots els seus amics ja ens estaven esperants amb ganes i il·lusió per ajudar-nos a deixar la casa en perfecte estat. Ja portem tres dies de colònies i cada vegada costa més posar ordre a les habitacions, però una vegada més ho hem aconseguit! Bé, si més no ho hem intentat! Demà al matí tindrem una nova oportunitat de retrobar-nos amb tots els estris de neteja i seguir perfeccionant les nostres habilitats domèstiques. I amb tot això i sense adonar-nos, ha arribat la Pasqua! Així doncs, els Petits i els Mitjans hem anat a buscar el conill de Pasqua que anava perdent els ous en la seva fugida. N’hem trobat un bon grapat i estaven boníssims! Que poc ens esperàvem que fossin de xocolata. Davant de tal sorpresa poc han pogut dir els monitors, que ens han deixat tastar uns quants i ens han guardat la resta a la nevera per a més endavant, ja que la calor s’ha presentat amb força i teníem por que se’ns desfessin. Mentrestant, els Grans hem fet un taller d’espelmes amb forma d’ou i els Ganàpies hem decorat un ou que haurem de portar sempre a sobre i protegir de la resta de companys i monitors que, maliciosament, intentaran aixafar-nos. Com ja us hem explicat, feia molta calor, així que no podíem fer res millor que anar a refrescar-nos a la piscina, just abans de dinar, avui amanida freda de llenties, barretes de lluç i meló. Estava tot boníssim i ho hem agraït molt, ja que començàvem a tenir les nostres reserves d’energia una mica baixes. Havia arribat el moment de recollir el menjador, fregar els plats i, els més afortunats, tornar al pati de la casa a jugar amb els regals que, si ho recordeu, ens van portar fa mesos els Reis Mags. Ah! I també hem celebrat els aniversaris de la primera quinzena d’abril. Estàvem ben entretinguts amb les pilotes, jocs de taula, bumerangs..., quan de sobte ha aparegut d’entre els arbres la iaia propietària del Tió per demanar-nos un favor. Com tots deuríem saber avui era 23 d’abril, Sant Jordi, i li feia molta il·lusió que regaléssim roses a tots els avis i àvies que trobéssim pel poble i que, d’aquesta manera, compartíssim amb ells la nostra alegria. Ens ha sembla una gran pensada, així que els Petits i els Mitjans hem fet uns dibuixos de roses ben bonics i els Grans i els Ganàpies les hem fet amb paper de seda i uns palets de fusta. Ens hem esforçat molt, ja que l’ocasió bé ho mereixia i ens han quedat unes roses precioses! Ja estàvem preparats per dur a terme la tasca que ens ha encomanat la iaia del Tió. Just en aquell moment hem començat a veure una columna de fum que venia d’un incendi al poble del costat, però no us preocupeu, perquè el foc estava molt lluny i els monitors ho han tingut controlat en tot moment. A més a més, el nucli urbà del nostre poble, Sant Guim de Freixenet, estava en sentit contrari, així que sense cap problema ens hem dirigit fins a la seva Plaça de l’Església on hem berenat unes galetes de xocolata boníssimes que ens han donat l’energia necessària per començar a repartir roses a tots els avis i àvies que ens hem anat trobant pel carrer. Uns hem recorregut els carrers de la dreta de la plaça, altres els de l’esquerra i alguns, fins i tot, hem entrat al casal d’avis del poble on ens han rebut amb els braços oberts i molta alegria. Els hi ha fet tanta il·lusió rebre les nostres roses de Sant Jordi que, fins i tot, ens han donat llaminadures i molts petons. Ens han explicat moltes històries i anècdotes sobre el poble. A més a més, hem tingut l’oportunitat de conèixer a l’oncle d’en Gerard Piqué, el futbolista del Barça, que ens ha ensenyat la plaça on va donar els seus primers xuts. Com us podeu imaginar hem deixat el poble ben trasbalsat, alhora que hem donat temps a què el foc s’apagués completament. Amb la satisfacció de la feina ben feta i d’haver repartit alegria per tot el poble, hem enfilat els tres quilòmetres que en un tres i no res ens han conduït de nou fins a la casa que ens acull. Estàvem ben cansats i suats, així que cap cosa millor que una dutxa ben reparadora i un bon sopar: sopa de fideus, truita de patates casolana i un flam. I com no podia ser d’altra manera, també hem celebrat els darrers aniversaris del mes d’abril. La nit ens ha portat les darreres activitats del dia. Els Petits hem sortit pel bosc equipats amb les nostres lots a la recerca dels gamusinos, els Mitjans hem fet una subhasta de llaminadures i altres sorpreses amb els punts que hem trobat pel bosc i els Grans i els Ganàpies hem fet jocs de punts. Com heu pogut llegir, ha estat un dia de moltes aventures, un dia que ha durat més d’un mes, així que amb prou feines ens han quedat forces de rentar-nos les dents, posar-nos el pijama i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. Avui hem viscut la Pasqua i Sant Jordi, hem celebrat set aniversaris, hem vist foc sense cremar-nos i hem repartit roses i alegria per tot el poble... Però el més important, una vegada més, és que ho hem viscut tots junts. I junts seguirem demà quan el regne de la foscor doni pas a un nou dia, carregat d’un munt d’experiències i aventures per poder compartir. Mares i pares, no patiu que Sant Jordi i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMARTS 5 DE JULIOL

Com cada matí, la sortida del sol ha donat inici a un nou dia sobre Sant Guim de Freixenet. Tot just amb el cant del gall, bé..., potser una miqueta més tard, però tampoc no gaire, la música que ressonava per tota la casa ens anunciava que era el moment de sortir dels nostres sacs, rentar-nos la cara i vestir-nos. Ara ja estàvem preparats per viure les aventures que encara estaven per arribar. Però per això ens mancava la primera dosi d’energia del dia, cosa que hem arreglat ràpidament amb l’esmorzar: llet, suc, galetes, crema de xocolata, magdalenes... No sabíem què escollir entre tant assortiment, però no hem trigat gaire en omplir les nostres panxes fins dalt. I com que el dia és llarg, però l’hem d’aprofitar al màxim, ràpidament hem anat al pati de la casa a fer la primera activitat del dia, i tots junts hem llegit un conte que ens ha permès reflexionar sobre el fet d’estimar-nos a nosaltres mateixos, tot acceptant les diferències dels altres. Havia arribat, un dia més, el gran moment: tornar a la casa el seu millor aspecte. Les escombres, els draps i les baietes han dansat com mai des que estem de colònies. Val a dir que cada dia ho fem millori en menys temps. Ja veureu com us poseu de contents quan tornem a casa i us demostrem totes les tasques domèstiques que hem après a fer aquests dies! Si recordeu ahir vam anar a dormir essent finals d’abril, així que avui ja estàvem  en el dia 1 de maig, Dia del Treballador. I com no podia ser d’altra manera, hem fet honor a la festivitat que celebràvem, tot i que ja veureu que de festa poc... El primer que hem fet ha estat dividir-nos en grups de set i els monitors ens han donat una quantitat de diners inicials per poder muntar la nostra paradeta del mercat. Amb aquets diners hem pogut comprar tot el que necessitàvem per poder-la muntar, tenint en compte que totes havien de ser diferents: bar, polseres, massatges, pescar aneguets, “body painting” i teatre. Quan ho hem tingut tot a punt, hem obert les nostres paradetes i, d’aquesta manera, hem gaudit dels serveis que ens oferien els nostres companys, però sempre tenint en compte que no podíem deixar sola la nostra paradeta, per tal de no desatendre als possibles clients que s’hi passessin. A més a més, oferint els nostres serveis podríem, també, aconseguir més diners per gastar en les altres paradetes que més ens agradessin. Així doncs, hem gaudit de grans refrigeris i massatges, ens hem divertit pescant aneguets, ens hem fet polseres i pintat el cos i hem rigut de valent amb les obres de teatre improvisades dels millors actors de la comarca. Amb tant comprar i vendre us podeu imaginar que ens hem ben acalorat, així que no hem trobar millor opció que refrescar-nos a la piscina fins que s’ha fet l’hora de dinar, avui espaguetis a la carbonara, crestes de tonyina amb amanida i préssec en almívar. I amb les postres han aparegut els petits pastissets amb espelma que ens anunciaven la celebració dels aniversaris del mes de maig. Però no tot és gresca i xerinola, així que després de dinar hem hagut d’escombrar el menjador, fregar els plats... Els més afortunats hem pogut gaudir d’una estoneta de joc al pati de la casa o d’alguna que altra migdiada, però no patiu que ja ens hem encarregats que els monitors no tinguessin aquest privilegi, ja que volem que aprofitin al màxim cada moment que estan amb nosaltres. La tarda ens ha portat un tradicional taller de totes les colònies: tenyir les samarretes. Però aquest any hem posat en pràctica una nova tècnica d’estampació que esperem que us agradi quan ens veieu arribar amb elles posades. Però per això encara haurem d’esperar, perquè ara les tenim embolicades esperant que s’acabin de tenyir. Sí, sí..., heu llegit bé! Embolicades!!! No us donem més detalls que volem que sigui una sorpresa! Els efectes del dinar començaven a esvair-se, així que havia arribat el moment de recuperar forces amb unes magdalenes amb xocolata, que ens han permès seguir amb energia les darreres activitats de la tarda. Els Petits hem fet curses de vaixells a la piscina, els Mitjans hem fet un joc de preguntes sobre les pel·lícules de Disney, els Grans hem fet jocs amb pilota i els Ganàpies un partit de voleibol. Com podeu imaginar, amb tanta activitat el millor en aquest moments era, sens dubte, una reparadora dutxa d’on hem sortit ben perfumats i pentinats. Quan el sol ha començat a caure sobre el cel de la casa el Tió ens ha cridat a la sala on està ubicat aquests dies i... Quina sorpresa!!! Ha crescut des de la darrera vegada que el vam veure! Li estan venint molt bé les pells de fruita i altres restes de menjar que li anem portant de tant en tant. Amb molta alegria ens ha anunciat que l’any ja s’havia accelerat fins a les acaballes del mes de juny, tot just la nit del 23 de juny, és a dir, la revetlla de Sant Joan. I com que tal esdeveniment s’havia de viure d’una manera molt especial, els sopar d’avui es faria en un pati de la casa engalanat per a l’ocasió. Hauríeu d’haver vist quin goig que feien totes les tauletes presidides per una espelma i les guirnaldes sobre els nostres caps. Tot i la festa no ens hem escapat de menjar una boníssima verdura sofregida amb pernil i tomàquet. I amb el segon plat ha arribat l’alegria, una hamburguesa a la qual li hem pogut afegir tots els ingredients que més ens agradaven: bacó, formatge, tomàquet, enciam, maionesa... I tot acompanyat amb les seves corresponents patates fregides. I de ben segur que ja heu endevinat quines han estat les postres d’avui... Doncs sí, no esteu pas equivocats: la típica coca se Sant Joan! Però la nostra venia amb una altra sorpresa, les espelmes de l’aniversari, aquest més oficial, de la Lucía, que avui feia 14 anys. I tampoc hem oblidat tots els aniversaris del mes de juny. Després de sopar i, per concloure la festivitat com mana la tradició, hem escrits tots un desig en un paper per després cremar-los tot junts, esperant que, d’aquesta manera, es compleixin tots ells. I mentre estàvem de celebració la nit ha caigut sobre la casa, i amb ella han arribat les darreres activitats del dia. Els Petits hem fet dibuixos amb bengales de colors, els Mitjans hem sortit a acampar als exteriors de la casa, els Grans hem anat a veure estels i explicar històries sobre ells i els Ganàpies un joc d’escapisme. Avui sí que amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. El Dia del Treballador, tallers, piscina, la Revetlla de Sant Joan... És possible viure tants dies en un de sol? Doncs nosaltres seguim demostrant que sí! Demà arribarem a l’equador de les nostres colònies, l’equador de l’any. L’any passa de pressa i les colònies també, així que sabem que hem d’aprofitar cada moment que estem tots junys. I junts seguirem demà quan la lluna i els estels donin pas al sol que ja ens espera. Mares i pares, no patiu que Sant Joan i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIMECRES 6 DE JULIOL

Quan la música ha començat a sonar per tota la casa no hem tingut cap dubte... Un nou dia iniciava el seu camí, avui mitja hora més tard. Tot i que com veieu ens ho estem passant d’allò més bé, el pas dels dies i les aventures comencen a deixar petjada en tots nosaltres i cada matí ens costa més llevar-nos, així que aquests trenta minutets més de son ens han vingut d’allò més bé. Ara sí que sense temps per perdre ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat corrents al menjador per comprovar, emocionats, que una nova estació havia arribat a Sant Guim de Freixenet: l’estiu! I és que un sol immens presidia el menjador de la casa. Quina escalfor!!! Ja ho hem aprofitat per prendre la primera dosi d’energia del dia, l’esmorzar. Però avui ens hem oblidat del got de llet i hem pres una boníssima xocolata desfeta amb melindros. Això sí que és començar el dia amb alegria! Hauríeu d’haver vist com ens han quedat les cares... Fins i tot els nassos estaven plens de xocolata. I encara amb la prova als llavis que l’esmorzar ens havia caigut d’allò més bé, hem anat al pati de la casa, per tal de dur a terme tots junts la primera activitat del dia. Avui, com cada matí, hem llegit un conte i hem pogut reflexionar sobre la importància de fer front als problemes i no rendir-se, tot tenint en compte que sempre tindrem un amic a prop disposat a fer-nos un cop de mà. Després d’això, ja no ha calgut que ningú ens digués què venia... Estem al nostre cinquè dia de colònies i teníem clar que tocava fer dansar les escombres, les baietes i els draps per tota la casa. Ens hem fet molt amics amb tots aquestes estris de neteja i ja gairebé sabem el funcionament de tots ells. Estem desitjant arribar a casa i que també ens expliqueu com funciona la rentadora i com podem fer la planxa. La casa tornava a brillar arreu: menjador, lavabos, passadissos, gairebé totes les habitacions... Sí, sí, gairebé, perquè als nois més grans ens està costant una mica tenir totes les nostres coses a lloc. No entenem per què s’enfaden els monitors amb nosaltres per dos calçotets, quatre samarretes i tres tovalloles mullades al mig de l’habitació... Si a nosaltres no ens importa! En fi... Després de bregar una estona amb totes aquestes tasques domèstiques, el Tió ens estava esperant a la sala on el tenim ubicat, per tal d’anunciar-nos que, com ja sabíem, havia arribat l’estiu. Els que no sabíem és que el Tió estava fascinat amb totes les possibilitats que ofereix aquesta estació tan diferent a la qual ell està acostumat. A l’hivern tot és fred, escola i obligacions, però està veient que a l’estiu tot canvia. I tal com fa molta gent ens ha ofert marxar de vacances a un lloc molt llunyà i especial: la Xina! Evidentment que no ens ha calgut pensar-ho ni cinc segons! Ràpidament els Ganàpies hem ajudat als cuiners a preparar uns immensos entrepans per al nostre viatge, mentre els altres grups preparaven les seves motxilles per a la gran travessa: gorra, crema solar, cantimplora... En un tres i no res ja ho teníem tot llest. Només faltava recollir la nostra bosseta amb el dinar i enfilar el camí cap a la Xina. Donat que no cada dia es viatja a la Xina, els monitors ens han proposat fer-nos unes fotografies al llarg del camí per després poder fer un concurs amb premis per a les millors. Ens ha semblat molt bona pensada, així que ràpidament ens hem dividit en quatre grups i, per tal de no omplir el camí, hem sortit en intervals de cinc minuts. Només sortir de la casa hem vist clar que la Xina no quedava tan lluny com es pensava, perquè des de gairebé el primer moment hem començat a trobar molts elements xinesos que ens marcaven el camí: bastonets xinesos, fanalets, lletres... Era ben divertit i entretingut anar seguint els senyals, mentre ens fèiem fotografies tots plegats en els indrets més bonics de la ruta. No us podeu ni imaginar la calor que feia pels voltants de la Xina! Sort que anàvem ben equipats amb les nostres cantimplores plenes d’aigua! El camí ha anat avançant entre arbres i camps de blat, fins que les forces ens ha començat a defallir. Portàvem moltes i moltes hores caminant i la gana s’havia apoderat de tots nosaltres. Just en aquell moment, un meravellosa ombra s’ha obert davant dels nostres ulls i hem pensat que no trobaríem un lloc millor on recuperar-nos amb el nostre entrepà, un suc, una poma i unes galetes. Tot es torna a veure diferent amb la panxa ben plena. Després de dinar ens ha donat la sensació que hi havia algun monitor que, pobre, aclucava els ulls sota l’ombra d’algun arbre, però no us preocupeu que ja ens hem encarregat que no es perdés ni un segon l’experiència única de viatjar fins a la Xina. Sabíem que no quedava gaire fins arribar al nostre destí, així que hem reprès la nostra marxar una estoneta més. Quan ja pensàvem que no podíem més, finalment hem arribat! Aquesta Xina ens resultava molt familiar, i la casa s’hi assemblava molt a la mateixa que havíem deixat enrere unes hores abans a Sant Guim de Freixenet, tot i que no hi havia cap dubte... Les lletres xineses que indicaven les diferents estances de la casa ens han corroborat que la estàvem al nostre destí estiuenc. I vés quina casualitat, en aquesta casa de la Xina també tenen una piscina circular, a la qual avui li hem fet més ús que mai. Hem arribat bé acalorats, així que res millor que estar tota la tarda en remull i fent diferents jocs d’aigua, només interromputs pel berenar, avui panets amb xocolata. Ara ja només ens mancava passar per la dutxa abans de recuperar el nostre aspecte habitual, bens nets, perfumats i pentinats. Com esteu llegint, ha estat un dia molt intens i mogut, i només el podríem acabar amb una darrera dosi d’energia. El sopar ja ens estava esperant, però... amb una altra sorpresa!!! Avui no hi havia coberts, sinó uns bastonets xinesos. Alguns de nosaltres per més que ens els miràvem del dret i del revés no teníem ni la més remota idea de com funcionaven, però hem hagut d’aprendre ben de pressa, perquè era això o quedar-se sense sopar. I avui, com no podia ser d’altra manera, hem menjat arròs tres delícies amb salsa de soja, croquetes amb amanida i una gelatina. Ah! També hem celebrat els aniversaris del mes de juliol. Sort que hem tingut d’aquest àpat que ens ha permès arribar fins al final del dia. Encara ens quedava recollir i netejar el menjador, rentar els plats..., abans de començar la darrera activitat de la nit, avui tots junts. Estant a la Xina hem pogut fer cinema a la fresca, tot veient la pel·lícula “Kung Fu Panda”, mentre ens omplíem de crispetes. Ha estat molt divertit poder estar tots estirats al camp de futbol, amb les nostres màrfegues i veient la pel·lícula en una pantalla gegant. Però començant pels Petits i acabant pels Ganàpies hem anat sucumbint a la son i pocs hem estat els qui hem pogut veure el final de la pel·lícula. Avui no ens hem rentat les dents, ni ens hem posat el pijama, ni hem cantat la nostra bonica cançó de bona nit. Aquesta nit, “simplement”, dormirem tots junts. I junts ens llevarem demà quan els primers rajos de sol ens acaronin, tot anunciant-nos que un nou dia ha arribat a la Xina. En unes colònies no només podem accelerar un any, sinó que la màgia i la imaginació també ens permeten viatjar allà on vulguem. Mares i pares, no patiu que la lluna, els estels i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIJOUS 7 DE JULIOL

Avui el dia ha començat de la mateixa manera que va acabar ahir, però ben diferent a la resta de matins. Si feu memòria, ens vam quedar adormits tots junts entre crispetes i mirant una pel·lícula en una pantalla gegant. I així ens hem llevat, amb les crispetes pel nostre voltant i les mantes que els monitors ens van posar pers sobre abans de quedar-se ells també dormits. Hem pogut comprovar com el sol surt sobre la Xina molt abans del que pensàvem, ja que avui hem pogut viure els seus primers rajos i, és clar, com que era una llàstima desaprofitar l’oportunitat, ens hem vist obligats a despertar als monitors, perquè veiessin amb nosaltres la sortida del sol. Els hi ha fet molta il·lusió!!! Hauríeu d’haver vist com s’han posat de contents, sabent que avui el seu dia tindria prop d’una hora més. Aprofitant que ja estàvem desperts hem recollit els sacs, les màrfegues, les mantes... i hem abandonat la Xina per a tornar cap a la nostra casa de Sant Guim de Freixenet, on seguia sent estiu. Ja a l’habitació ens hem vestit i ens hem dirigit al menjador a omplir les nostres panxes, que després del llarg viatge de tornada estaven ben buides. La llet, sucs, galetes, melmelades... ens estaven esperant amb moltes ganes de veure’ns. Ràpidament hem acabat amb totes les existències i ja estàvem llestos per fer front a totes les aventures que encara havien d’arribar. I la primera d’elles ha estat celebrar com es mereix tots els aniversaris del mes d’agost, tot bufant la corresponent espelmeta. Com cada matí, la primera activitat ha consistit en llegir i reflexionar sobre un conte que avui tracta sobre la necessitat de no tractar malament als altres ni ofendre’ls, ja que per molt que demanem perdó i curem les ferides, sempre deixem cicatrius amb les nostres accions. Ja estem més que entrenats, així que sabíem que el final del conte era l’inici de les nostres obligacions domèstiques diàries. Sense que ningú ens digués res, o gairebé res, ens hem disposat a netejar el menjador, fregar els plats, escombrar les habitacions... Les escombres, les baietes i els draps són els nostres millors aliats i els trobarem molt a faltar quan tornem de les colònies, així que esperem que ens deixeu fer servir els estris de neteja de casa que la majoria de nosaltres coneixem ben poc. I després de les obligacions ha arribat la diversió, tot i que nosaltres fem divertit qualsevol moment que vivim plegats. El Tió ens ha cridat a la seva sala per fer-nos saber que, tal com ocorre el mes d’agost a tants i tants pobles de Catalunya, havia arribat la Festa Major al nostre any accelerat. És per això que la fira medieval s’havia instal·lat als voltants de la nostra casa. Una fira medieval on poder passar per totes les paradetes i participar d’un munt d’activitats. No ens hem saltat ni una: una justa de cavallers, una cursa de cavalls, un tastet de productes medievals, un recital de poesies amb el trobador, balls medievals... No ha mancat de res i ens ho hem passat d’allò més bé, però el matí avançava i la calor ja era més que notable, així que només tancar el mercat ens hem dirigit a la nostra piscina circular a seguir gaudint dels regals que, si ho recordeu, ens van portar els Reis Mags la primera nit. Hauríeu de veure com flotem amb els xurros i els grans partits d’esports inventats que ens ofereixen les pilotes inflables. El sol just al damunt dels nostres caps ens indicava que el migdia havia arribat i amb ell el dinar, avui cigrons cuinats, salsitxes amb amanida i pinya en almívar. Sort d’aquest menjar que ens ha permès recuperar l’energia per poder seguir amb forces totes les sorpreses que encara estaven per arribar. Com us hem explicat abans, aquesta nit hem dormit més bé poc i la majoria de nosaltres estàvem molt cansats, així que la majoria de nosaltres que no havíem de rentar plats ni escombrar el menjador ens hem retirat a fer una reparadora migdiada. Els més actius encara ens hem quedat al pati de la casa, jugant a futbol o a cartes i duent a terme la difícil missió d’impedir que les esquenes dels monitors contactessin amb els seus llits. Això ho hem aconseguit, però demà haurem de posar més èmfasi en què tampoc acluquin els ulls asseguts, mig d’amagat, en alguna cadira. I hem aprofitat que el sol encara brillava amb força per tornar a passar una llarga estona a la piscina que ens ha portat fins a l’hora de berenar, avui unes barretes de xocolata i cereals. Ah! I un pastisset per a tots aquells que celebren el seu aniversari en el mes de setembre. Després d’assecar-nos i de tornada al pati de la casa, hem celebrat els aniversaris del mes de setembre i els monitors ens han donat una gran notícia: aquesta nit se celebraria el gran sopar de Festa Major. Ens hem posat tots nerviosos, perquè ningú de nosaltres havia portat roba per a l’ocasió! Què ens posaríem? Com ens pentinaríem? I el maquillatge i la colònia? Els monitors ens han tranquil·litzat, tot dient-nos que ells tenien la solució: ens ajudarien a engalanar-nos d’allò més bé, tot i que d’una manera una mica especial: els productes per a la perruqueria eren escumes d’afaitar, la colònies era una mica enganxifosa i amb aroma de curri, ens hem hagut de maquillar els uns als altres amb els ulls tapats, la roba ens l’hem pintat sobre la que ja portàvem i els complements ens els hem posat competint entre nosaltres amb xeringues de colors. En fi... Us podeu imaginar l’elegància amb què hem quedat per al sopar de Festa Major. Tot i això, el darrer toc ens l’ha donat la dutxa, avui sí que més necessària que mai! Ara ja estàvem del tot preparats per a una sopar de gala molt especial i encara més bo: pizza casolana de molts sabors i patates fregides. Per postres hem aprofitat l’aniversari oficial de l’Ashley per, després que bufés les espelmes, menjar un bon tros de pastís de xocolata. I també hem celebrat amb un pastisset una mica més petit, la resta d’aniversaris del mes d’octubre. Amb tot això hem emmagatzemat l’energia suficient per poder encarar les darreres activitats d’aquesta moguda jornada. I com que l’any avança amb rapidesa, ha començat la nit més terrorífica, la de Halloween.  Els Petits hem explicat històries de “por” al voltant de la casa mentre menjàvem crispetes, els Mitjans hem buidat amb forma de cara terrorífica unes carbasses per després il·luminar-les amb unes espelmes i sortir a passejar pel bosc i els Grans i els Joves hem fet dues activitat de por amb les quals de ben segur ens costarà poder agafar el son aquesta nit. O potser no tant, perquè avui ja hem passat l’equador de les nostres colònies i el cansament cada vegada fa més estralls en el nostres cossos. Amb prou feines ens han quedat forces per posar-nos el pijama, rentar-nos les dents, ficar-nos dins del sac, cantar la nostra bonica cançó de bona nit i esperar que Halloween ens porti els seus més terrorífics somnis. Avui, de la Festa Major d’agost hem passat a la nit de Halloween sense gairebé ni adornar-nos-en. Tres mesos més que hem viscut tots plegats en un sol dia de colònies! I junts seguirem demà quan un nou sol s’obri pas entre la lluna i els estels, disposat a regalar-nos el seu millor somriure. Mares i pares, no patiu que la Mare de Déu d’Agost i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DIVENDRES 8 DE JULIOL

Aquest matí ens hem llevat novament al ritme d’una música que ressonava per tota la casa. Ha estat el dia que més ens ha costat sortir dels nostres sacs i a alguns de nosaltres ens ha calgut que els monitors ens estiressin fora del llit, abans de rentar-nos la cara, vestir-nos i comprovar amb sorpresa que la tardor ha arribat a Sant Guim de Freixenet. Molta gent pensa que la tardor és una estació trista, on només cauen les fulles del arbres i tot és cobreix d’aquell color groguenc característic, però ja veureu que la nostra tardor ha estat de tot menys avorrida. Però de fulles sí que n’hem vist, i moltes, començant per una de ben gran que presidia el menjador i substituïa al sol que ens ha acompanyat tot l’estiu. Ens queden només tres dies de colònies i sabem que els hem d’aprofitar d’allò més bé, així que sense temps per perdre hem pres un energètic esmorzar, com cada matí: llet, suc, galetes, melmelades, barretes de cereals... Tenim ben aprés que l’esmorzar és l’àpat més important del dia, així que hem escurat a consciència tots els nostres plats. Al pati de la casa hem llegit el ja tradicional conte de bon dia, que avui tractava sobre un cranc que volia caminar endavant, mentre tothom li deia que els crans com cal han d’anar enrere. Amb aquesta bonica història hem reflexionat sobre la importància de perseguir els nostres somnis, i no creure que no podem fer les coses, només perquè els altres ens ho diguin. Rendir-se no és una opció. Les coses difícils és fan i les impossibles s’intenten. I és difícil, però no impossible, deixar tota la casa neta com una patena, així que hem anat a buscar als nostres amics que ja ens estaven esperant, per tal que ens ajudessin en aquesta feixuga tasca. Escombres, draps i baietes han estat encantats que comptéssim amb ells per a tan delicada missió i, ràpidament, cada grup s’ha posat a treballar. Hem escombrat el menjador, hem fregat els plats i hem comprovat com el desordre de les habitacions augmenta amb l’edat dels nostres infants i joves. Ai, l’adolescència dels fills, quina etapa tan apassionant per a tots els pares i mares...!!! Però tranquils que, de ben segur, encara us queden molts anys per poder-la gaudir de valent. De tornada al pati de la casa, amb la satisfacció de la feina ben feta, ha aparegut la castanyera per anunciar-nos una de les nostres festes més tradicionals. La pobra senyora havia d’anar al mercat a comprar els ingredients per poder fer els panellets, però just en aquell moment s’ha posat a “ploure” com mai. Un munt d’aigua queia sobre els nostres caps. Però això no ha estat un problema, ja que tot i ser novembre el sol brilla amb força i aquest aiguat ens ha ajudat a refrescar-nos. Els temps està ben boig en aquestes colònies! Així doncs, sempre sota l’aigua, hem collit ametlles d’un arbre, hem tastat xocolata en pols mentre dèiem un embarbussament, hem buscat sobres de sucre amb el cap dins d’un bol amb farina, hem sortit a buscar pinyons i ens hem passat les patates els uns als altres, alhora que intentàvem que no se’ns caigués un got ple d’aigua que teníem damunt del cap. Quan treballem en equip tot és més fàcil i arribem més lluny, així que no dubteu que hem aconseguit tots els ingredients per poder fer els panellets, i també em quedat d’allò més molls. I amb l’excusa que ja estàvem ben mullat, hem aprofitat per anar una estona a la piscina a seguir-nos refrescant. I entre aigua i ingredients ha arribat l’hora de recuperar forces amb el dinar d’avui: macarrons amb tomàquet, peix al forn amb patates fregides i una gelatina. Mentre uns netejàvem el menjador i fregàvem els plats, altres hem tornat al pati de la casa a jugar i, els més mandrosos hem anat a fer una petita migdiada, sempre fent torns per no permetre que als monitors se’ls hi tanquessin els ulls. Però no patiu que han après la lliçó i avui ja ni ho han intentat. Sort tenen de nosaltres que no deixem que es perdin cap moment. Ja tindran temps de trobar-nos a faltar quan  tornem a casa! La primera part de la tarda l’hem dedicat, com no podia ser d’altra manera, a fer els panellets amb tots els ingredients que hem anat a buscar al mercat. Els hem fet de totes formes i sabors: ametlles, pinyons, xocolata, coco... I després els cuiners ens els han posat dins del forn fins que han quedat ben dauradets. Encara havíem d’esperar que es refredessin abans de poder-los tastar, tot i que ja intuíem que estarien boníssims. Era una tortura veure els panellets i no poder menjar-los, així que hem enganyat a l’estómac amb el berenar, avui un panet amb paté de pernil. La segona part de la tarda l’hem aprofitat per, si ho recordeu, acabar de pintar les samarretes que vam tenyir fa uns dies, tot aprofitant que ja estaven ben eixutes. Ens han quedat molt boniques, però no us donarem més detalls, a l’espera que les valoreu vosaltres mateixos diumenge quan tornem a casa amb elles posades. I a mesura que anàvem acabant de pintar-les hem aprofitat la poca estona que ens quedava per jugar a la piscina, abans de passar per les dutxes i recuperar el nostre millor aspecte. I la tarda ha continuat imparable cap a la nit, així que ha arribat l’hora de sopar: amanida russa, empanada de carn o tonyina casolana i síndria. Ah! I hem celebrat els aniversaris del mes de novembre. Però encara quedava una sorpresa més amb la que ja hi comptàvem: menjar-nos els panellets! Després del sopar pensàvem que estàvem ben plens, però hem trobat un foradet per tastar un o dos panellets cadascú. Hem comprovat que som uns xefs de primera i us ho demostrarem a la propera castanyada. Just quan tornàvem al pati de la casa el Tió ens ha cridat a la seva sala, però... Què li ha passat al Tió? Estava enorme!!! Com es nota que l’hem estat alimentant cada dia entre tots. Doncs avui ens ha cagat unes castanyes amb el nom de tots nosaltres i cadascú n’hem agafat una a l’atzar. El Tió ens ha explicat que el Nadal ja s’acosta altra vegada i que ha pensat que seria molt bonic que cadascú li fes una postal a la persona que posa a la seva castanya. Una vegada més ens ha semblat una molt bona pensada, així que ens posarem a fer-les al llarg del dia de demà. La sortida de la lluna i els estels sobre el cel de la casa ens ha portat les darreres activitats del dia: els Petits hem fet un tastet de productes exòtics gràcies a l’arribada d’un xef a la casa, els Mitjans hem jugat al contrabandista amb castanyes i els Grans i els Ganàpies hem fet jocs diversos. Començant pels Petits i acabant pels Ganàpies hem anat esgotant la nostra energia i amb prou feines ens hem pogut posar el pijama, rentar les dent i arribar fins als nostres sacs. Un altre mes que acaba a les nostres colònies, un any que ja toca a la seva fi. Però aquestes colònies encara no han escrit el seu final, així que demà tornarem a tenir una altra oportunitat per viures noves aventures i passar-ho d’allò més bé tots junts. Mares i pares, no patiu que la Castanyera i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


DISSABTE 9 DE JULIOL

Avui ens hem llevat una mica tristos, sabent que començàvem el darrer dia sencer de les nostres colònies, però ràpidament la música que ressonava per tota la casa ens ha recordat que encara ens quedava molt de temps per gaudir i compartir tots plegats. Així que sense més lamentacions ens hem rentat la cara, ens hem vestit i hem anat cap al menjador. Però abans d’entrar ja ens hem trobat la primera sorpresa del dia. Ningú esmorzaria si no deixava que els monitors li pintessin unes ratlles de colors a la cara, cadascú segons el color del seu grup. Però per què ens estaven pintant la cara d’aquesta manera? En fi... Com confiem molt en els monitors tots hem accedit a la primera. Bé, perquè confiem molt en ells i perquè si no ens deixàvem pintar no podíem esmorzar. Ara ja sí, hem anat entrant al menjador per agafar la primera dosi d’energia del dia. Com cada matí, la llet, sucs, galetes, cereals, magdalenes... ens estaven esperant amb el seu millor somriure, disposats a donar el millor d’ells. Amb la panxa plena hem tornat al pati de la casa per llegir el nostre conte diari, que avui tractava sobre un pare que retalla en forma de trencaclosques una bola del món que troba en una revista, per tal que el seu fill, que no sap com és, el pugui muntar. El nen, en un tres i no res el tenia enllestit, davant la sorpresa del seu pare. Però realment refer el món ha estat molt fàcil, ja que per darrere hi havia la imatge d’una persona. D’aquesta manera hem pogut reflexionar sobre el fet que tots nosaltres tenim el poder de canviar i refer el món, sempre intentant millorar-lo. I el matí ha continuat, no canviant el món, sinó la casa que ens acull. D’aquesta manera han tornat a sortir els draps, les escombres i les baietes disposades a donar-nos un cop de mà. Demà serà la darrera vegada que ens retrobarem amb aquests nous amics, però esperem també poder-nos fer amics dels seus germans i cosins que ens trobarem quan arribem a casa. I després de les obligacions, ha arribat la diversió. Els monitors ens han explicat que al novembre se celebra el “Hooligans Day”, és a dir, un dia on es fan jocs d’allò més esbojarrats i diverses aficions es disputen un trofeu. Així doncs, hem fet un torneig de futbol i una guerra de globus d’aigua... La veritat és que ens ho hem passat d’allò més bé, i el matí ha marxat, sense ni adornar-nos. Avui sí que teníem una gana molt gran, així que, després d’assecar-nos i canviar-nos la roba ens hem dirigit cap el menjador, on ja ens esperava un arròs amb tomàquet, pollastre arrebossat i pinya i préssec en almívar. Tot anava bé, com sempre, fins que just quan estàvem a punt d’acabar un monitor ha entrat amb una gerra d’aigua, ha ensopegat i s’ha caigut sobre nostre. No us podeu imaginar el que aquest fet ha desfermat... Tots ens hem començat a llançar aigua per sobre amb el primer que hem trobat: gerres, gots, les mans... Qualsevol estri era bo si podia contenir aigua! Aquests monitors són més nens que nosaltres i hem quedat d’allò més xops. El pobre menjador semblava una piscina. Ens ho hem passat tan bé, que ja us organitzarem una d’aquestes al menjador de casa quan tornem. Un dia és un dia, i una mica de disbauxa sempre va bé, però quan ha tornat la calma tocava eixugar el menjador i retornar-li el seu aspecte habitual. Com us hem dit abans, a aquestes colònies els hi queden poques hores, així que avui no ens hem permès la migdiada i, després de fregar els plats, hem jugat una estona pels voltants de la casa. A la tarda hem continuat amb el “Hooligans Day”, tot fent el joc de la bandera, però en compte de bandera havíem de punxar un globus d’aigua que protegien els altres equips. I com que ja estàvem mullats hem aprofitat per seguir la tarda fent jocs a la piscina. Ha estat molt divertit combinar el bàsquet amb el waterpolo dins de l’aigua. Estàvem tan bé dins l’aigua que només hem sortit per berenar i celebrar els aniversaris del mes de novembre. Després de refrescar-nos una estona més ha arribat el moment de retrobar-nos amb les dutxes per darrera vegada aquestes colònies. Trobarem a faltar mullar tot el passadís mentre els monitors van bojos darrera de les nostres petjades, tot i que ens hagi repetit fins a la infinitat que del lavabo hem de sortir ben secs... I entre corredisses i la desesperació dels monitors, ha arribat l’hora de sopar, aquesta nit sopa amb pasta, un plat combinat on no hi mancava de res i un gelat de torró amb neules. Amb aquestes postres ja podeu intuir que ha havia arribat de nou el Nadal. A més a més, que no han deixat de sonar les nadales al llarg de tot l’àpat. I mentre menjàvem el mes de desembre ha passat sense adonar-nos, així que era el moment de tornar a celebrar l’arribada d’un any, 2017. Aquesta vegada no seran els australians els primers en rebre l’any, sinó els infants i monitors de l’Esplai Mainada. Us podeu imaginar que aquest fet, unit a què és la darrera nit de les nostres colònies, ha propiciat una festassa com mai fins a altes hores de la matinada: música, patates fregides, crispetes, beguda... No ha mancat de res! Però tot el que comença acaba, i la iaia propietària del Tió ens ha vingut a donar les gràcies per haver-lo ajudat a que visqués totes les festes de l’any i l’ha retornat a l’armari on hi descansarà fins al proper Nadal. A nosaltres ja només ens ha quedat tornar a passar pel tub que ens ha conduït ràpidament de tornada al 10 de juliol del 2016. Als més petits només ens han quedat forces per rentar-nos les dents, posar-nos el pijama, ficar-nos dins del sac i cantar la nostra bonica cançó de bona nit. La nit dels més grans no us la podem explicar, perquè encara estem de gresca i xerinola amb la permissivitat i tolerància d’uns monitors tant cansats com satisfets d’haver pogut compartir aquests dies amb nosaltres. De ben segur que avui somiarem amb tants i tants moments que hem pogut viure tots junts i que aquests relats no ha pogut recollir. Records, experiències i vivències que ja són nostres per sempre i que us anirem explicant a partir de demà, quan tornem a casa. Mares i pares, no patiu que la màgia de les colònies i tots els monitors vetllen per nosaltres. El dia d’avui acaba, però demà en començarà un de nou!!! Fins demà!!!


En el nostre 35è aniversari hem pogut viure les colònies més llargues de la nostra història, tot un any. Les colònies són aquell moment de l’any on la màgia ens envaeix per uns dies. Les colònies ens permeten poder celebrar plegats els aniversaris de tots i cadascun de nosaltres. Amb les colònies podem accelerar tot un any i poder viure en menys de deu dies les festes de dotze mesos. Però el més important d’unes colònies és que infants i monitors podem conviure i compartir, ajudar-nos, riure, plorar, enfadar-nos, reconciliar-nos... Tots els monitors i monitores us volem agrair la confiança que poseu en nosaltres curs rere curs, colònies rere colònies. Sense tots aquests infants, la nostra tasca no tindria sentit. Aquí acabem unes altres colònies, amb l’esperança que, d’aquí molts anys, tots aquests nens i nenes recordin, dibuixant un somriure als seus llavis, que una vegada van poder accelerar l’any, i ens donarem per més que satisfets si ens guarden un petit lloc dins del seu cor. Nosaltres no dubteu que, tot i que soni a tòpic, no trobarem millor recompensa que el somriure que ens regalen aquests nens i nenes quan, per exemple, veuen un arbre de Nadal ple de regals un mes de juliol. Unes colònies sempre acaben, perquè en puguin començar unes altres. Que tingueu molt bon estiu i ens retrobarem el proper mes d’octubre per viure, amb més il·lusió si cap, els 36 anys del nostre esplai. Fem-lo créixer entre tots cada dia! Visca l’ESPLAI MAINADA!!!


AVÍS: Recordeu que la tornada serà cap a les 19:00 davant de l'Església Major de Santa Coloma. Recordeu, també, que els monitors tindrem la nevera buida, després d'aquests dies fora de casa!!! ;)


AVÍS: Ja hem obert el llibre de visites d’aquestes Colònies d'Estiu 2016. Recordeu que ens farà molta il·lusió poder llegir els vostres missatges cada nit!!!


Comentarios: 197
  • #197

    Lydiaest (domingo, 10 julio 2016 23:11)

    Bona nit nois.
    La Mireia ha tornat emocionada d'aquestes colònies. Ja te ganes de tornar-hi les properes. I no us dic el desitg que va tirar a la foguera perquè no es poden dir, però ella sí m'ho ha dit a mi, i tingueu de ben segur que si el sapiguesiu estarieu emocionats
    Petons , bones vacances i fins l'octubre ¡¡¡¡¡

  • #196

    Monitor@s (domingo, 10 julio 2016)

    Felicitats per la feina i moltes gràcies per la vostra dedicació i entusiasme. Sou el millor exemple pels
    nostres fills i filles. Llarga vida a l'esplai Mainada!

  • #195

    lucia y andres gimenez serrano (domingo, 10 julio 2016 11:30)

    hola julia somos el andres y la lucia y queremos decirte que eres la mejor prima del mundo y que te lo pases super mega bien y que te echamos mucho demenos muchos besitos

  • #194

    Monitors (domingo, 10 julio 2016 11:24)

    Jeje abans he escrit i no he dit que passeu molt bones vacances i que la magia OS acompany.Muaccccs.Cristina,Jordi,Ferran

  • #193

    Monitors (domingo, 10 julio 2016 11:05)

    Moltes i moltes gracias per fer que els nostres fills poguim gaudir de aquestas colonias que fue tots plegats tant especiales i grácies aquets resum jo he disfrutat de valent pensant que be estariau'nomes en queda dir que no canvieu i que aquet espirit que porteu vagi sempre amb vosaltres.Muacsssssss

  • #192

    Manolo y Olga (domingo, 10 julio 2016 09:31)

    Gracias.

  • #191

    Rosa (Sergi)p (domingo, 10 julio 2016 09:01)

    Aquest missatge serà pels monitors i monitores. Realment sou un equip genial i un model a seguir per nostres fills. Gràcies per compartir aquests vivències tan especials amb nosaltres i, sobretot, per estar amb i pels nostres fills. Ben segur q a l'octubre ens veiem. El Sergi us adora!!!

  • #190

    Tita Salva (domingo, 10 julio 2016 08:44)

    No hay nada tan bonito, responsable y, a la vez gratificante que haber sido pieza importante, en la formación de la vida de un niño...
    Nunca, estos niños, olvidarán que en el puzler de sus vidas, VOSOTROS LOS MONITORES, ocupáis un espacio, una pieza pequeña que siempre estará ahí y, sus caras se iluminarán, sus ojos brillarán y sus sonrisas aparecerán cuando expliquen la gran aventura, la experiencia de unas COLONIAS que con vuestro esfuerzo y trabajo habéis conseguido lo propuesto, que sean inolvidables.
    Un abrazo a TODOS y GRACIAS.
    Ahora, ¡Descansad!
    ¡Un buen verano!

  • #189

    Aida José Eva (sábado, 09 julio 2016 23:23)

    Holaaaaaa Cariñote bona nit, aprovecha la última noche en compañía de todos tus amigos seguro que se convierte en una noche especial.
    Besos , nos vemos mañana
    Gracias a todosssss

  • #188

    Eva para iker (sábado, 09 julio 2016 23:08)

    Hola iker, muchos besitos. Hasta mañana..

  • #187

    Ashley,byron y scarlet (sábado, 09 julio 2016 22:45)

    Bueno petardos!!!! Esto se acaba ya se me ha echo eternoooo.Gracias a los monitores , a los que habéis compartido este año exprés y a los que no han podido disfrutarlo pero han estado cada sábado con nuestros peques sin vosotros esto no seria lo mismo un besazo enorme para todos y descansar que octubre esta a la vuelta de la esquinaaaa!!!!!

  • #186

    Avis Pere i Vicenta (sábado, 09 julio 2016 22:41)

    Be nois aixo ja s'acaba, aprofiteu fins l'ultim minut, pro creiem que tambe debeu tindre ganes de veure els pares.Guim avui em tingu el Blai, i no paraba d anomenarte dons per ell ets molt important, trova a faltar poder jugar em tú.De totes maneres aprofita a pasar-to lo millo que puguis. Els panellets deurien esta bonisims, ja ens ayudarás a ferlos per Tot Sans.Be ja es molt tart i teniu de anar a dormí. Rep la mes forta abrasada dels avis que molt t'estimen¡¡¡¡¡¡

  • #185

    Berta i Eva (sábado, 09 julio 2016 22:23)

    Hola Pol!!! La Berta que lleva perfectamente la cuenta dice que mañana vienes!!! Te a estado haciendo mensajes para dartelos, mas Graciosa!!! Bueno estamos aquí en la terraza con l'ós yayis y todos te mandamos muchos besos!!! Disfrutad todos de la ultima noche !!! Guarda fuerzas para explicarnos todas las anecdotas!!! Gracias a l'ós monitores por vuestras dedicacion, imaginacion, paciència, y regalar vuestro tiempo , sois unes cracs!!!!!!
    Besitos Pol!!!!!! BNG

  • #184

    Blai, Alex i Eli (sábado, 09 julio 2016 21:59)

    Guim, tenim moltes ganes de veure't i de sentir tots els detalls de les aventures de les colònies.
    Colonieros, gaudiu molt del l'últim dia, segur que encara hi haurà temps per divertir-vos!!! Moltes gràcies pels relats i tota la il.lusió que hi heu possat tots!!!

  • #183

    Montse, José y Loli (sábado, 09 julio 2016 20:55)

    Hola Aitor, ya la ultima noche que pasáis de colonias. Supongo que con ganas de volver, pero a la vez de que no se acaben. Por lo que hemos visto en las fotos, lo estáis pasando genial. Acabar de disfrutar lo que queda y nos vemos mañana. Un abrazo y un besazo muy grande.
    Y agradecer a todos los monitores su dedicación y paciencia para cuidaros como lo hacen. Un beso para todos

  • #182

    Vicenç i Angie (sábado, 09 julio 2016 20:45)

    Hola Biel i Noa!!!
    Quins dies més divertits que esteu passant! Encara us queda la nit final de colònies, segur que la festa que us monten els monis és espectacular, com tot el que fan!! Sou molt afortunats de poder gaudir amb ells i gràcies a ells, tot el que esteu visquen.
    Demá ja us tindrem amb nosaltres, tenim moltes ganes de abraçar-vos i petonejar-vos fins no poder més, com a tu t'agrada Noa, ja ja!!
    Biel ,el Dudu no veu el moment de tornar a dormir al teu costat.
    Gaudiu molt de l'últim dia petits!!
    Us estimem infinit!!
    Mil petons !

  • #181

    Mercè (sábado, 09 julio 2016 20:05)

    Lia!!! T'esperem! Acaba de passar-t'ho molt bé, que això s'acaba.
    Abraçades!

  • #180

    avia Elsa i Teo (sábado, 09 julio 2016 19:09)

    Hola Elsa !!!!! hola Teo. desgraciadament aixo s'acava aprofiteu el darrer dia i disfruteu tot el que pogueu. Que tingueu un bon viatge de tornada i ens veiem aviat. <molts petons per tots (monitors inclosos)

  • #179

    Ada (sábado, 09 julio 2016 18:55)

    Liiii no te pogut escriure gaire xk no tinc temps ni x dormir! Hem fet un bolo avui i estic morta! I amb els nens ja texplicare! Dema espero poder estar quan arribis!!! Tespero amb moltes ganes! Un petonarro i acaba d disfrutar-ho sis!!

  • #178

    Neus I Xavi (sábado, 09 julio 2016 18:46)

    Hola Júlia!!! Veig que has apres a fer panellets, i has agafat molta experiencia amb les tasques doméstiques, aixì quant tornis ja podrás ensenyarme la recepta i ayudarme a la resta...
    Tenin moltes ganes de que arrivi diumenge per veure com lluiu les samarretes. ..pero sobretot per poder abrazarte i menjarte a petons.
    T'esperem impacients. ...Que passeu una molt bona festa de fi de colonies.Molts petons per tots i una forta abraçada ESPLAIMAINADA.
    FINS DEMÀ

  • #177

    Als monitors (sábado, 09 julio 2016 18:25)

    Moltes gràcies per la feina, la dedicació, la imaginació i l'entusiasme. Heu organitzat unes colònies fantàstiques!!!

  • #176

    Begoña y Lola (sábado, 09 julio 2016 18:12)

    Hola carmela, se acaba el año! Que intensas estas colonias y que divertides. Como me pediste he llevado a mama a la playa...por fin! Que no te de envidia, tu estas en remojo cada dia jajajaja. Estamos deseando que nos cuentes todo lo que has experimentado y todo lo que has aprendido. Estamos felices sabiendo que has disfrutado. Agradecele a tus monitores su esfuerzo y cariño y a tus compañera/as de experiencias su amistad. Millones de besos para todos. Te queremos ❤️

  • #175

    Laia Hinojosa (sábado, 09 julio 2016 18:02)

    Hola bonica, ja dema ens veien ,Yupiiii diu Ferran ,tenin moltea ganes de que ens expliquis tot,mols petonets per tu i per tots muacccc.

  • #174

    Tita Salva (sábado, 09 julio 2016 17:31)

    ¡Hola a todos!
    ¡Hola Jacob!
    ¡Estamos deseando verte, y ver cómo quedó tu camiseta!
    No te olvides la receta de los ''Panellets'', quiero aprender...
    La yaya los hacía muy ricos pero se jubiló...
    ¡Un beso grande, grande, de ella y mío!

  • #173

    Tere, Maria i Joaquim (sábado, 09 julio 2016 15:42)

    Marteta!!!! Demà ens veiem. T'estimem molt. Petonets.
    Gracies monis per la vostra feina. Una abraçada molt forta i petonets per tots vosaltres.

  • #172

    Victor i Mercè (sábado, 09 julio 2016 14:32)

    Hola Bernat i Martí!!
    Amb tantes coses que us ensenyen i expliquen els monitors tornareu més savis!! Ja ens ho explicareu tot... feu memòria per a la tornada!!
    Ja sabeu...les coses difícils es fan i les impossibles s'intenten..( una frase genial).
    Fins demà diumenge reiets. Records del Fluffy!,

  • #171

    Eloi Pérez para Pol Abella (sábado, 09 julio 2016 14:29)

    Que tal por hay tío seguro que te lo pasas bien con el Victor diviértete mucho. Siento no haberte escrito antes no sabia que se pudiera hacer recuerda que el lunes es mi cumple.
    Atentamente tu mejor amigo

  • #170

    Dani (Pare de Davinia) (sábado, 09 julio 2016 12:34)

    Daviiiiiiiiii *.*

    Pitufilla! ya vienes mañana! Iremos a verte cuando llegues!!! Te echamos mucho de menos aquí en casa, el Conguito también! Muchos, muchos, muchos, muchos besitos pequeñaja! Te quiero mucho!

  • #169

    Montse i Oriol (sábado, 09 julio 2016 12:12)

    Moltiiisiimes gràcies monis, per fer aquestes reflexions e intentar que els nostres fills n'aprenguin día a día. Gràcies per tota la vostra implicació en tot el que feu. Gràcies per fer que el nostres fills mai, mai, mai arribin decebuts d'unes colònies (al menys en el meu cas). En fi GRACIES per ser com sou, molt grans.

  • #168

    Montse i Oriol (sábado, 09 julio 2016)

    Aina, vida, queda't amb la reflexió que vau fer el divendres. Si us plau porta-la sempre amb tu. T'estimo molt i saps que sempre estaré per tot, tot el que necessites. Meja 24.

  • #167

    Paula Aguilar y Pablo Aguilar (sábado, 09 julio 2016 10:54)

    Hola Pol! Esperamos que te lo estes pasando genial, por las dotos lo parece

  • #166

    Manolo y Olga (sábado, 09 julio 2016 10:51)

    Jo, que envidia nos estáis dando!!!
    Esa piscina...., esos panallets....,cuanta energía!!!
    Estamos deseando ver esas camisetas.
    Por cierto Lucía y Carlota, en la escalera no había nada.
    Besos

  • #165

    Jordi Martínez (sábado, 09 julio 2016 09:49)

    buenos días Jordi y a todos. Muchas felicidades por tu cumpleaños, ya veo que lo habéis celebrado, que bien. Mañana nos vemos. Acaba de disfrutar al máximo. Nos vemos. Muchas gracias a los monitores por cuidar los tan bien y darles de comer tan bien. Que lujo! Han sido sus primeras colonias más largas de su historia! Espero que hayas aprendido también muchas cosas. Un beso muy grande de parte de los papis, yayos, tío y Carla y Júlia.

  • #164

    Jordi i Marga (sábado, 09 julio 2016 08:48)

    Ens quedem realment més tranquils que ens assegureu que encara gaudirem de l'adolescència molts anys més!! Quin descans!!!
    Passeu-ho mooooolt bé!!!

  • #163

    Ana Blay (sábado, 09 julio 2016 07:41)

    Buenos días!
    Panellets? Os veo en Master Chef dentro de poco

  • #162

    Avis Ricardo i Berta (sábado, 09 julio 2016)

    Bona nit, Jacob!
    Quina vida més intensa! Ja veiem que en deu dies viureu tot l'any. Sort que tots junts treballeu de valent i que els monitors tenen tantes idees perquè ho aconseguiu.
    Ànim i que la calor no us ho posi difícil.
    Un petó a cada galta dels teus avis Ricardo i Berta

  • #161

    Begoña i Lola (viernes, 08 julio 2016 22:58)

    Bona nit Carmela, com ha anat el dia? Imagino q tambe com sempre només q amb una mica de calor, oi? Aqui tambe en fa molta. Mira de gaudir quan puguis ja només us queden dos dies. Ja tenim ganes de veure't. Ah, la peli per català ja la tinc. Molts petons i abraçades. T'estimem fins a l'infinit i mes enllà!

  • #160

    Berta y Eva (viernes, 08 julio 2016 22:31)

    Hola Pol!!!
    La Berta dice que te ponga como te lo pasas y que estàs muy sucio !!! Tambien dice que faltan dos dias para verte, no tiene a quien chinchar la pobre , se aburre sin Ti sobre todo en la cena cuando le haces bromes, vuestras cositas!!!
    Que ojos te pusiste ayer Pol!!! Me daba una cosilla....!!! ya queda poquito para verte y estoy deseando però aprobecha y a tope, debeis estar agotados, yo solo de leer todo lo que haceis me canso!!! Muchos besos y abrazos !!! Te queremos muchisimo!!!
    BNG

  • #159

    Avis Pere i Vicenta (viernes, 08 julio 2016 22:05)

    Com anat el dia? Segur que molt be, com sempre dons em aquest monitors tant fantàstics no pot ser d'un altre manera. Avui tenim el Blai a dormi dons els papes tenien un sopar. Ja tenim ganes de veure't i el Blai pregunta per tu i t'envia mols petons. Aprofita lo que et queda, disfruta molt. Rep una forma abrasada i molts petons del avis que molt t'estiman

  • #158

    Montse i Oriol (viernes, 08 julio 2016 21:52)

    Eeeeeooooo!!!!!!!! Princess!!!!!!
    Disfruteu moltiiiissiiiiiim de aquest últims dies.
    Ja se que vosaltres no tenía ganes de tornar, pero jo ja tinc ganes de fer-vos un axuxon i moltssssss petons, fins que digeu: "ja estaaaaa... pesada"

  • #157

    Anna, iaia i Nina (viernes, 08 julio 2016 21:05)

    Hola Marta, Noa i Biel
    Quina passada que haveu anat a la Xina caminant!! No sabíem que estava tan a prop, provarem d'anar aquest estiu.
    Us estimem molt, molt i molt
    La Nina us diu: bub, bub, bub (traducció: tinc ganes de veure-us)

  • #156

    laia hinojosa (viernes, 08 julio 2016 20:58)

    hola amor,com va,ja queda menos per fer-te aquesta abraçada que tantes ganes tenin.acaba de passarto molt be,molts petons. gracias monitors.

  • #155

    Neus I Xavi (viernes, 08 julio 2016 20:25)

    Hola Júlia!!!! Quins días....messos! !!! més intensos i divertits que estás vivin amb tots els teus amics i els monitors que tambè ho son.Avui casi no te trovavem a las fotos...pero siiii estavas molt ben vestida i pentintada per el sopar de la festa Major je je je! !!
    Ja queda poc per poder abrazarte , pero mentrastant que gaudeixis d'aquestes colonies tan maravellosas.
    Vui donar les gracies una vegada més a tots els monitores i monitores,perque sense vosaltres aquestes aventuras tan boniques i entranyables, tan pels nens com pels pares, no serien posibles.
    Que descanseu molt aquesta nit,perque demà en començarà un altre molt intens.Bona nit a tots ...petis, mitjans, grans, ganàpies,monitors i monitores.
    Júlia un petonas de la iaia del papa i la mama.
    Records per el Gato Capa.

  • #154

    jordi martinez (viernes, 08 julio 2016 20:19)

    Hola Jordi, soy el papa, estoy con la mama y carla\julia. Vaya colonias!!! Yo también me quiero apuntar el año que viene, aunque sea para llevar la mochila. Disfrutalo, queda poquito y haz muchos amiguitos y amiguitas. Ya tenemos ganas de verte. Un besazo de todos!!!! Y muchas gracias a todos los monitores por vuestra dedicación. Mua!!!!

  • #153

    GATO CAPA (viernes, 08 julio 2016 19:36)

    Miau, miau,miau..... Ay, ay, ay, ay. Quina desesperació. Estic que no puc mes. Creia que no podria arribar a la vostra colònia. Sabeu .......l'altre dia estava jo passejant pel bosc a prop de Sant Guim de Freixenet quan de repent una fumarada amb va deixar desorientat. Quina por, (no li digueu a ningú els gatets no som gaire valents ) vaig començar a córrer, córrer i mes córrer , vaig fer un super salt i vaig anar a parar a un forat, molt fondo, fosc i amb molts camins, he trigat quasi cinc dies per pogué sortir, la sort ha estat que de tant en tant passava per alla un TIO que em deixava alguna coseta per menjar, però no entenia res , si estem a l´estiu com pot ser . Dec esta una mica estabornit , em parlava del Nadal, de Sant Patrici, de la revetlla de Sant Joan, de Hallowee, de Carnastoltes i molts aniversaris. De veritat no entenc res de res. Peró be, ja estic aqui, us veig be a tots i voldria i desitjar com cada any que ho passeu molt be ja queda poquet per tornar a casa .






    Ah i sobretot un consell important: escolteu i feu cas sempre a aquests maravellos monitors.
    Molts mimitos per tots vosaltres. Miau , miau, miau.

  • #152

    YAYOSSSSSSS (viernes, 08 julio 2016 19:28)

    ¡Hola Sergi , ¿Com van las cosas?,,, Ja veiem que estas disfrutan ,com un Camell, ¡LLastimaa ,que ja s,acabi,, ¡Pasato, be i aprofita, que ja queda meyns

  • #151

    Tita Salva (viernes, 08 julio 2016 17:48)

    ¡Hola a todos!
    ¡Hola Jacob!
    Tu sonrisa nos habla de lo bien que lo pasas...
    Hoy no te conocíamos en las fotos...
    No me equivoqué, vuestros monitores tienen mucho ingenio...
    ...Qué bien os quedó a TODOS ¡el pelo!
    La lectura matutina y su reflexión me parece una actividad que siempre váis a recordar y, quién sabe, también habituar...
    Te queremos.
    Un beso de la yaya, grande, muy grande...
    Y un beso de la tita para ti, para Guim, para Pau y para ¡¡¡TODOOOOS!!!

  • #150

    AMARA (viernes, 08 julio 2016 16:33)

    Hola cariñote, ya falta poco para que nos veamos en persona, disfruta de todo lo que te rodea amigos, monitores y esa piscina maravillosa (que nos da mucha envidia )
    un abrazo para todos lo hacéis genial.
    Buenas noches vida, Besotes.

  • #149

    Blai, Alex i Eli (viernes, 08 julio 2016 16:21)

    Monitors, quina sort tenir uns nens tant macos i que s'esforcen tant en fer-vos passar uns dies plens d'aventures....gaudiu-los molt!!!! Colonieros, passeu moltes energies als vostres monitors perque en tinguin per tot l'any...i torneu súper relaxats!!! ;)
    Una abraçada molt forta pel Guim, el Jacob, el Pau, el David i tota la resta de la colonia.

  • #148

    Víctor i Mercè (viernes, 08 julio 2016 11:18)

    epp, felicitats Bernat, que si esteu a setembre es el teu aniversari!!, I pel Martí igual, que va ser a l’agost!
    Quina enveja de lo be que us esteu passant!!